Casta-anyada?

Ara que sembla que cada cop hi ha menys  Castanyada i més Halloween ( al cap davall ja fa temps que fins i tot perdudes les nostres  banderes al fossar de les moreres no s'hi enterra cap traïdor....) tot plegat resideix a fer ús d'un costum que ja prové del romans (adaptat posteriorment pel cristianisme ) o fer ús d'un altre d'origen celta escampat pel món anglosaxó i nord-americà...( carbasses i disfresses ) jo, personalment ,prefereixo quedar-me amb la tradició catalana del moscatell , les castanyes i els moniatos, del culte o el record als nostres avantpassats morts, i amb el record gustatiu dels panellets ( que per art i tripijoc de la memòria , i d'allò que qualsevol temps passat es millor, l'ànima recorda adormida millors i incomparables sabors d'ametlla i de pinyó...) ....D'altra banda, entre carbasses i castanyes hi ha diferencies tant culturals com de tarannà:  donar carbasses és dir que no a algú que t'ha ofert una promesa de relació, o sia rebutjar un pretendent....aquí no estem per brocs i sovint ens fotem una bona castanya o de tant moscatell duem una bona castanya...deu ser per això que hi ha qui encara espera que ens vinguin a treure les castanyes del foc .....

Encara que m'he avançat un dia....us desitjo que tant si mengeu castanyes i panellets i celebreu Tots Sants ( i a més tots sans tal com està el pati de la sanitat...) o si poseu el cap dins una carbassa i celebreu Samhain , per inaugurar l'any nou celta , el període de la foscor ....preneu i mengeu el que bonament pugueu i al vostre gust!

( i fer esment que casta anyada podria significar tant capteniment i abstinència com fidelitat)

doncs això bones festes!!! 

Hora bruixa

Guardant el cansament mental de la setmana i el mal de cap d'avui a la butxaca de l'ànima plujosa....escric abans que torni a ploure i la pluja em destorbi aquest instants de pau relativa en que el dia canvia de nom i és torna l'endemà ....mentre escric ja és ahir que era dijous i entrem al demà que ara és ara i és divendres: dies veneris ( dia de Venus) o si us plau més le jour de  figue ....i no sé si dir dia de la figa o potser de la figuera ! i el mes Brumari ( de broma , boira o sia hauríem de dir bromari o bromaire )

El qui fa figa o puja a la figuera és aquest personatge de conte de terror anomenat Peces Barba, podeu tenir tots els detalls a vilaweb, vídeo i audio inclòs....es preguntava si li hagués anat millor a Espanya annexionar-se Portugal enlloc de  Catalunya ( això és passat ficció però mira jo em pregunto si a Catalunya li hagués anat millor i ja sé la resposta...) i també ha dit, el molt impresentable que ara no caldrà bombardejar Catalunya....

http://www.vilaweb.cat/noticia/..., 

  Home doncs moltes gràcies per no tirar-nos bombes i disculpi que no li mossegui la mà ....( ben pensat quin fàstic que em pogués encomanar alguna cosa....) ....au a pesar figues senyor Piezas Barba !

Pel Joc de lletres de tumateix-llibres.

tumateix-llibres
ens convida a participar en el seu JOC DE LLETRES DE NADAL
Jo ja li he enviat per correu@ però abans de tot el poso aquí:
Del fonoll al bambú

Amb la butxaca plena de fonoll  vaig pujar a la galera , just a  proa  la bromera intensa m’obligà a tocar la campana rere la columna  mentre setze vents em sacsejaven com si fos un simple bambú .

A mi també m'emociona...

Em cau bé el Francino , n'hi ha per emocionar-se, arribar a la pau emociona...és una enorme notícia!
Res més humà....l'emoció...les emocions...

Temps moderns

Fotograma de la pel·lícula Temps moderns de Charles Chaplin, 1936.

