Demà comença el curs, comença un any nou

CONVERSES

--------------------------------------Conversa nocturna-------------------------Edward Hopper------------------------------------------

I dimarts és a la cantonada, l'inici de la rutina o no? Quina rutina? Si cada curs és com muntar a cavall d'un tsunami d'emocions i sorpreses inesperades!!!

Les converses sobre les vacances, els viatges...i tu què has fet? on has anat? i bla bla bla.....som tant previsibles, de vegades...I aquest no saber si anar petonejant o no.... mai he estat gaire petonera...de fer petons així a la babalà vull dir...Però bé , són petons de cortesia...d'amabilitat...potser alguns són d'afecte i tot...Però sempre m'ha atabalat aquest terreny relliscós de les diguem-ne formalitats informals....Has de petonejar tu? Has d'esperar-te a veure si et petonegen i aleshores intercanviar les galtes i les besades?

Les abraçades ja són tota una altra cosa. No abraço mai endebades. Vull dir que les abraçades són més properes que els petons a les galtes, o els petons fets a l'aire perquè hi ha molta gent que simplement posa la galta i l'has de besar tu mentre la persona en qüestió no te'ls torna els petons sinó que besa alternativament a l'aire, primer a estribord i després a babord... Un apunt-post una mica frívol? És que les piles se'm gasten ....ja se sap l'estiu, la xafogor...el relax...

Encara queden dos dies d'agost, dos jorns encara de vacances...serà dur...costarà una mica al principi...però sé que com cada curs, a la que passin dues setmanes, o abans, semblarà que de l'estiu faci un segle .

Insignificants humans

Som insignificants davant la immensitat del nostre petit món, dins el devenir del temps....com en aquest dibuix d'Hopper....tot o gairebé tot és relatiu...res passa aïlladament, tot fet té un context, tota persona té un món.

Però en moltes ocasions, podem compartir el nostre món amb trossos de món dels altres i aleshores dibuixem amb el llapis dels nostre cor universos d'afectes, d'encontres i desencontres, d'intimitats, de confiances...i tot s'omple de colors altra vegada.

Fi d'any i embolic de contrasenyes.

L'any ,en la nostra cultura, comença el gener i acaba el 31 de desembre. Per a mi, i per a moltíssima altra gent, l'any ja fa temps que comença el setembre i acaba el juliol.

I estic a punt d'encetar un altre any nou. I començo a tenir dubtes: he de canviar el nom d'usuari del meu compte de google? m'obro un nou correu a gmail? Què em passarà el dia que la memòria em flaquegi? Tinc memoritzades , i altres no tant, desenes de contrasenyes diferents: la de la targeta, la del contestador del telèfon fix, la d'entrar al gimnàs, la dels ordinadors de l'institut, la del meu compte de google, d'scrib, de slide, de lulu ( vaig haver de registrar-me per poder comprar en paper un exemplar de Totes les baranes dels teus dits), la del portàtil, la del antivirus, la de unes quantes editorials, la de l 'encara no estrenat moodle de l'insti, la d' altres cursos....i paro que em venen basques i mareig amb tanta contrasenya .....I conec molta gent que per evitar això fa servir una mateixa contrasenya per tot...Però diuen que aquest fet és generador d'inseguretat i perill....Reconec que de vegades em faig embolics i alguna vegada m'he quedat en blanc perquè havia oblidat la contrasenya. Com l'altre dia , que volia consultar la meva factura on line de telefònica ( perquè no sé ni com es veu que un alter ego meu , un altre bessó de la meva personalitat va esborrar la possibilitat de rebre la factura en paper, s'ha d'estalviar la tala d'arbres) i vaig adonar-me amb esglai que ja ni recordava ni el nom d'usuari, també en tinc de diferents, ni res de res...Vaig iniciar la peregrinació telefònica d'anar de persona que t'atén a persona que t'atén....en la llengua oficial del país veí: el castellà, i finalment vaig haver d'esperar una carta on hi era la clau de volta secreta per poder tornar a connectar-me amb un nou d'usuari i una altra contrasenya( que ai las crec que he tornat a oblidar!).

