A tres dies de acumular sis desenes d'existència real , per cert el mateix dia que va néixer Federico Garcia Lorca , el mateix o pels voltants ,potser era un 6, del desembarcament a Normandia per part dels aliats amb el que suposava l'inici de la fi de la segona guerra mundial....doncs a tres dies de la meva particular, i per molts anys, efemèrides natal...torno a fer unes ralles al blog que malauradament el tinc una mica de banda ....
No és cansament del món blogaire, és sobrecarrega brutal de feina indecent i docent , on treballo tot és naufragi .....la democràcia igual que a fora ..és a dir reinterpretant normatives i estirant al limit el fràgil poder de les jerarquies .....se m'acusa d'estar massa per l'alumnat? de mirar per a ells i elles?.....vaja que millor no tornar-me a adjudicar una tutoria no sigui que continuï fent la vida acadèmica i professional agradable als meus estudiants...
Inconcebible , oi? la vida laboral docent està plena de mines i sotracs , depens excessivament de les filies i fòbies i capelletes de grupets afins al poder o que malden per ser al capdamunt ......l'exemple gens exemplar dels no judicis no justos de fora la catosfera s'escampa com a taca d'oli ..... es premia l'obediència i la submissió i es rebutja la dissidència .....
Bé suposo que a l'estiu ,faré molts més posts o potser no...
i us deixo una frase de Lorca que una alumna meva m'ha dedicat: "hay almas a a que uno tiene que asomarse como a una ventana llena de sol"
Quan les obligacions ens collen és normal que se'n ressentin altres àmbits com els blogs. Em sap greu també que a la feina hagis de conviure amb "mines i sotracs", tant de bo tot es solucioni un dia o altre.
ResponEliminaPerò, malgrat tot, deixa'm felicitar-te (tres dies abans) pel teu aniversari. Per molts anys!! :-)
moltes gràcies Mac !
EliminaSi no entenc malament el teu missatge subtil em demana el cos escriure el següent: Què trist que s'hagin d'escudar a excuses tan barates com que estàs massa per a l'alumnat! Fer això potser hauria de tenir premi no castigar-ho. En el fons els mou l'enveja i la por a que ells no fan el que haurien de fer i han d'impedir a qui ho fa que ho faci, no sigui que se n'adonin que ells passen de tot. Com podem anar bé així? I què faràs l'any que ve sense turoria? Potser encara tindràs més temps per a ser subversiva i mirar pels teus alumnes en contra dels passotes que manen... En definitiva ja tens el teu premi, que mai tindran ells, i és aquesta frase que t'ha dedicat la teva alumna!
ResponEliminaAi, si sabessis com t'entenc! Tinc un grapat d'històries paral·leles!
m'has entès perfectament Laura ; en el meu cas es tracta d'alumnat major d'edat de FP ( que ara està en boca de tothom i sembla que les politiqueries s'han adonat que existeix ,quina por!) fa massa temps que vivim dins les escoles i instituts una mena d'era del "terror" beneit per les lleis i els decrets, no creguis si finalment em treuen la tutoria no serà pas per fer-me la vida més fàcil sinó al contrari m'inflaran d'hores lectives al limit per a veure si faig un pluf, però mira jo seguiré sent critica i combativa , moltes gràcies Laura !!
EliminaSegueix estan pendent de l'alumnat, sense recança. Tant de bo els mestres que vaig tenir fa +/- 50 anys haguessin estat així.
ResponEliminaSom del mateix mes Elfree, per molts anys. Jo en faré 4 més que tu.
gràcies Xavier els dos estem a la saó de la vida !
EliminaEm penso que més qui menys, els que treballem en l'ensenyament ( suposo que igual que en d'altres feines)hem tingut temporades que els mateixos companys ens han posat pals a les rodes, gelosia professional? No ho sé, com et pots imaginar en quaranta anys a l'escola he viscut de tot, però sempre he tingut el reconeixement d'alumnes i pares, que al cap i a la fi , és el què importa...
ResponEliminaM'encanta aquesta frase tan bonica que t'han dedicat.
Petonets, guapa.
gelosia, lluites de poder, enveges i altres coses....
EliminaI per molts anys encara que sigui tres dies abans...La seixantena és una bona època!
ResponEliminai tant! moltes gràcies Roser!
EliminaPer molts anys, Elfree. Em sap greu això que dius de la feina, però què poques vegades és a l'inrevés. Forta abraçada.
ResponEliminagràcies vicie i en vida teva! seguiré luitant contra el sistema
Eliminaabraçada!
Per molts anys, Elfree!!!
ResponEliminaDoncs sí, el teu premi és aquesta frase preciosa que t'han dedicat. Nosaltres també ens aboquem al teu blog, perquè té una part del teu sol.
No sé gaire que pot representar per a tu no tenir tutoria... potser guanyis temps o no... ja ens ho explicaràs.
Espero que a l'estiu tornis a venir més per aquí, com cada any fas.
gràcies Carme, no si me la treuen no és pas per poder tenir menys feina, més hores lectives i més gestió però encara no he dit la darrera paraula i seguiré maldant per canviar les coses!
ResponEliminala frase que es de F Garcia Lorca me l'ha escrit una estudiant de Cadis ....
Felicitats pels sixties, Elfree! I em sap greu, les relacions laborals són complicades a tot arreu, però si tens el reconeixement dels alumnes, com el d'aquesta noia, és que vas bé!
ResponEliminaCom que vaig molt tard, el teu aniversari ja ha passat, així que per molts anys amb retard. Trobo un post amarg però justificat, desconec si hi ha solucions o quines són. Però en tot cas, la feina que feu els docents, com els professionals de la salut, és impagable.Sense vosaltres sí que estaríem completament enfonsats en la misèria.
ResponEliminaOstres, vaig tard per a felicitar-te, però mira, aquí va, val més tard que mai! Encara que facis anys no et debilitaran davant de les "bèsties ferotges". I ara! Més que mai combativa i subversiva! Per molts anys!
ResponEliminatranqui jo encara vaig mooolt més tard en agrair-t'ho
ResponElimina