L'altre dia la meva alter ego real no virtual anava cap al metro ...vaig besllumar una figura humana dormint a terra , gairebé mig cos a la calçada, i semblava no respirar ....és un xicot negre que fa massa temps que malviu al carrer, de vegades el veig passar, caminant i parlant sol , com en un mormoleig, en la seva llengua, amb la mirada perduda i trista ....primer vaig passar de llarg però la consciència em fa fer rau rau i m'hi vaig acostar amb esglai al cor que no fos mort....li vaig dir si es trobava bé...va obrir els ulls, deia que si ,que volia agua .....vaig anar a un super de la vora i li vaig portar una ampolla gran d'aigua i li vaig donar cinc euros per que com a mínim es comprés un entrepà.....des de llavors no l'he tornat a veure .....
El més deplorable és comprovar com ningú li feia cas, ens hem tornat tant inhumans, tant insensibles ,que podem caminar sense aturar-nos quan veiem una persona a terra ?
Bé quan van veure que m'hi apropava, almenys dues persones s'hi van acostar també , un noi pakistanès treballador d'un bar i un senyor amb un gos....això demostra allò de les conductes que s'encomanen, si tothom passa de la gent la gent s 'hi avesa a passar .....fa no gaire van quantificar en unes 941 persones les qui dormen i viuen al carrer , a Barcelona en el cens i la posterior enquesta que fa efectuar Arrels amb la col·laboració de molts voluntaris ......
Som persones tant si tenim la sort de viure sota un sostre com si no en tenim.
Som persones tant si tenim la sort de viure sota un sostre com si no en tenim.