Potser si em posés un microxip incrustat sota la pell ( no és una idea forassenyada, vaig llegir en un diari que pares i mares patidors-res es quedarien més tranquils-l.les si el nen o adolescent en portés un , una mena de gps per a saber a tothora on són). Bé, el meu personal microxip no seria un gps sinó un magatzem electromagnètic d'enregistrament de totes les contrasenyes i noms d'usuari de tots els serveis...És clar que també podria passar que m'oblidés de la contrasenya del microxip.... Ai ,ja hauria begut oli!

Potser és que m'he begut l'enteniment! i no m'estranyaria pas perquè aquest final d'any no he parat de beure...aigua, sucs, cervesa sense alcohol... tota mena de líquids per frenar una deshidratació galopant deguda a la quantitat industrial de suor vessada per tots els porus del meu cos....

S'apropa fi d'any: 31 d'agost. I si dubto és que sóc ( encara que no sé què ni qui...)

La crisi segons Einstein

POo Eh? MA

Paisatges interiors, paisatges externs
universos de mots, enfilalls de sentiments
i tot l'enyor d'allò que mai va ser.

Com els granets de sorra blancs, colrats de sol,
beneits de sal , la teva pell m'embolcalla arreu
rastres d'amor perdut dins el país del mai més.

En el meu paisatge intern puc imaginar-ho tot
oblidar els oblits, recordar records
despertar i seguir , protegint-me el cor...

Un poema de Carles Riba

Uns wiegen lassen, wie
Aus schwankem Kahne der See.
HÖLDERLIN

Feliç qui ha viscut dessota un cel estrany,
i la seva pau no es mudava;
i qui d’uns ulls d’amor sotjant la gorga brava
no hi ha vist terrejar l’engany.

I qui els seus dies l’un per la vàlua de l’altre
estima, com les parts iguals
d’un tresor mesurat; i qui no va a l’encalç
del record que fuig per un altre.

Feliç és qui no mira enrera, on el passat,
insaciable que és, ens lleva
fins l’esperança, casta penyora de la treva
que la Mort havia atorgat.

Qui tampoc endavant el seu desig no mena:
que deixa els rems i, ajagut
dins la frèvola barca, de cara als núvols, mut,
s’abandona a una aigua serena.

(Estances. Llibre segon)

Errors de percepció

Em passa sovint que quan em creo unes expectatives massa altes o massa bones sobre algun fet, o sobre un llibre del qual n'han parlat a bastament i força bé, o sobre una pel.lícula que ha tingut molt d'èxit ...aleshores no sempre però si molt sovint m'acabo decebent per la distància entre tot allò que havia congriat en la meva ment i la realitat que em trobo...Això ja no m'hauria de passar però com que tendim a passar dos cops per aquell lloc on hem ensopegat...Doncs apa! Quan tractem de defugir alguna cosa vol dir que estem pensant en ella i justament acaba per succeir...precisament per això mateix...

I la desil·lusió arriba....i és ben absurd tot plegat perquè la il.lusió és un miratge, és quelcom que no existeix, que no hi és a la anomenada realitat....
Bé, si la il.lusió és un error la desil.lusió és llavors el seu contrari: l'esmena d'una equivocació.
Al diccionari hi posa el següent:

	il·lusió
	[s. XIV; del ll. illusio, -ōnis, íd.]
	f 1 1 FILOS PSIC Error de percepció, de judici o raonament provocat per una aparença.
		2 FILOS PSIC Error d'interpretació d'una dada o contingut sensible o mental.
		3 il·lusió òptica FISIOL ÒPT Fenomen òptic consistent en una avaluació errònia de la forma o les dimensions d'un objecte.
		4 jocs d'il·lusió JOCS Il·lusionisme.
	2 p ext 1 Esperança sense fonament real.

Desreflexions

L'autora d'aquest blog-bloc no ha d'estar pas completament d'acord amb tot el que escriu ella mateixa ni el que escriuen les altres parts o "jos" que té. Com a bona representant de Bessons ( i dir això mateix ja és una "xorrada" o una bestiesa sense solta ni volta, totalment acientífica i irracional) hi ha molts "jos" i molts" altres" . De vegades treu el nas el bessó rondinaire, altres el bessó pessimista, altres el bessó enginyós, el poètic, el perepunyetes...N'hi ha molts i alguns no hi són tots....

