Paisos Catalans

dimarts, 17 de maig de 2011

Arribar a la vuitena fila

No sóc una bona jugadora d'escacs més aviat una jugadora mediocre, però m'agrada jugar-hi, el tauler d'escacs, les seves peces són com  un símbol de la vida, i les partides, metàfora de la quotidianitat, de vegades sacrifiques una peça Gambet o gambit perquè aquesta pèrdua aparent et pot donar avantatge , els peons tenen només dos moviments , o avancen cap endavant sense recular mai o es mengen l'altra peça , si és el cas, en diagonal, i excepcionalment en algunes circumstàncies especials poden batre l'enemic Matant al pas
Els peons són un exemple d'esforç i de constància, passet a passet, sense retrocedir, s'endinsen en terreny del rival, encarant-se amb els altres peons o amb peces més valuoses.....algun peó aconsegueix, de vegades,vèncer tots els atacs del contrari, tots els perills , i travessant sense treva totes les dificultats  arriben a la mateixa línia de sortida dels rivals, a la vuitena fila, aleshores poden esdevenir tot allò que han somiat, es poden transformar en qualsevol peça, la coronació o promoció , generalment trien esdevenir reina o .Dama....de peó a dama.....la més perillosa i la més poderosa dels escacs, la temible, la que pot moure's amb llibertat per tot el tauler, sense límit , poden avançar i també retrocedir, la dama és com el Messi ,   la partida s'acaba quan fas Escac i mat , és a dir quan el Rei no té escapatòria , altres vegades la partida queda en taules que ve a ser un empat a 1, ni guanyes ni perds.....i això també ens passa sovint.....
I ara em ve al cap una partida cinematogràfica memorable entre un cavaller i la mort a la pel·licula de Bergman : el Séptimo sello .....en tot cas cal seguir avançant .....potser fins la vuitena fila....

16 comentaris:

  1. la dama es mou per tot arrreu mentre el rei no es mou en tota la partida.... això em sona...:)
    tan de bo arribem a la vuitena fila, i ben aviat!!

    ResponElimina
  2. Però no oblidem pas que si el peó arriba a la vuitena fila és perquè anava per terra de ningú i l'enemic era distret o ben bé perquè algú li cobria el darrere. Ell sol mai ho hagués fet. D'això no sé si m'agraden les reines que abans eren peons. De fet, no m'agraden gens ni mica les reines ni els reis, no cal dir-ho. I el joc d'escacs trau el pitjor de mi com els atacs ciclistes, què hi farem? Per cert, la reina no és com el Messi, què més voldria ella, perquè el Leo també fa el poètic moviment del cavall, la L del seu nom.;-)

    ResponElimina
  3. No tinc massa paciència i això d’anar pas a pas, leeentament, no esta fet massa per mi. Prefereixo la torre, que ho encara tot de cara, el línea recta, potser perquè jo vaig una mica de costat com l’alfil o saltat per tot arreu com el cavall. La monarquia, aquesta ni parlar-ne.
    Les partides d’escacs amb el meu pare, un molt bon record.
    Fins aviat.

    ResponElimina
  4. Que bonic que t'ha quedat. Açò deuria ser el pròleg de qualsevol manual d'escacs que es preue.

    ResponElimina
  5. He de reconèixer que t'ha quedat una preciosa metàfora de la vida. No, no es que em costi reconèixer que escrius coses boniques, això ja ho sé des de sempre. Si utilitzo aquesta expressió és perquè els escacs no és el meu fort. No es que no sigui bona jugadora. crec que no arribo nia mediocre, perquè no aconsegueixo tenir mentalitat de guanyar, no aconsegueixo que m'agradi anar matant tantes peces del contrari com puc, no he aconseguit alegrar-me dels meus encerts... i és que no m'han agradat mai els escacs. Potser no diu molt a favor d'una estratègica com jo, però és la dura realitat. Les altres estratègies m'agraden més perquè no es tracta de matar ningú, sinó d'ajudar... ;)

    ResponElimina
  6. El millor que tenen els peons és que, en un descuït, es poden carregar fins i tot la monarquia. Sí, m'encanten els escacs i la suma d'estratègies per assolir un objectiu...

