Freud

Un 6 de maig de 1856,  fa  cent cinquanta-cinc anys ,naixia Sigmund Freud , simplificant molt direm que es va treure un conill del barret la Psicoanàlisi, mètode d'anàlisi aplicable a l'art, a la literatura , corpus explicatiu del funcionament psíquic de l'ésser humà  i també , mètode de  psicoteràpia.....a partir d'ell tot va canviar.....
Avui seria considerat , políticament incorrecte , com es pot veure en la foto fumava i ara això està molt mal vist, , molts dels seus conciutadans es van escandalitzar perquè va parlar obertament dels impulsos sexuals .....quan els nazis van arribar al poder va haver de fugir i van ser cremats tots els seus llibres.....entre moltes d'altres conceptes, vull destacar la pulsió de vida Eros i la pulsió de  mort Thànatos,
L'ésser humà es debat entre aquest dos pols, actualment el món , boig com mai, sembla inclinar-se rendit cap a Thànatos oblidant-se de preservar i cantar la vida.....Freud definia d'una manera ben simple la salut , com la capacitat de treballar i d'estimar ( ara tristament convertit en slogan d'anunci publicitari).....ara  ens falta amor i ens falta treball....o sia que la salut perilla....
Freud era jueu, va ser metge neuròleg,, va fer temptatives amb la hipnosi, va interpretar els somnis, va investigar les propietats analgèsiques de la cocaïna, va aprendre castellà per poder llegir el Quixot en la llengua original,  i va escriure molts llibres, no citaré els més clínics sinó els altres tals com: Moisès i el monoteisme ; El malestar de la cultura; El porvenir de una ilusión, El chiste y su relación con el inconsciente, El delirio y los sueños en la Gradiva de W. Jensen,  Psicopatología de la vida cotidiana, Consideraciones de actualidad sobre la guerra y la muerte( el 1915 just l'any després de l'esclat de la primera guerra mundial) i copio i enganxo un fragment :

"Los pueblos son representados hasta cierto punto por los Estados que constituyen, y estos Estados, a su vez, por los Gobiernos que los rigen. El ciudadano individual comprueba con espanto en esta guerra algo que ya vislumbró en la paz; comprueba que el Estado ha prohibido al individuo la injusticia, no porque quisiera abolirla, sino porque pretendía monopolizarla, como el tabaco y la sal. El Estado combatiente se permite todas las injusticias y todas las violencias, que deshonrarían al individuo. No utiliza tan sólo contra el enemigo la astucia permisible (ruses de guerre), sino también la mentira a sabiendas y el engaño consciente, y ello es una medida que parece superar la acostumbrada en guerras anteriores. El Estado exige a sus ciudadanos un máximo de obediencia y de abnegación, pero los incapacita con un exceso de ocultación de la verdad y una censura de la intercomunicación y de la libre expresión de sus opiniones, que dejan indefenso el ánimo de los individuos así sometidos intelectualmente, frente a toda situación desfavorable y todo rumor desastroso. "

Què escriuria ara Freud?