Arriba el setembre !!!! Em fa una immensa i boja il·lusió tornar a la feina!!! L'estrès m'encisa com un paisatge meravellós i ja fa temps que n'estic delerosa d'abraçar-m'hi ben fort....com enyoro dormir poc!

Seriosament, no no en tinc cap ganes, ara per ara, de tornar-hi...encara que tindré uns reptes nous...i a mi els reptes intel·lectuals em fan venir salivera...el que passa és que sóc molt exigent amb mi i em retrec que puc fer-ho millor, que m'hi he de dedicar més...vaja que no cal que em critiqui ningú que ja m'ho faig tot jo...I és clar això fa que augmenti el nivell diguem "normal" d'estrès que comporta tot plegat...

Però encara és agost, encara estem de vacances...fa xafogor...els dies són llargs, l'horari me'l faig jo....

Com va descobrir Descartes: Si dubto és que sóc, si penso és que sóc.....Ara bé què sóc? qui sóc? Res cogitans sum. Verba volant, scripta manent.

S'acaba l'agost.

Això s'acaba. S'acaba la desconnexió.....ens hem d'anar preparant per posar-nos en solfa altre cop...per patir la falta d'hores per arribar a tot el que s'ha de fer...per mal menjar en menys de 30 minuts....Ja ho sé....no començo fins el dia 1 de setembre però ja hi estem a tocar i he d'anar preparant-me o el xoc serà brutal i despietat....

De nou m'he apuntat a cursar un postgrau.....aniré de cul ( i perdoneu l'expressió)....hauré de treballar molt, més que mai perquè em toca fer coses que són noves per mi: un CFGS d'Integració Social...vaja que tindré una cama als cicles formatius profesionals i l'altra a batxillerat només uns quants dits del peu a l'ESO....(una optativa a 3r) i com que sóc de queixar-me em tornaré a lamentar per l'horari...per no poder estar més amb els meus estimats adolescents...però com sempre a tot t'acabes per adaptar...i m'hi adaptaré...Ja ho sé ,estem encara a l'agost i quina manera d'aigualir les vacances però el meu cap s'ha d'anar dirigint cap el setembre si no em costarà molt més....

I posaré un quadre de Magritte a veure si pot reflectir el que em passa pel cap i el cor ara mateix.....un cop de roc a la finestra dels somnis....i els vidres trencats

Rotko Autorretrat

Un altre pintor: Rotko (en letó)

Per mi és un gran desconegut. Però n'havia sentit parlar sovint a una de les meves millors amigues ( alter ego, amiga de l'ànima...) a la seva germana li agrada, i molt , aquest pintor. També l'he vist mencionat sovint en un dels blocs que tinc enllaçats. I per fi m'he decidit a tafanejar una mica per la vida i obra de Mark Rotko ( el seu cognom apareix freqüentment escrit Rothko perquè va emigrar a EEUU però era letó). Sembla que la seva vida interior era convulsa perquè va acabar la seva vida de forma voluntària, es va suïcidar ....Les persones que tenen la valentia o la covardia ( és un tema delicat) de prendre aquesta decisió em mereixen tot el meu respecte . Es veu que la seva pintura va evolucionar en etapes ben diferents ...des d'un expressionisme a un surrealisme i finalitzant per una abstracció plasmada en quadres rectangles de colors... Reconec que a mi l'abstracció en pintura em costa...m'agrada l'impressionisme, l'expressionisme, el surrealisme i aquells que no es poden qualificar enlloc...Va néixer a...... millor us deixo l'enllaç de Viquipèdia : http://ca.wikipedia.org/wiki/Mark_Rothko

Aquest quadre del metro és dels anys 30 del passat segle ( impressiona eh? parlar del segle passat....jo hi vaig néixer al segle passat) i m'ha enganxat la força de la imatge...els colors...la soledat inquietant que desprèn....i ara que em queden 10 dies de vacances i tornaré a agafar cada dia metro i autobús ....Espero no sentir-me com en aquesta pintura.....mama por!

