I jo que em pensava que era l'efecte de les ulleres, sabeu ?des d'avui tinc un parell d'ulleres, d'orelles no, que ja en tenia dues...he dit ulleres...feia temps que de lluny només guipava amb l'ull dret, i per a llegir, o ara davant l'ordinador, doncs només hi veia bé amb l'esquerre ....i això d'anar amb un ulls monoculars per la vida es veu que no era bo....o sigui que estreno ulleres d'aquestes anomenades progressives, m'hi hauré d'acostumar, i és clar faig una volta miro cap el cel i òndia si que veig bé! una lluna immensa com mai l'havia pogut albirar! quines ulleres més bones! ai las....resulta que és la lluna que està molt aprop, com passa cada no sé quants anys, la lluna en perigeu.....el punt més aprop de la terra....
Però potser sí que és gràcies a les ulleres que li veig la cara més de prop al president gal, és una cara molt dura....ara el primer d'enviar els avions i de disparar ....i potser un dels que s'embutxacava diners del libi que-estima-tant -al-seu- poble ....ho trobo si més no sospitós....per què durant tants anys tothom ha mirat amb miopia? que no feia massa temps que el tal Gadaffi planava com un voltor damunt el seu poble?
em sembla que em trauré les ulleres...no m'agrada el que veig ( excepte l'esplèndid pleniluni en perigeu!!!)
SURTO A VEURE LA LLUNA!
ResponEliminaTots aquests altres... preferiria no haver-los de veure més.
Preciosa lluna certament. Llàstima de barruts que volen espatllar-ho.
ResponEliminaSincerament, trobo que en Gadaffi fa mala cara... té els ulls molt embotornats...
ResponEliminaEi, sort amb les ulleres!! que vegis moltes coses maques!! :-))
No et falta raó, no. Pel que s'ha de veure... podries haver esperat una mica a posar-te les ulleres noves...
ResponEliminaAh, però la lluna sí que es veia bé, preciosa. L'he vist quan estava pujant i era realment gran. A partir de demà, haurem d'esperar 18 anys més per tornar-la a veure així.
Tens raó. Segons quines coses més val llevar-se les ulleres. La lluna, ahir a la nit, un espectacle. Meravellosa.
ResponEliminaSí, vaig estant mirant-la una bona estona i va ser molt relaxant.
ResponEliminaElfri, jo també el votaria, el Franz, vull dir, no pas aquests que ens emboliquen...
ResponEliminapreciosa la lluna! per a tot lo altre ja està bé ser una mica miop...
ResponEliminasalut!!
No et refiïs gaire de la lluna tampoc, que és molt mentidera.
ResponEliminaSe li perdona, però, per les imatges que ens regala.
Per cert; no cal que et treguis les ulleres. Tanques els ulls i ja està.
malauradament, el fet de no veure no canvia la situació.
Jo crec que Europa no té miopia. Té torticolis. No tracta de no veure-hi. Es tracta que cal girar el coll i mirar cap el sud per veure el que hi passa. I durant molt de temps, no giraven el cap. Es conformàven amb escoltar la remor que els arribava d'allà baix.
ResponEliminaVagi amb compte. Potser amb aquestes ulleres vorà moltes coses que no li agradaran.
PD: Aterro per primer cop al seu blog de la ma de la companyia aeria de la Senyora Mortadel.la. M'agradarà seguir els seus post.
Ostres! I jo que havia estat amb fase lunar tota la setmana i ahir m'oblit de mirar-la...
ResponEliminaGràcies per fer-me pensar que fa massa temps que no em mira cap oculista i de nit els fars dels cotxes em semblen espurnes de llum.
Vagin bé les ulleres noves!
Llunàtic per vocació...
ResponEliminaL fotagrafia de sota, si la cara és el rèflex de l'ànima..., sobren les paraules...
Des del far amb bona lluna.
onatge
estava preciosa ahir a la nit, no podia deixar de mirar-la!
ResponEliminaa mon pare lo de les progressives li va costar una mica, però quan es va acostumar, ja va ser perfecte!
els ulls tots per la lluna... que s'ho val i molt!
ResponEliminaels altres ignorància pura i dura, anorreament total... tan de bo servís d'alguna cosa..
Agraeixo tots i cadascun dels comentaris , moltes gràcies Carme, Rafel, Assumpta, XeXu, vicicle, Estonetes, zel, ricderiure, Pilar, Oscar benvingut!, Baraula, onatge, rits, i lolita valia la pena la lluna tant plena...rodolí primaveral....
ResponElimina