Arribar a la vuitena fila

No sóc una bona jugadora d'escacs més aviat una jugadora mediocre, però m'agrada jugar-hi, el tauler d'escacs, les seves peces són com  un símbol de la vida, i les partides, metàfora de la quotidianitat, de vegades sacrifiques una peça Gambet o gambit perquè aquesta pèrdua aparent et pot donar avantatge , els peons tenen només dos moviments , o avancen cap endavant sense recular mai o es mengen l'altra peça , si és el cas, en diagonal, i excepcionalment en algunes circumstàncies especials poden batre l'enemic Matant al pas . 

Els peons són un exemple d'esforç i de constància, passet a passet, sense retrocedir, s'endinsen en terreny del rival, encarant-se amb els altres peons o amb peces més valuoses.....algun peó aconsegueix, de vegades,vèncer tots els atacs del contrari, tots els perills , i travessant sense treva totes les dificultats  arriben a la mateixa línia de sortida dels rivals, a la vuitena fila, aleshores poden esdevenir tot allò que han somiat, es poden transformar en qualsevol peça, la coronació o promoció , generalment trien esdevenir reina o .Dama....de peó a dama.....la més perillosa i la més poderosa dels escacs, la temible, la que pot moure's amb llibertat per tot el tauler, sense límit , poden avançar i també retrocedir, la dama és com el Messi ,   la partida s'acaba quan fas Escac i mat , és a dir quan el Rei no té escapatòria , altres vegades la partida queda en taules que ve a ser un empat a 1, ni guanyes ni perds.....i això també ens passa sovint.....

I ara em ve al cap una partida cinematogràfica memorable entre un cavaller i la mort a la pel·licula de Bergman : el Séptimo sello .....en tot cas cal seguir avançant .....potser fins la vuitena fila....