Per conèixer els MEMS: El meme eléctrico Robert Aunger

Per saber més de tot plegat, és a dir dels mems el llibre de Robert Aunger: El meme Eléctrico és un dels primordials.
Hi afegeixo un resum del llibre fet per l'editorial Paidos.

Resumen: Desde la biología a la cultura, pasando por la nueva economía, una de las palabras más utilizadas hoy en día es meme. ¿Cómo aprenden las cosas los animales? ¿Cómo evoluciona la cultura humana? La respuesta a estas preguntas y a otras relacionadas con la naturaleza del pensamiento pasa siempre por el meme. Durante décadas, los investigadores creían que los memes eran la solución definitiva a los distintos intentos de comprender la sociedad y comprendernos a nosotros mismos. Pero hasta ahora nadie había conseguido definir qué son en realidad. En este libro, Robert Aunger describe qué son los memes, cómo se originaron y desarrollaron, y cómo han convertido nuestro cerebro en un hábitat perfecto para su supervivencia. Los memes son pensamientos. Pero también una especie de parásitos que detentan el control de todo. Un meme es una pauta distintiva, hecha de cargas eléctricas y situada en nuestro cerebro, que se reproduce mil veces más rápido que una bacteria. Los memes han encontrado maneras de saltar de un cerebro a otro. E incluso varios de ellos se están replicando en el cerebro del lector mientras descifra este párrafo. Nuestros cuerpos puede que sean robots dependientes de los genes, pero nuestras mentes están en poder de los memes. Y ello significa que lo que pensamos no es el resultado de nuestra creatividad, sino del flujo evolutivo de los memes cuando atraviesan nuestro cerebro. Por todo ello, El meme eléctrico es un libro destinado a cambiar nuestra manera de pensar acerca de la mente, la cultura y las elecciones que realizamos cotidianamente.

Cinc cèntims sobre La memòria del Tauró. Steven Hall

Steven Hall,

La memòria del tauró

Cinc cèntims

La matèria del llibre es basa en la suposició que hi ha una segona natura, que és la

que fa mil·lennis que teixeix la raça humana i es compon de fluxos culturals, pensaments,

paraules dites i escrites, consciències i records, investigacions científiques, llengües, etc.

Evidentment, aquesta segona natura té les seves pròpies lleis físiques i naturals, les seves

lleis evolutives i les seves espècies de depredadors extingides. La proposta d’Steven Hall és

fer-ne una metàfora amb el mar i els oceans. L’aigua és la materia intel·lectual, i els corrents

són fluxes més grans (civilitzacions) o més petits (la història de cada individu) que es van

fonent, topant i transformant. Generalment, qui té accés a aquesta massa de natura

conceptual, són o bé científics que acaben col·lapsant-se (víctimes dels depredadors del

medi, el que en aquest món nostre diriem bogeria, alzheimer, transtorns...) o bé els

involucrats en la trama que ens proposa la novel·la: herois i malvats d’una batalla a mort

conceptual que fa més d’un segle que dura. Als corrents de pensament hi viuen peixos, n’hi

ha de petits i inofensius i de grans i voraços com el tauró Ludovicià. I aquest li té jurada a

l’Eric Sanderson, després sabrem per què.

Fragment extret de http://www.edicionslacampana.cat/noticies/Tauro_presentacio.pdf

Al voltant de la teoria de mems i un llibre:LA MEMÒRIA DEL TAURÓ

He tardat en llegir-me la Memòria del tauró, però m'ha sorprès i m'ha enganxat. És inquietant. El protagonista es desperta un dia al terra no sabent qui és ni el seu nom...no recorda absolutament res de res...rep missatges d'un persona que en realitat és ell mateix abans que perdés la memòria....i no us dic res més....llegim la història i ens anem endinsant en un laberint intricat de fets o de somnis...mai saps on acaba i on comença la realitat o la irrealitat....Has d'anar esborrant el teu rastre perquè no t'ataqui el tauró conceptual, un exemplar perillós de Ludovicià que se t'engoleix la identitat, la memòria, els records...Avances de perplexitat en perplexitat i d'inquietud en inquietud...i ja no saps distingir quina versió de tu mateixa està llegint el llibre o potser tu ets dins el llibre i has sortit a la realitat i te n'havies oblidat.....Si us agraden els misteris, la filosofia, la ciència ficció, els relats sorprenents i originals l'heu de llegir....