Feia nits que dormia malament; maldormia i em despertava de cop i volta, amb la suor regalimant-me del front i la cara pàl·lida com la d'un fantasma, en mig de la solitud de la nit .....els mals sons m'interrompien el descans i a l'endemà no rutllava fina, semblava com si em manqués alguna cosa, alguna cosa líquida o potser sòlida o gasosa que em  feia estar amb la sensació de no ser-hi tota , de restar incompleta , inacabada , com si de la vida em faltessin les lletres vocals mentre les consonants dures be baixa de em portessin a caminar d'esma per un laberint d'intricats i complexos mecanismes sense fre i sobre els que no tenia cap poder .....sempre m'havia tingut en bon concepte , no comprenia què m'estava passant, el perquè de les nits en blanc i la suor i els mals sons que em menaven a atzucacs d'on no sabia com sortir....

Una amiga meva ( baula important en la cadena de les meves amistats) em va aconsellar que anés al metge de la fàbrica on treballaven plegades, al capdavall podria tractar-se d'una d'aquelles malalties professionals i l'assegurança em cobriria els desperfectes i els arranjaments posteriors si calia.....El metge ,després de barrinar una bona estona , em va fer passar a la sala de raigs X.....quan més tard va pronunciar el seu diagnòstic em vaig quedar amb la boca oberta com una roda dentada.....se m'havia ficat un ésser humà diminut dins l'engranatge!!! ecs! devia ser per culpa d'aquell oli greixós que em vaig beure d'un glop! quin fàstic!

Ple al 15!!!! un dia de naps...

Acabo aquesta setmana atípica i atòpica encara amb la dolça ressaca de la gran gala de c@ts, potser una de les poques satisfaccions d'aquests dies; al capdavall poques però condensades i bones...

Segons el calendari francès del miratge de la revolució francesa de 1789 ( miratge, perquè va acabar a la reacció de Termidor i van rodolar molts caps, i sense metàfora , el poble va seguir estant ben fotut i i això sí l'aristocràcia va perdre privilegis i va emergir la burgesia ....i un senyor baixet anomenat Napoleó....que va anar derivant des de la contrarevolució vers a  un imperi fet a base de guerres  e invasions....però val més que ho deixem aquí...) bé, doncs segons aquell calendari avui és 23 de vendimiari dia del nap! 

I un dia com avui de 1940 ,el President de la Generalitat de Catalunya Lluís Companys fou afusellat al castell de Montjuïc per ser qui era i per representar a Catalunya ; encara ningú s'ha retractat , ningú ha tingut ni la més mínima intenció de demanar perdó, d'anular un judici que fou una farsa ( la justícia sota la dictadura no era justícia sinó ajusticiament) i una detenció executada per la Gestapo proces-i-execucio-del-president-lluis-companys/, va morir diuen les cròniques cridant Per Catalunya! i amb els ulls ben oberts ( va rebutjat que els hi tapessin)

http://acampadadebarcelona.org

Per altra banda avui hi ha convocada una , o hauria de dir no una ni sinó centenars, milers de manifestacions no només a Barcelona sinó a tot el món ....de la indignació a l'acció em sembla una bona cosa....el que no tinc tant clar és quina acció... quines accions però celebro que almenys la gent es bellugui....no sé si tindré temps de ser-hi ( se'm queda curt el cap de setmana per totes les feines que he de fer i em duen de cap) tant si hi vaig presencialment o en esperit tinc clar que manifestar-se és útil i encara més si cada dia actuem coherentment i honestament de manera solidària i activa...cada gest ,cada detall compta....de molts granets de sorra podem construir una platja enorme....amb la força de les onades i de les il.usions, que no ens retallin els somnis!!!

Mil gràcies!!!!

Mil gràcies a tothom! No m'ho esperava sincerament, ja eren prou premi les nominacions....mil gràcies! és un honor! i un honor doble! i fa il-lusió....no sé què dir...gràcies altre cop! això si que ha estat una gala i no les de Hollywood ....