Paisos Catalans

diumenge, 2 de setembre de 2018

I a vosaltres ,també us passa?

No és pas cosa d'ara , vull dir que em ve de quan encara hi havia  un partit socialista amb una certa aparença de ser lleument catalanista  , de quan hi havia una popular  que es va fer espiar i gravar mentre dinava amb una ex amant del fill gran del ex president Pujol....no cal dir que després de patir repressió, empresonament, descrèdit, i tota mena de calumnies ,falsedats  i mentides , d'intervenir-nos les finances, de les amenaces i etc etc... el que em passava i em passa encara  és més intens i més freqüent .....

M'explico, cada vegada que davant la pantalla del televisor, veig que  apareix o bé un individu o individua  pertanyents als autoanomenats populars o als dels autoanomenats ciutadans....el meu cos comença a reaccionar amb ois i el cor em batega adeleradament i la boca esdevé resseca i una sudoració freda em recorre l'espinada .....literalment no ho puc sofrir i de manera gairebé instantània, no suporto més enllà d'uns segons, canvio de canal   fins que crec que han desaparegut de la meva vista .....curiosament també a nivell mental em venen al cap i de vegades em surten per l'orifici bucal adjectius poc recomanables per que els senti la xicalla .....

Parlant amb tota mena de gent , sobretot les que ja tenen diguem una certa edat viscuda ....els passa de manera semblant , l'altre dia una veïna que passa de la vuitantena em va confessar que el que fa és emmudir la tele  fins que deixen de parlar o ser-hi ......d'altres m'han comentat que aprofitem per anar a evacuar a can felip ......i altres que llancen improperis ......

I em pregunto a vosaltres també us passa? i si és que sí ,com reaccioneu? quina tàctica adopteu?

18 comentaris:

  1. El problema és que TV3 els hi ha de dedicar alguns minuts a aquesta gent, perquè no sigui dit, cosa que no fan les altres cadenes a l'inrevés.
    Jo els aguanto estoicament. Per sort, de seguida hi ha notícies més agradables. Esperem que TV3 tal i com és ara no canviï mai!

    ResponElimina
    Respostes
    1. el teu comentari Helena , ha esdevingut premonitori l'altre dia el riverita entrevistat a la nostra amb la boca plena de mentides ....ja se que ha de poder sortir tothom però em fan venir basques

      Elimina
  2. Jo he deixat de mirar la tele i d'escoltar notícies. Tot el que vull saber ho llegeixo, perquè em permet controlar millor a qui vull llegir i a qui no.

    Em passa que com a tu, les mentides i les manipulacions em fan sentir tanta impotència i crispació (és el que volen, que perdem la calma) que prefereixo passar d'ells. Els llegeixo, només i poc.

    Aquest estiu vaig anar a una conferència del Vicent Sanchis i va explicar molt bé tot això de la informació i el dret i el deure d'informar de tot i d'informar bé. deia que una tele pública ha de ser plural i que no seria ètic tenir una tele independentista. Ho vaig trobar molt bé, però no serveix de res. Igualment està en el punt de mira, igualment se la volen carregar i en canvi les altres teles no gens plurals ningú se les carrega. Ho entenc molt bé, però jo no me'n miro cap.

    ResponElimina
    Respostes
    1. estic d'acord Carme , tanmateix no puc evitar mirar la Tv , sobretot Tv3 i de vegades les altres , trobo perillós el que fan aquests autoanomenats ciutadans ....atiar les mentides i moure a la violència de manera descarada no pot portar res de bo

      Elimina
  3. A mi em passa exactament igual que tu. Pràcticament he deixat de mirar les noticies per televisió i faig com la Carme, m'informo pels diaris, així puc dosificar millor les racions de mentires que puc pair sense que m'ofegui el fàstic la rabia o la impotència.
    Molt trist i injust tot plegat...

    ResponElimina
    Respostes
    1. jo és que sóc tossuda segueixo mirant i veient TV encara que costi un disgust ( dispensa enguany no hem fet la zero zero he estat molt "liada")

      Elimina
  4. També em passa. No puc amb els fatxes, i sembla que TV3 els regala massa minuts. A les tertúlies, tant les de la TV com les de ràdio quan hi ha un tertulià de C's (sobretot si és el Cañas) atropella els altres i no els deixa parlar. Davant la passivitat del moderador/moderadora. Aleshores no canvio de canal sinó que apago l'aparell i poso música.

    ResponElimina
    Respostes
    1. suposo que es per demostrar que convidem gent de tota mena malgrat segueixen amb les mentides , bona idea posar música

      Elimina
  5. Si m'agafa ràbia i mala llet quan els escolto? Sí, és clar. Però s'ha d'escoltar tothom, cal saber què pensa l'enemic, perquè en aquest cas és enemic i no adversari, ni que sigui per ser conscient de les mentides que diuen, o per saber com respiren i cap a on aniran. Busquen que ens enfadem i reaccionem malament, per això escoltar-los i veure com n'estan de lluny de la realitat ens ha de refermar les nostres idees.

    ResponElimina
    Respostes
    1. estic d'acord però no puc evitar canviar de canal, si que llegeixo dos o tres diaris també els de dreta acèrrima per estar al cas , en directe em puja la tensió

      Elimina
  6. Sí, em passa però ja no deixo que aflorin tants sómptomes negatius. Quan se m'apareix a la tele un indesitjable (PP-Cs-PScontraCat, tertulians diversos), s'encén una alarma que em fa canviar immediatament de canal.

    ResponElimina
  7. A mi també, Elfree. Potser no tinc una reacció tan psicosomàtica com tu, però no els suporto. Jo ho compenso jugant a endevinar què diran. Normalment ho encerto. Amb Ciutadans no hi tinc problema, només tenen un discurs. Amb els populars hi ha més variació, però en funció d'allò a què reaccionen quasi saps què diran. Se'ls han acabat les cartes i les que tenen ja les coneixem. No sempre jugo, però. Quan m'agafen girada tanco la tele i la torno a obrir al cap de cinc minuts.

    ResponElimina
    Respostes
    1. bona estratègia la teva , encertes? diria que que sí ....jo no la tanco canvio

      Elimina
  8. Jo també sóc d'aquesta "penya" i el què faig és canviar de canal i procuro no posar tertúlies , encara que siguin a la nostra televisió, ja n'estic una mica cansada de sentir sempre el mateix!!!
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. jo reconec que tertúlies me les miro sobretot preguntes freqüents

      abraçades

      Elimina
  9. Jo sovint els miro i escolto amb atenció, gairebé sempre em fan riure. Ni mortadelo i Filemó podrien ser més cafres

    ResponElimina
  10. dons a mi riure no em fan riure si m'ho pogués prendre a broma!

    ResponElimina

benvinguts comentaris