Paisos Catalans

dissabte, 29 d’agost de 2009

Insignificants humans


Som insignificants davant la immensitat del nostre petit món, dins el devenir del temps....com en aquest dibuix d'Hopper....tot o gairebé tot és relatiu...res passa aïlladament, tot fet té un context, tota persona té un món.
Però en moltes ocasions, podem compartir el nostre món amb trossos de món dels altres i aleshores dibuixem amb el llapis dels nostre cor universos d'afectes, d'encontres i desencontres, d'intimitats, de confiances...i tot s'omple de colors altra vegada.

2 comentaris:

  1. Dir el mateix ... d'una altra manera. Estic totalment d'acord.

    Tots som tan poca cosa,
    que ens podem trencar
    per un sí o per un no
    o per un simple gest
    o un silenci massa llarg.
    Però si sabem compartir,
    no importa si un somriure
    o una llàgrima...
    aprenem a dibuixar de nou
    i tornem el color a la vida.

    ResponElimina
  2. Gràcies Carme és més maco el teu comentari que el meu post!!

    ResponElimina