Quin posat de entremaliadura! de qui se sap bella i atractiva, esclava i senyora de la seva sensualitat.....un gest de cap magnific i els cabells voleiant triomfadors mentre de sobte apareix per la porta tot el pes del passat amarg...de la renúncia d'un caduc amor enterbolit per la vida i la contradicció....
En uns segons la teva mirada transita pels carrers de la memòria i tota tu canvies de color...del vermell de la passió al gris de l'ametlla amarga, aquella que et deixa aquell regust acre a la gola i els ulls i la boca i la cara ho diuen tot sense que hagis de dir res més que el que ja pronuncies amb el gest...amb la lluïssor de l'esguard, amb el dibuix dels llavis i el teu cos que transmet flames de foc viu i carbó encès amb unes gotes de tristor....Gilda. Tot un símbol. La força de la gestualitat. La sensualitat mítica d'una època en negre que vas pintar de tots els colors dels somnis....per aquells que només tenien els somnis per esperonar-se les il.lusions.