Després de la lectura em va agafar per investigar el que m'havia deixat com a pòsit ....Amb el meu pare, fa anys solíem parlar de si som un somni d'algú que ens somia ....de si morir en realitat és despertar...i coses per l'estil...sense saber-ho el meu pare era un filòsof....Després també el llibre em va dur envers una idea que em voltava per dins el cervell i que potser havia llegit o escoltat però havia oblidat fins ara...fins creure que era meva ....era el pensament que hi havia alguna cosa, alguna connexió estranya que feia que en el mateix instant milions de persones arreu del món estiguéssim pensant les mateixes coses, desitgessin el mateix i volguéssim anar als mateixos llocs....

I tot plegat té a veure amb la teoria dels MEMS o memes....per això he posat el text anterior de Jesús Mosterin que en parla...la teoria de mems va ser teoritzada per dir-ho així per Richard Dawkins.

Els mems: unitats mínimes d'informació cultural

Text de Jesús Mosterín sobre els mems

La paraula “mem”, que recorda a memòria, va ser encunyada el 1976 per Richard Dawkins⁶ en analogia amb els gens, les unitats d’informació genètica. Els mems són les unitats o trossos elementals d’informació cultural, els trets culturals, les unitats convencionals que usem per analitzar els continguts culturals en un context donat. La noció de mem ha estat adoptada i desenvolupada per diversos biòlegs, psicòlegs, filòsofs i antropòlegs culturals com John Bonner, Susan Blackstone, Dennett i William Durham. Així com l’evolució biològica és fonamentalment evolució dels gens, l’evolució cultural és evolució dels mems.
La informació genètica es transmet només verticalment (de pares a fills), mentre que la cultural es transmet també d’altres maneres, horitzontal (entre germans o amics) o obliquament (a membres de la generació següent que no són els propis fills). Les unitats d’informació genètica són els gens; les d’informació cultural són els mems. La cultura de l’individu x en l’instant t és el conjunt dels mems emmagatzemats al cervell de x en aquest moment t. Els mems es transmeten o contagien de cervell a cervell i constitueixen una xarxa. Aquesta xarxa cultural és un efecte fenotípic dels organismes que la teixeixen, de la mateixa manera que la tela d’aranya és un efecte fenotípic de l’aranya individual i l’escull coral·lí és un efecte fenotípic col·lectiu dels pòlips que l’han anat creant.

La competència lingüística d’un parlant és el coneixement interioritzat o tàcit del sistema de regles subjacents a la seva llengua, i en particular al seu idiolecte. L’actuació (performance) consisteix en les preferències (o inscripcions) efectivament produïdes o proferides pel parlant. Aquesta terminologia, usual en la lingüística generativa, és paral·lela a la distinció entre langue i parole anteriorment establerta per Ferdinand de Saussure. La diferència entre competència i actuació equival a la diferència entre cultura i producte cultural, és a dir, entre cultura com a informació (en aquest cas, el sistema lingüístic, amb la seva gramàtica i el seu lèxic) i els efectes fenotípics de la cultura (en aquest cas, les proferències o inscripcions concretes), que al seu torn és paral·lela a la distinció biològica entre el genotip com a informació i els seus efectes fenotípics en el cos i la conducta.

De la mateixa manera que la dinàmica física explica els canvis en les posicions dels mòbils mitjançant forces com la gravetat o l’electromagnetisme, i que la dinàmica biològica (la teoria de l’evolució) explica els canvis de las especies en el temps mitjançant forces com les mutacions o la selecció natural, la dinàmica cultural tracta d’explicar els canvis culturals en el temps mitjançant forces⁷ tals com la comunicació, l’aïllament, l’elecció individual, l’aculturació i la coacció.

