![]() | ||
| Theodor Kittelsen, Ekko, 1888 |
Theodor intentava arranjar , de memòria, el rellotge de la seva veïna Henrietta , havia oblidat com es feia , enrere quedaven la seva desolada infantesa , quan va haver d'entrar , als onze anys , orfe de pare i amb greus dificultats econòmiques, al taller de Pet Peter rellotger....ara mirant els engranatges interns del cor mecànic del temps se li barrejaven les esplèndides sortides de sol de quan va viure al far ... en cada tic tac esmorteït ,el batec del seu cor de carn rememorava la il·lusió immensa que va sentir sent alumne de l'escola de pintura ......a dolls li brollaven aleshores els trols i les fades ....contes populars i paisatges de contes que va omplir de pintures i dibuixos....el far era un bonic lloc per a viure.....No no podia arranjar el vell rellotge ni bategar com abans .....ni tics tacs ni batecs ni trols ni elfs ni fades tenien ja el poder de fer-lo viatjar més enllà ....per això va agafar la barca junt amb el seu cunyat i la seva germana i davant la immensitat de la natura ....va cridar ben fort : tooooornaaaa i l'eco va respondre : Lauvliaaaaaaa!
I així va ser .....un any després vivia en una casa molt bonica amb un estudi lluminós on podia pintar , la va batejar Lauvlia tal com l'eco li havia dit, va tornar, per dins, a ser aquell nen aprenent de rellotger, i aquell adolescent estudiant de pintura i aquell home imaginatiu que va il·lustrar un munt de contes i que va dibuixar tants i tants trols....i si mai tenia algun dubte cercava un paratge amb prou eco que li donés les respostes adequades....

