Lentament,
amb rapidesa
Vertiginosa
parsimònia
lenta
rapidesa dels minuts
Esperant
l'autobús, lent
Passant
fulls de calendari
pas
d'atleta àvid de vida
ja no
tinc deu anys , la dona
no va
arribar a la lluna....
no en
tinc vint ,les primeres
eleccions
democràtiques
municipals
,ràpidament s'han fos
en el
gresol del segle passat....
tampoc
en tinc trenta
quan
el mur va caure empés per l'entusiasme...
ni
quaranta quan va morir el cantant de Sau
ai ni
mig segle quan el Barça va guanyar
totes
les copes en joc....
Ràpida
lentitud lenta
lenta
rapidesa ràpida...
Ni
calendaris ni rellotges
batecs
de tic tacs i estones
l'edat
del cor i de les roques
platges
de sorra que cauen
pols
d'estels i forats negres
estiu
d'ara i aquí present
i
absent alhora sense moure's
d'un
lloc sense espai ni temps....
Has clavat el ritme del poema, el llegeixo i sento aquesta "vertiginosa parsimònia", "lenta rapidesa". I del cap a la cua perdo la noció del temps i l'espai.
ResponEliminaPS: Em fa pensar el moviment slow-quick. Aquí hi ha l'equilibri.
Uaaaaaaaaaau!!! M'encanta, ELFRI!!... A més, com tu i jo som gairebé de la mateixa edat, puc anar repassant tot aquest camí amb tu... I ho has fet tan bé!! Ja saps que jo sóc un desastre comentant poesia, però m'agrada molt!! ;-))
ResponEliminaPoema magnífic de la gran inventora del moviment Quick-Slow (noti's el detall que jo he posat primer Quick hehe)... moviment al qual, em sembla, tots acabarem integrant-nos!! ;-))
Jo sí sé comentar poesia. En faré un comentari:
ResponEliminaM'agrada molt. Ja està.
anem rapidament a poc a poc.....és la única manera de viure intensament.
ResponEliminamolt slowquick....
Síííííi´!
ResponEliminaTé raó la Sílvia, ens fas sentit aquest ritme que expliques...
Gràcies, preciosa!!!!
Llegint això he vist passar els anys en un tres i no res! però també he vist que han estat uns anys ben gaudits, no??
ResponEliminaPetonets!
Molt bé! Molt bo!
ResponEliminaSlow&quick
Geni i figura...
T'esperem diumenge a cafè?
Et dono el meu mail per si vols confirmar-ho o per si t'ha sortit algun inconvenient:
lletraferides@gmail.com
En principi pensem dinar a L'Horiginal, si hi trobem lloc.
Aixxxxxx, havia deixat un comentari, i no sé què he fet, que no s'ha publicat.
ResponEliminaAra ja no em surt com abans!!!
Les paraules escollides per marcar el temps, aquesta relativitat del temps; que esdevé efímer, o inacabable.
Elfri, m'agrada tant el que dius i com ho dius, que només puc dir, M'AGRADES MOOOOOLT!!!!!
Molt ben aconseguit el poema. El temps tan lent, tan implacablement ràpid.
ResponEliminaSembla que tot ha passat en un sospir, però hi ha moltes coses viscudes. I les que queden. Paradoxes del temps, però per això hi és, perquè l'anem aprofitant.
ResponEliminaM´hi he sentida tan identificada amb el pas del temps tan ben explicat en aquest poema, per a mi podríes seguir més i més (anys)...
ResponEliminahan passat en un obrir i tancar d´ulls!!
Una aferrada!
Realment és genial el ritme del poema, i anar sentint i veient com passa tot. M'ha agradat molt
ResponEliminaA més velocitat, diuen, el temps passa més lent. Gran paradoxa. Tot és relatiu. Tot és metàfora. Poesia.
ResponEliminamoltes gràcies pels vostres comentaris...sou genials ..celebro que us hagi agradat ...ei us abraço!
ResponEliminadispenseu que no us respongui detingudament un a un una a una...
Hola, maca!
ResponEliminaHi ha una cançó fantàstica del Billy Joel en què les imatges i la lletra fan pensar, "We didn't start the fire".
És quick, però...
M'ha agradat molt conéixe't. Un petó ben fort!
I m'agrada el poema :)
ResponEliminagràcies cantireta !!! a mi també m'ha agradat conèixer-te! i també em plau que et plagui el poema!
ResponEliminauna abraçada!