Amb freqüència es compara l’evolució de las especies biològiques amb la de les cultures grupals o la dels grups culturals. És cert que hi ha una gran semblança entre l’especiació al·lopàtrica i la fragmentació cultural. L’especiació al·lopàtrica, per aïllament geogràfic, provoca l’aïllament reproductiu i l’evolució genètica diferencial (les noves mutacions en una subpoblació ja no es difonen en l’altra i las diferències s’acumulen fins a produir dues espècies diferents). La fragmentació cultural, també per aïllament geogràfic o social, provoca l’aïllament comunicatiu i l’evolució cultural diferencial (les noves idees en un subgrup ja no es difonen en l’altre i les diferències s’acumulen fins a produir dos grups culturals diferents). Així, l’aïllament de les poblacions de la mateixa espècie pot conduir al sorgiment de noves espècies, mentre que l’aïllament de poblacions que parlin la mateixa llengua, per exemple, pot conduir al sorgiment de noves llengües, com va succeir amb la fragmentació del llatí en llengües romàniques després de la caiguda de l’Imperi romà.

Els paral·lelismes entre l’evolució biològica i la cultural no han de fer-nos passar per alt les seves diferències. Dawkins va proposar els mems com a contrapunt cultural dels gens. ¿Fins a quin punt són comparables? Heus aquí algunes diferències importants. Mentre coneixem el mecanisme subjacent a la informació genètica (la doble hèlice de DNA i el codi genètic), ignorem el mecanisme cerebral subjacent als mems. Els gens es repliquen directament, sense passar per efectes fenotípics. Cada gen, considerat com a seqüència de DNA, produeix per duplicació dos gens idèntics. Els mems, al contrari, només poden replicar-se a través de la mediació dels seus efectes fenotípics (proferències lingüístiques, textos escrits, gestos, conducta observada, etc.), que, eventualment, poden arribar a provocar el sorgiment d’un mem semblant en l’oient, observador o receptor. En el món biològic els canvis merament fenotípics no es transmeten genèticament i en general es perden. No obstant això, els continguts culturals (que des d’un punt de vista biològic són part del fenotip estès) sí que es transmeten, encara que no genèticament, sinó por aprenentatge social. Els canvis genètics són aleatoris, succeeixen a l’atzar, en absència de qualsevol intencionalitat. No obstant això, els canvis culturals amb freqüència (encara que no sempre) responen a un disseny intencional dels seus inventors o introductors. Els individus portadors de gens i de mems poden canviar de mems, però no de gens. Una espècie només s’extingeix per la mort de tots els seus membres. No obstant això, una cultura grupal, el mateix que una moda, pot desaparèixer o passar sense que morin els seus portadors.

Les espècies biològiques són com a tubs en l’espaitemps pels que viatgen els gens. Els tubs son completament estancs i impermeables (exceptuant els fenòmens marginals d’hibridizació). Al contrari, les cultures dels grups socials no estan aïllades, sinó que són permeables. El fenomen de la convergència cultural, pel que els diversos grups socials comparteixen cada cop més mems, manca de paral·lelisme en l’evolució biològica. Grups culturals diferents poden intercanviar mems, però espècies diferents no poden intercanviar gens (si poguessin, no serien espècies diferents). L’actual convergència cultural universal, també anomenada «globalització», manca de cap contrapartida en l’evolució biològica.

En qualsevol cas, l’evolució cultural, com la biològica, és un fenomen històric, depenent de mil contingències imprevisibles. No podem predir-la amb cap grau de precisió ni seguretat.

Jesús Mosterín, La naturaleza humana, Espasa Calpe, Colección Gran Austral, Madrid 2006, p.240-243

---

6 En la pág. 206 del seu llibre The Sefsh Gene, Oxford University Press, 1976.

⁷ Aquí utilitzem la paula "força" en el sentit genèric de factor explicatiu. Totes les forces físiques són forces en aquest sentit, però no a la inversa.

Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons. FiloXarxa 2004 Conceptes i textos filosòfics. Continguts, construcció, disseny del web i traducció de textos al català: Jordi Cortés Morató

Calor

Entraré dins d'aquest quadre de Hopper i per si de cas de moment engegaré el ventilador....

