El poema és tan cru com la realitat, se'ns ha cremat un tros de terra, hem de mirar endavant, viure amb el dolor i la ràbia i replantar la terra que s'ha cremat. El poble català no és un poble cremat.
Sembla mentida com tot el país està en flames i la pena i la impotència que se sent. Se'ns crema el nord, el sud i terra endins. Això és un desastre i una ànima en pena. Ànims! I a refer-nos de les cendres.
Aquell qui ha patit la crema, només pot manifestar-se amb tanta cruesa; nosaltres no la sentim a la pell, però sí a l'ànima. Que puc dir, si m'esmicola la meva!!!
Gràcies quadern si tot crema! Gràcies Sílvia ! zel gràcies a tu pel convit...malauradament premonitori ai las! abraçada! sa lluna gràcies, aferradetes! porquet ràbia desesperació impotència.... Assumpta estan investigant les burilles per trobar ADN qui ho hagi provocat no em puc imaginar dins la seva pell... Carme gràcies no crec que sigui genial , m'ha sortit aixi, modestament la meva manera d'expressar el sentiment Gràcies Glòria! Rafel gràcies. Laura T dolor...ràbia també , patiment per les pèrdues Marta esperem que no que no estem cremats..encara ... ressorgirem! Gràcies baraula ara feia molt de temps que no en sabia res de tu ...ens refarem !!!! khalina gràcies! Dafne amb les engrune d'ànima que ens queden hem de mirar cap endavant i esperar que no torni a passar...ànims!
Crit de dolor i desesperació. Tot crema en aquest incendi.
ResponEliminaM'ha arribat la brasa d'aquest incendi, una molt bona aportació, Elfree!
ResponEliminaUna aportació genial, Elfri, ja vaig dir ahir que semblava premonitori, al pobre home, si fòssim en temps de déus, li hauríem de dir Alt Empordà...
ResponEliminaJa estàs "penjada" Petons!
Impotència i dolor.
ResponEliminaRelat molt sentit en aquests moments.
Una aferradeta!
Quanta ràbia que tinc...
ResponEliminaAvui he sentit per la ràdio que, una vegada més, el foc pot haver estat provocat per un descuit humà!! Però en què pensa la gent???? :-((
ResponEliminaJo també... quanta ràbia que tinc.
ResponEliminaUn poema genial, Elfree, efectivament l'ànima pateix, molt!
Quant dolor i impotència en el teu poema. Genial!
ResponEliminaColpidor. No es podria descriure millor.
ResponEliminaUns pocs versos que claven el dolor del que s'ha cremat a dins de tots nosaltres.
ResponEliminaEl poema és tan cru com la realitat, se'ns ha cremat un tros de terra, hem de mirar endavant, viure amb el dolor i la ràbia i replantar la terra que s'ha cremat. El poble català no és un poble cremat.
ResponEliminaSembla mentida com tot el país està en flames i la pena i la impotència que se sent. Se'ns crema el nord, el sud i terra endins. Això és un desastre i una ànima en pena. Ànims! I a refer-nos de les cendres.
ResponEliminaUn poema molt colpidor
ResponEliminaAquell qui ha patit la crema, només pot manifestar-se amb tanta cruesa; nosaltres no la sentim a la pell, però sí a l'ànima.
ResponEliminaQue puc dir, si m'esmicola la meva!!!
Gràcies quadern si tot crema!
ResponEliminaGràcies Sílvia !
zel gràcies a tu pel convit...malauradament premonitori ai las! abraçada!
sa lluna gràcies, aferradetes!
porquet ràbia desesperació impotència....
Assumpta estan investigant les burilles per trobar ADN qui ho hagi provocat no em puc imaginar dins la seva pell...
Carme gràcies no crec que sigui genial , m'ha sortit aixi, modestament la meva manera d'expressar el sentiment
Gràcies Glòria!
Rafel gràcies.
Laura T dolor...ràbia també , patiment per les pèrdues
Marta esperem que no que no estem cremats..encara ... ressorgirem!
Gràcies baraula ara feia molt de temps que no en sabia res de tu ...ens refarem !!!!
khalina gràcies!
Dafne amb les engrune d'ànima que ens queden hem de mirar cap endavant i esperar que no torni a passar...ànims!
D'alguna forma els incendis ens han condicionat els relats, i al teu cas, la poesia. Colpidora, sens dubte. Salut!
ResponEliminaUna geografia corporal desolada com el paisatge de l'Empordà. Solitud, recança,crit ofegat, plor i desconsol.
ResponEliminaBon capde Elfree!
Gràcies vicicle ens ha colpit a tots l'incendi, els incendis...Salut!
ResponEliminaJoana gràcies bon capde i sense foc!