Paisos Catalans

divendres, 11 de març de 2011

Llibre furtiu

/197è joc literari

Furtivament sense fer cap soroll te'n vas anar del meu costat....quantes vegades havia acaronat el teu llom de paper! quantes vegades havia passat, amb parsimònia,  els dits per les teves pàgines! et cuidava bé, vivies còmodament, en una prestatgeria atapeïda  això si, alguna vegada te m'havies queixat de la manca d'espai que un llibre com tu necessitava....no et vaig fer cas....un dia aprofitant una jornada de bookcrossing t'hi vas apuntar , sense demanar-me permís, sense acomiadar-te, ni de mi ni dels altres companys teus....ai envejosos ara diuen que estan força més amples i que tant els fa que t'hagis escapat i t'hagis alliberat.....No me'n vaig adonar de la pèrdua fins l'endemà, en veure uns gargots ( no tenies gaire traça a escriure tu que existies per a ser llegit) malgirbats damunt la primera revista que vas trobar....allà em comunicaves, furtiu i desagraït , la teva irrevocable decisió ....

16 comentaris:

  1. M'agraden els llibres amb decisió, criteri i autonomia, sí, senyora!

    Espero que almenys ja l'hagués llegit, el pobre propietari.

    Un punt de vista ben original. Un bon relat Elfri...

    ResponElimina
  2. moltes gràcies per la teva participació un cop més

    ResponElimina
  3. Un llibre que va a la seva, però no sé si sortirà guanyant amb el canvi. Sembla que se l'estimaven allà on era.

    ResponElimina
  4. Oooh!! Boníssim!!...

    Això sí... no t'estranyi si qualsevol dia torna. On trobarà aquest desagraït algú que l'estimi i el valori tant?

    Em temo que tu, qual pare bo de la paràbola, acullis de nou aquest fill pròdig en forma de llibre... (el que no sé és què diran els altres... no sé si es voldran sumar a la festa)

    ResponElimina
  5. Aventurer i arriscat!
    Sembla que volia fer el pas...

    Bona proposta!

    ResponElimina
  6. Molt bo!
    un llibre decidit i amb caràcter!

    ResponElimina
  7. No sé si els llibres tenen tant poder de decisió. Però el que sí que he comprovat és que la dita castellana "El que se va a Sevilla pierde su silla" és ben certa. Si lleves un llibre d'una prestatgeria força atapeïda, quan vols tornar a ficar-lo, no pots. La resta s'ha confabulat per a estar un poc més amples. M'agrada el relat, Elfreelang.

    ResponElimina
  8. Quan els llibres s'humanitzen passen coses com aquesta. Deixa'l que faci el seu camí. es veu que ha nascut per ser llegit.

    ResponElimina
  9. Aquest llibre té esperit d'aventura i vol ser acariciat per moltes mans.

    ResponElimina
  10. Haha! Quin llibre més espavilat. Però ha d'anar amb compte. I si el nou propietari l'encabeix en un lloc encara més estret?

    ResponElimina
  11. No passis pena Elfri, aquest llibre té ganes de seguir ensenyant, mostrant i educant al món amb les seves paraules.

    Així doncs, que d'altra gent aprofiti aquesta tasca educativa!

    ResponElimina
  12. Sens dubte alguna cosa d´ell quedarà per sempre en tu (fantàstic relat)

    ResponElimina
  13. Fins i tot els llibres necessiten el seu espai

    ResponElimina
  14. Ja tornarà a casa ja tornarà.
    A que li facin les vores del punt de llibre, a que li ajustin els folres, a que li llegeixein una pàgina abans d'anar a dormir...

    Ara de moment que s'envoli i conegui món.

    ResponElimina
  15. Moltes gràcies pels vostres comentaris, el llibre furtiu i jo mateixa us agraïm que ens hagueu llegit i comentat!

    ResponElimina