 |
| Picasso 1921 |
L'Arlequí tocava el saxo en un club de mala mort nit rere nit , i de tant tocar i bufar l'alè el desprenia de colors i en perspectives diferents, de costat i de cara i també a l'inrevés , el seu amic Pierrot , a qui va conèixer una matinada, de fa ja dos anys, es dedicava a rascar les cordes d'una guitarra, i tant desguitarrat era que sovint les cordes el tocaven a ell que emetia notes desafinades .....i sovint una mica pesades , llavors li queien de l'ànima i es vessaven damunt un tovalló de paper tot escrivint un pentagrama boig; el tercer a aparèixer en la vida dels altres dos fou el frare, el frare també era músic , músic d'orgue , i és clar el deixava a l'església (allà no el podia pas portar) , Fra Òrguens ,l'anomenaven els altres, el que duia sempre al club era el seu gos, un gos que cantava gregorià amb lladrucs ben timbrats ....ja us podeu imaginar que quan van voler que un pintor els pintés per immortalitzar el seu original tercet ( o quartet si comptem el gos) els va resultar tasca gairebé impossible, tots fugien esperitats en comprovar la pura follia de les seves aparences ....no gosaven retratar amb els seus pinzells una realitat que no entenien....per sort després de molt buscar en van trobar un , de molt valent i atrevit , va dir que es deia Picasso. Heus aquí el resultat.