    ResponElimina
  7. Ostres, d'aquesta partida cinematogràfica en parlava un llibre que vaig llegir fa molt poc, i abans no en sabia res!

    La metàfora que fas és bona, de fet, massa bona, perquè són molts pocs peons els que arriben a ser reina, la majoria es perden pel camí. Per més que s'hagi d'intentar, també hem de saber això.

    ResponElimina
  8. A mi em ve al cap una altra pel·lícula on dos dels personatges també juguen a escacs: Blade Runner!!

    ResponElimina
  9. La majoria de jugadors (bons) d'escacs que he conegut han resultat ser persones molt limitades en altres aspectes de la vida. Curiós.

    ResponElimina
  10. guau! quin post tan xulo!
    D'escacs no hi entenc ni un borrall, però també m'has fet pensar en El Séptimo sello!!

    ResponElimina
  11. No tinc ni idea de jugar a escacs...Sóc més de dòmino. M'ha agradat molt la manera en què has dut la partida a la setena fila. És una boníssima pel-lícula!

    ResponElimina
  12. No havia mai vist la feina del peó d'aquesta manera. Jo, com a mal jugador d'escacs sempre els considero poc valuosos, o almenys, fàcilment sacrificables. M'ha agradat molt però, el punt de vista que els dones, de treballadors constants que poden arribar a rebre una gran recompensa. De fet, són l'única peça del tauler que pot ascendir en el seu estrat social i obtenir fruits al seu minuciós treball. Molt bona!

    ResponElimina
  13. A mi em falta paciència i estratègia.
    El post, inmillorable!
    Abraçada, Elfreelang!

    ResponElimina
  14. La reina és com en Messi! ;-))

    Jo de jugar a escacs sé el moviment de les peces i poca cosa més... No sé plantejar estratègies, no sé anticipar jugades mentalment, sóc massa nerviosa, massa hiper-activa mental... quan jugo "vaig per feina"... per això sóc mala jugadora...

    Però el post és magnífic, molt, molt maco, sí senyora!! :-)

    ResponElimina
  15. Recordo la pel·lícula. Me la van posar al cole, quan era jovenet i em va impactar força. Mai he sabut jugar a escacs jo. Diuen que és un joc per persones intel·ligents. ;P

    ResponElimina
  16. Gràcies lolita!
    Vicicle tens raó un peó sol no fa res sense la col·laboració del seu equip....a mi tampoc m'agraden les monarquies però les de l'escaquer les tolero, al capdavall el seu regne té 64 quadadrets i no surten del tauler
    gràcies quadern de mots, el que m'agrada dels escacs no és guanyar o perdre és tota la tàctica i l'estratègia,
    gràcies Jpmerch!
    Carme "matar" només ho faig dins el tauler d'escacs....:) per a mi l'objectiu dels escacs és plantejar una estratègia per fer caure el rei .... a mi si m'agrada és com una gimnàstica mental! però sóc mala jugadora!
    gràcies Ferran m'alegro que t'agradin els escacs!
    Xexu és una pel-lícula recomanable, i sí el que m'agrada des peons és que dins la seva humilitat poden arribar a fer grans coses, dins d'un equip això sí!
    Cèlia, Blade runner m'agrada molt però ara mateix no recordava que juguessin a escacs!
    Gregori doncs tinc sort de ser mala jugadora d'escacs! hehehehe
    gràcies rits!
    Pilar a mi també m'agrada jugar al domino ! gran peli oi?
    gràcies Porquet! sí, els peons són els únics que poden ascendir, millorar, en els escacs totes les peces tenen la seva funció...
    gràcies fanal blau! no jugo gaire bé la veritat...
    Assumpta jo tampoc sé anticipar la jugada , jugo amb intuïció però m'agrada ! encara que la majoria de les partides les perdo!
    Gràcies jordicine!no creguis tothom pot jugar a escacs, només és qüestió de posar-s'hi

    ResponElimina