Paisos Catalans

dilluns, 23 de juliol de 2012

INCENDI ( pel convit de la Zel)

INCENDI
Pell oberta
ferida roent 
udol esquinçat
la carn de terra
terra amb cendra
cor de plors
la brasa em crema 
el foc és desobedient
l'anima pateix
Zel


18 comentaris:

  1. Crit de dolor i desesperació. Tot crema en aquest incendi.

    ResponElimina
  2. M'ha arribat la brasa d'aquest incendi, una molt bona aportació, Elfree!

    ResponElimina
  3. Una aportació genial, Elfri, ja vaig dir ahir que semblava premonitori, al pobre home, si fòssim en temps de déus, li hauríem de dir Alt Empordà...

    Ja estàs "penjada" Petons!

    ResponElimina
  4. Impotència i dolor.
    Relat molt sentit en aquests moments.

    Una aferradeta!

    ResponElimina
  5. Avui he sentit per la ràdio que, una vegada més, el foc pot haver estat provocat per un descuit humà!! Però en què pensa la gent???? :-((

    ResponElimina
  6. Jo també... quanta ràbia que tinc.

    Un poema genial, Elfree, efectivament l'ànima pateix, molt!

    ResponElimina
  7. Quant dolor i impotència en el teu poema. Genial!

    ResponElimina
  8. Colpidor. No es podria descriure millor.

    ResponElimina
  9. Uns pocs versos que claven el dolor del que s'ha cremat a dins de tots nosaltres.

    ResponElimina
  10. El poema és tan cru com la realitat, se'ns ha cremat un tros de terra, hem de mirar endavant, viure amb el dolor i la ràbia i replantar la terra que s'ha cremat. El poble català no és un poble cremat.

    ResponElimina
  11. Sembla mentida com tot el país està en flames i la pena i la impotència que se sent. Se'ns crema el nord, el sud i terra endins. Això és un desastre i una ànima en pena. Ànims! I a refer-nos de les cendres.

    ResponElimina
  12. Aquell qui ha patit la crema, només pot manifestar-se amb tanta cruesa; nosaltres no la sentim a la pell, però sí a l'ànima.
    Que puc dir, si m'esmicola la meva!!!

    ResponElimina
  13. Gràcies quadern si tot crema!
    Gràcies Sílvia !
    zel gràcies a tu pel convit...malauradament premonitori ai las! abraçada!
    sa lluna gràcies, aferradetes!
    porquet ràbia desesperació impotència....
    Assumpta estan investigant les burilles per trobar ADN qui ho hagi provocat no em puc imaginar dins la seva pell...
    Carme gràcies no crec que sigui genial , m'ha sortit aixi, modestament la meva manera d'expressar el sentiment
    Gràcies Glòria!
    Rafel gràcies.
    Laura T dolor...ràbia també , patiment per les pèrdues
    Marta esperem que no que no estem cremats..encara ... ressorgirem!
    Gràcies baraula ara feia molt de temps que no en sabia res de tu ...ens refarem !!!!
    khalina gràcies!
    Dafne amb les engrune d'ànima que ens queden hem de mirar cap endavant i esperar que no torni a passar...ànims!

    ResponElimina
  14. D'alguna forma els incendis ens han condicionat els relats, i al teu cas, la poesia. Colpidora, sens dubte. Salut!

    ResponElimina
  15. Una geografia corporal desolada com el paisatge de l'Empordà. Solitud, recança,crit ofegat, plor i desconsol.
    Bon capde Elfree!

    ResponElimina
  16. Gràcies vicicle ens ha colpit a tots l'incendi, els incendis...Salut!
    Joana gràcies bon capde i sense foc!

    ResponElimina

benvinguts comentaris