Carnaval ( Relats conjunts)

Estimada quin greu haver d'amagar la nostra carn naval , els nostres ulls marítims, les teves mans de timoner, el teu cos vaixell pirata, els teus malucs com onades i els projectils dolços de petons sota les màscares més cares , com de porcellana blanca, darrere els nostres vestits plens de  sumptuositat ....quin greu no poder lluir-nos tal qual ,la carn descoberta naval sota la llum pàl·lida del cel venecià....Som molt més atractius els nostres cossos nus sense disfresses ni vestimentes cares....ja ho sabíem però que encara que la dita sigui per carnaval tot s'hi val, no és cert.....no podem mostrar el cabal  de la nostra nuesa, no ens és permès desafiar les convencions i ,obedients ,ens hem posat sense fressa la disfressa, guarnits i abillats com per entrar a un palau, ocultant de les mirades la nostra pell fresca i setinada, la teva, la meva, carn naval , els nostres contorns de babord i estribord ....semblem un parell de navilis estranys, de cuirassats blancs amb medalles daurades.....drets i encarcarats com un vell i bell màstil , l'arbre imponent de la nau....allarguem la facècia i la peripècia fins que fineixi el dia i la nit s'obri , esbatanada, i ens deslliurarem dels embalatges i els sobrers embolcalls ....Quan la lluna sigui la senyora de la nit i nosaltres brillem com dues taques blanques ens anirem traient un a un , poc a poc , els collarets, les joies, els guants i les túniques.....fins romandre vestits de pell i silenci.....les màscares cauran com rònecs mascarons de proa oblidats....i tornarem a ser simplement dos éssers sense disfressa....despullats ens abrigarem amb una abraçada...