Ostres, formeu un bon tàndem tu i la Carme! És una mirada molt profunda la d'aquesta tanka. Els ulls ens enganyen, la memòria reté l'essencial. M'agrada molt, Elfree!
si és que la realitat i la ficció.. qui les destria? prometo no oblidar-lo mai l'arbre.. no, no podria! veig que ets una gran poeta, m'encanten aquests versets! ah! i sí sóc un robot!
I tot i així, contemplar l'imatge reflectida té l'encant del deixar-se enganyar pel miratge, hipnotitzat per les seves promeses, potser deixar-se arrossegar, encara que no sigui una bona idea...
Els arbres no es poden oblidar mai!! Ells ens renoven.... Em va encantar al seu moment el dibuix de la Carme i ara m'encanten les paraules que l'acompanyen!
Feia temps que parlaves d'utilitzar diverses imatges que t'agradaven de la Carme, per il-lustrar algu escrit. M'agrada el joc de miralls. Em quedo, però, seguint el teu consell, amb l'arbre. Al cap i a la fi, només cal introduir la mà dins de l'aigua i moure-la una mica perquè el reflex desaparegui.
Gràcies Silvia , m'agrada que t'agradi! lolita lacoste quin honor! encantada de saludar-te cosina pija de la lagarto...gràcies pel comentari! zel, arrels, tronc i saba és el que ens queda ,abraçades !!!! Gràcies a tu Carme i gràcies als teus meravellosos dibuixos i pintures, feia temps que volia aprofitar-me d'algun dibuix teu...jiji si fa gracia la lolita lacoste....jo crec que si dona crec que li caiem bé! novesflors jo també!!! gràcies. Igor gràcies, m'ha sortit així...no hem d'oblidar la solidesa ,,, Sergi , sí té un punt d'atraient el miratge però sense menystenir la realitat ( que d'altra banda són moltes realitats) Vicicle gràcies a tu per venir i dir-ho ! moltes gràcies Alba ! feia temps que ho duia de cap agafar de préstec alguns dibuixos a la Carme Glòria sí de tant en tant escric poesia ...ja veus, almenys ho intento gràcies! Pilar dons sí al final m'he decidit a fer-ho....quedem-nos amb l'arbre real per molt que ens agradi el seu reflex! abraçada poètica! Gràcies Assumpta més que col·laboració és una apropiació perquè la Carme no en sabia res...la propera em sortirà millor espero...
Ostres, formeu un bon tàndem tu i la Carme! És una mirada molt profunda la d'aquesta tanka. Els ulls ens enganyen, la memòria reté l'essencial. M'agrada molt, Elfree!
ResponEliminasi és que la realitat i la ficció.. qui les destria?
ResponEliminaprometo no oblidar-lo mai l'arbre.. no, no podria!
veig que ets una gran poeta, m'encanten aquests versets!
ah! i sí sóc un robot!
Mai, mai però mai, les arrels ens fan, ens aguanten, ens nodreixen...
ResponEliminaUn megapetonàs!
Els ulls ens confonen, a vegades, la memòria també. Per això hem de ser molt atents per no oblidar mai l'arbre ni la realitat que l'envolta.
ResponEliminaGràcies Elfree, un petonàs...
uiuiuiuiuiui! la lolita se'ns ha fet de marca... ara amb aquest pedigree... també serà amiga nostra?
Lolita lacoste! quina gàcia! :)
Oh, mirage traidor! És l'arbre el que jo vull.
ResponEliminaBona imatge, dos vegades, i bona música.
ResponEliminaHi ha aquesta liquidesa... Tan irreal!
Salut
I tot i així, contemplar l'imatge reflectida té l'encant del deixar-se enganyar pel miratge, hipnotitzat per les seves promeses, potser deixar-se arrossegar, encara que no sigui una bona idea...
ResponEliminaPreciós dibuix, alegre, optimista; i poema que ens parla de l'essència, l'arbre amb belles paraules. Gràcies a les dos.
ResponEliminaEls arbres no es poden oblidar mai!! Ells ens renoven.... Em va encantar al seu moment el dibuix de la Carme i ara m'encanten les paraules que l'acompanyen!
ResponEliminaElfree ara també fas poesia?
ResponEliminaDoncs ho fas molt bé. I ens fas pensar: els miratges, els jocs de miralls ens enganyen, però el que val és l'arbre!
Feia temps que parlaves d'utilitzar diverses imatges que t'agradaven de la Carme, per il-lustrar algu escrit.
ResponEliminaM'agrada el joc de miralls. Em quedo, però, seguint el teu consell, amb l'arbre. Al cap i a la fi, només cal introduir la mà dins de l'aigua i moure-la una mica perquè el reflex desaparegui.
Ostres! M'encanten aquestes col·laboracions!! I... t'ha quedat tan maco!! :-)))
ResponEliminaGràcies Silvia , m'agrada que t'agradi!
ResponEliminalolita lacoste quin honor! encantada de saludar-te cosina pija de la lagarto...gràcies pel comentari!
zel, arrels, tronc i saba és el que ens queda ,abraçades !!!!
Gràcies a tu Carme i gràcies als teus meravellosos dibuixos i pintures, feia temps que volia aprofitar-me d'algun dibuix teu...jiji si fa gracia la lolita lacoste....jo crec que si dona crec que li caiem bé!
novesflors jo també!!! gràcies.
Igor gràcies, m'ha sortit així...no hem d'oblidar la solidesa ,,,
Sergi , sí té un punt d'atraient el miratge però sense menystenir la realitat ( que d'altra banda són moltes realitats)
Vicicle gràcies a tu per venir i dir-ho !
moltes gràcies Alba ! feia temps que ho duia de cap agafar de préstec alguns dibuixos a la Carme
Glòria sí de tant en tant escric poesia ...ja veus, almenys ho intento gràcies!
Pilar dons sí al final m'he decidit a fer-ho....quedem-nos amb l'arbre real per molt que ens agradi el seu reflex! abraçada poètica!
Gràcies Assumpta més que col·laboració és una apropiació perquè la Carme no en sabia res...la propera em sortirà millor espero...
Tant el dibuix com la poesia, espectaculars!!
ResponEliminaGràcies Jordi !
ResponEliminaPotser tan sols era un reflex..que bonic!
ResponEliminaGràcies Marta!
ResponEliminaEls reflexos existeixen, però no són reals, deia Plató.
ResponEliminaI tant Helena, un comentari amb molta filosofia!
ResponEliminaquina bona combinació! M'encanta!
ResponElimina