Dubto si sóc un peix

No és cap novetat dir que plou, plovia, està plovent, plourà i ha plogut....pedregat, llampegat....quan fa aquest temps, sento repetir-me per enèsima vegada, m'amagaria a recer dins una cova semblant al cau matern....he arribat a la feina, excessivament d'hora , afectada d'aquella malaltia anomena presentisme...( més o menys allò de viure sempre en el present....hihihi) i volia treballar ( ja ho veieu que malalta estic!) posar notes, fer mitjanes i percentatges etc, fer el recompte de les faltes justificades dels meus alumnes , ( ja ho van dir que calia eliminar la burocràcia de les aules...) però .....no....estic escrivint aquí ,  les neurones cobertes d'humitat , en un netbook  personal.....he arribat , com sempre en autobús, més aviat en una peixera ambulant amb els vidres de les finestres completament entelats i els llums interiors fosos, viatjant cegament rumb a les alçades , vers un dels set turons de la ciutat...mentre anava dins la "peixera" m'he imaginat que tots plegats ens havíem convertit en espècimens invertebrats recoberts d'escates i algues....el conductor ha posat cara de lluç quan una senyora tritó ha escridassat , sense motiu aparent, un altre peix espasa assegut al costat.....  a fora munts de sardinetes aplegades a la parada, mullant-se, bellugant les aletes per pujar a la peixera de cristall.....reguerols d'aigua i rastres d'escata a les cantonades.....em miro els peus i no me'ls veig glu glu glu glu glu