Paisos Catalans

diumenge, 16 d’agost de 2009

Participació en el 121è Joc Literari d'en JesúsM Tibau


Enemic de les rates i dels ratolins, no gaire amic dels gossos ni tampoc dels ocells....jau espaterrat i las, derrotat i vençut pel cansament d'anar a l'encalç de mil pardals que amatents a salvar la vida no s'han deixat, de cap de les maneres, atrapar....Ai que avui s'hagut de conformar amb una llauna oberta de sardines que una bona veïna humana ha tingut la bona pensada de portar-li!...Curiosos aquests animals de dues potes que el criden tot fent una mena d'esclafit estrany amb els llavis com si estiguessin mormolejant no sé què...però ell, que se les coneix aquestes menes de sons , sap que són per a dar-li menjar o fer-li magarrufes....Amb les quatre potes i la cua penjant del tros antic d'una cosa que va ser un graó d'una escala que era i que ara no és....engrunes de roca malmesa pel temps i per l'ús i el desús ...I dorm mamífer precari , l'enemic de les rates, cansat i abatut i al mateix temps feliç de tenir la panxa plena de sardines en llauna....Dorm panxa contenta somiant pardals i canaris amb la gàbia oberta....

3 comentaris:

  1. Osti ara al llegir el teu conte sé que és lo que penso jo molts cops. Quan s'espatarren sembla que ho fan com si tot el cansament els hagués vingut a sobre :) Bon conte!

    ResponElimina
  2. Moltíssimes gràcies per la teva participació

    ResponElimina

benvinguts comentaris