Agostant-nos ....

Agostar o agostejar segons el DIEC vol dir

agostejar

1 v. intr. [LC] [AGR] Els ramats, pasturar pels rostolls al mes d’agost.
2 1 tr. [LC] [AGA] La calor de l’estiu, marcir (els conreus).
2 2 intr. pron. [LC] [AGA] Els camps, el bestiar o les persones, perdre la ufana.

Talment passegem amb els peus descalços ,no per terra vermella sinó sobre els punxeguts rostolls de la realitat que tossudament sembla recular segles en drets i llibertats  ..... com els conreus ens marcim al sol rostits de tan excés de fatxes i fatxendes amb llicencia per a tot que campen arreu  ......increïble i tristament cert ......com si impedir els símbols eliminés la dura realitat de la presó i l'exili  i totes les fantasioses i fantàstiques narracions en  clau Matrix de delictes absents del codi ... potser presents en el de hammurabi

I la ufanor  no sé pas , ahir el CDR carregats segurament , ho sé, de raons i motivacions van posar a setge simbòlic les seus dels partits independentistes, els comprenc però no hi estic d'acord .....estem entre l'espasa i la paret i no si si apretar massa quan les forces són les que són ... ....bé el temps ens dirà ....

I malgrat el marciment i el trepig dels rostolls que es claven i ens fan ferides als peus ....per això comprenc qui vol estar sense posar del tot els peus a terra ......no és fàcil avançar seguir avançant amb les plantes dels peus nafrats ........ ara bé cal seguir ....seguir cap endavant i no pas cap enrere 

Si consultem el Diccionari català- valencià -balear  , agostar per si mateix té entrada :

. AGOSTAR v. tr.
Cremar i assecar les plantes o fruits per l'excés de calor; cast. agostar. «Lo sembrat s'agosta» (Gandesa) quan, cap allà al maig o abril, s'asseca per falta d'aigua. «Los raïms s'han agostat» quan els grans no creixen per falta d'aigua, devers l'agost (Gandesa). a) fig. Privar de l'energia, de la força vital. Europa, agostada, es lliura a la follia d'adoracions bàrbares, Espriu Anys 152.
    Fon.: əɣustá (or.); aɣostá (occ.); aɣostáɾ (Val.).

    Etim.: format damunt agost.

res més actual que paraules d'Espriu  :
Europa, agostada, es lliura a la follia d'adoracions bàrbares,