SUOR

Uf! quina calor que fa !!! ja ho sé...ja ho sé...sempre diuen allò que mai no ens recordem de la calor d'altres estius passats i tota la pesca....i a més som sempre hodie et nunc...o sigui en l'avui i en l'ara...I a risc de dir una incorrecció temporal diré que MAI HAVIA SUAT TANT COM AQUESTS DIES!!!!

Estic davant el portàtil, que si que genera una mica d'escalfor, i és brutal: em raja la suor pel cap, pel clatell...és com estar dins una sauna...

Quan arribi l'hivern ens queixarem del fred que fa i quan plogui ens lamentarem de la pluja...però ara toca exclamar-se de la calor...de la xafogor llardosa que ens fa suar a raig...

El ciclista

Món de ciclistes ...La bicicleta quin estrany aparell d'equilibri impossible!!

Assegut el ciclista, descansa les cames ....potser té rampes.....els músculs masegats. Les cames esblanqueïdes, amb els potents quàdriceps
dibuixant-se en relleu. Les bicicletes dormen i somnien tours i giros guanyats...tourmalets pujats i sprints futurs..
Ben pentinat el ciclista mira cap endins del somni....ser un Edy Merck ...un Indurain...

Però ara descansa les cames,les seves millors armes per per vèncer el vent, per escalar ports de muntanya...per arribar primer....per passar de ser gregari a cap d'equip...
El ciclista sap que el més important és seguir pedalant.

Participació en el 121è Joc Literari d'en JesúsM Tibau

Enemic de les rates i dels ratolins, no gaire amic dels gossos ni tampoc dels ocells....jau espaterrat i las, derrotat i vençut pel cansament d'anar a l'encalç de mil pardals que amatents a salvar la vida no s'han deixat, de cap de les maneres, atrapar....Ai que avui s'hagut de conformar amb una llauna oberta de sardines que una bona veïna humana ha tingut la bona pensada de portar-li!...Curiosos aquests animals de dues potes que el criden tot fent una mena d'esclafit estrany amb els llavis com si estiguessin mormolejant no sé què...però ell, que se les coneix aquestes menes de sons , sap que són per a dar-li menjar o fer-li magarrufes....Amb les quatre potes i la cua penjant del tros antic d'una cosa que va ser un graó d'una escala que era i que ara no és....engrunes de roca malmesa pel temps i per l'ús i el desús ...I dorm mamífer precari , l'enemic de les rates, cansat i abatut i al mateix temps feliç de tenir la panxa plena de sardines en llauna....Dorm panxa contenta somiant pardals i canaris amb la gàbia oberta....

Avui conte a 365contes:A través de la finestra

http://365contes.blogspot.com/2009/08/76-traves-de-la-finestra.html

Surt el meu segon conte enviat al bloc 365contes.

Espero que us agradi. El primer conte és el número 49 i aquest és el número 76.

Animeu-vos a escriure per arribar als 365 contes de tres-centes seixanta-cinc paraules!!! Són les xifres màgiques dels dies i nits que té un any ( que no sigui de traspàs ) i és molt encertada la bona idea que va tenir la Bajoqueta de fer aquest bloc i convidar-nos a participar-hi. I després que no diguin que no hi ha persones lletraferides...que no hi ha persones amb ganes i empenta i vocació literària....Això dels blogs-blocs és fantàstic!!!

Visca la blogosfera !!!

Per cert, ja sé que són ganes d'embolicar la troca...però el número 49 suma 13 i casualment el segon conte, el 76 també suma 13!!! Hauré d'escriure'n i enviar-ne més de contes a veure si també continuen sumant 13 ( hauria de ser el 84....el 93.....el 139...el 148...el 157....el 166.... va ja paro....És que m'ha fet gràcia aquesta coincidència del 13. Com que m'agrada dur la contrària....per a mi el 13 no és pas un número de mal averany sinó al contrari em porta sort....

Un post meu al suplement de cultura (11 juliol)

No es veu gaire bé. És una notícia amb retard, i segurament només és "notícia per a mi mateixa" però el mes passat, l'onze de juliol al suplement cultura de l'Avui va sortir un post del meu bloc i em va fer molta molta il·lusió. I a risc de semblar una mica egocèntrica doncs mira ,el poso aquí per compartir la meva il.lusió....darrerament amb tantes il:lusions acabaré practicant l'il·lusionisme ....

Ves per on....


El post o apunt era aquest:
http://sidubtosoc.blogspot.com/2009/07/la-meva-mirada-hotel-room-de-hopper.html (de l'u de juliol)

Vídeo presentació de JM Tibau : Totes les baranes dels teus dits

TOTES LES BARANES DELS TEUS DITS

http://editorialpetropolis.blogspot.com/2009/08/totes-les-baranes-dels-teus-dits.html

Ja ho deveu saber però gràcies als afortunats esforços conjunts del benaurat Jesús M Tibau i el concurs literari on proposava que fessin uns versos que havien de contenir A la barana dels teus dits ( títol d'un poemari seu) i l'empenta d'en Jaume del Basar de les Espècies ....l'editorial en xarxa Petròpolis ....i tots plegats qui van participar...i amb les il·lustracions maquíssimes de Carme Rosanas....s'ha produït aquesta meravella de llibre ....La presentació del llibre es va fer a la web de Petròpolis el 10 d'agost. Es pot descarregar en PDF, llegir-lo en línia o encarregar una còpia impresa. I a mi m'ha fet una il.lusió boja per què hi surt un petit poema meu....és fantàstic! és tan increïble internet! Estic com si m'haguessin fet un regal els Reis de l'orient...

Miraré de posar el vídeo de presentació

Budapest és una ciutat encisadora i l'hotel Géllert un somni

Ja he tornat. I m'hagués quedat allà, mirant pel balcó de pedra del Gellert el Danubi i el pont de la llibertat....i al davant el turó Gellert ( Gerard) amb la Cova i la Mare de Déu de la Cova ( un temple i un convent excavat dins una cova que durant el període comunista van tancar, i prohibir) i dalt del turó l'estàtua de la llibertat....(la que encapçala el post i es pot veure des d'arreu de Budapest. Sí ,he estat en un hotel amb una façana imponent, uns interiors modernistes, uns vitralls preciosos.....amb un deix de principis segle XX....moqueta arreu....detalls dels d'abans....amb unes vistes que se m'han estampat a les ninetes....el turó o Mont Géllert al davant...un espai verd i cuidat...i el Danubi (Duna en hongarès) omnipresent i l'anar i venir incessant dels tramvies ....un transport molt eficient i eficaç......l'educació gairebé exquisida dels hongaresos....
Posar-se el vestit de bany i el barnús i enfilar pel passadís emmoquetat fins l'ascensor...prémer un botó i una simpàtica i amable senyora et conduïa, capitana del vaixell-ascensor fins al vestíbul del fürdo ( balneari).....donar la targeta magnètica al noi de l'entrada i au! a endinsar-se en l'aigua més freda de la piscina interior o estar-se en la també interior a 36 graus.....aigua termal que et deixava relaxada i plena d'una laxitud tendra i feliç...la pell i els cabells amarats de suavitat .....i també hi ha els banys només per dones, més tranquils i amb les piscines d'aigua termal calenta més grans.....Vaja que si enlloc de voltar per Budapest m'hagués quedat a l'hotel tampoc m'hagués recat gens....Romàntic...encisador....tranquil....

Jo us recomano aquest hotel, té una arquitectura i uns interiors bellíssims, el personal és educat i eficient....i podeu entrar de franc als banys Géllert....i consti que no tinc cap comissió....el preu per mi és ajustat a allò de la relació qualitat-preu que diuen...correcte...Hi ha moltes menes d'habitacions....suposo que les donen al pati interior ( sense veure el turó ni el Danubi deuen ser més barates).....ah i a sobre sentir música de violí cada vespre provinent de la terrassa del restaurant....no té preu!!!

M'he sentit com dins un somni, en un fotograma d'aquelles pel·lícules preciosistes ,en blanc i negre ,amb encant....com dins una postal...una postal que era ben real i dins de la postal també hi era jo....

Potser és per haver begut aigua termal de la font del davant del Gellert o per tenir la imatge del Danubi i els seus ponts dins la retina...però tinc el convenciment que tornaré a Budapest. I tornaré a l'hotel Gellert. Vislat!! Jo napot kibanok!