Paisos Catalans

diumenge, 15 de gener del 2012

Avui, ahir, demà..., estany,sang i independència

Avui és el dia de l'estany del mes de Nivós , L'estany , Sn, pels amics i coneguts de la taula periódica i de nombre atòmic 50 serveix preferentment per a realitzar soldadures ....en temps de tirar enrere en drets laborals, socials i humans, val més que aprenguem a fer d'ús de l'estany per a soldar fissures i trencaments de la cohesió social abans que sigui massa tard...a veure quan estany necessitaríem per a soldar els forats de diners deixats arreu per tant lladregot ?
Ahir i abans d'ahir eren  els dos dies de la   Marató de donacions de sang , jo des de l'any passat  no n'havia donat així que coincidint amb l'efemèride hi vaig anar ahir .....i de regal una samarreta....em vaig trobar més gent que mai, és clar, però almenys deixar-se uns quants centímetres cúbics de sang per fer possible ajudar qui en necessita és un plaer...ara es veu que ens donaran un carnet nou de donant ( el que tinc és un trist cartonet) que quedi clar que jo hi vaig per els regalets, tinc bolis, clauers, un davantal, ara una samarreta....i per Messi i altres que en van fer ressò....ah i jo vaig anar al banc de sang del Clínic, és on vaig quan hi vaig...sembla que he pogut salvar tres vides....paga la pena oi?
Demà , vés per on, és el aniversari de la proclamació de la república catalana feta per Pau Claris 16 de gener del 1641 , la dèria de decidir el nostre propi destí ens ve de lluny , només va durar una setmana i després la Guerra dels segadors i altra volta la submissió....però som un poble resistent, resistent, insistent i tossut ( encara que tinguem uns governants porucs, mesells i covards)
Pau Claris

Ah aquesta és l'entrada número 888

24 comentaris:

  1. 888 entrades, ja!

    Doncs t'envio 888 somriures de tornada. Que siguin resistents però no mesells!

    Jo també fa molt que no vaig a donar sang. L'últim cop no em van voler per no me'n recordo quina ximpleria. Potser la pressió una mica baixa o alguna cosa així... ho hauré de tornar a provar.

    I un abraçada ben forta.

    ResponElimina
  2. Tssss!! Al Clínic ho fan MOLT BÉ, això de treure sang!! Hehehehehe!! (Conec als treballadors del Banc de Sang... estan tips de mi perquè les meves venes són pèssimes i tot i així sóc una donant empedernida!)

    Bon diumenge, Elfree!

    ResponElimina
  3. Jo no he anat mai a donar sang voluntàriament, però és que m'han fet autèntiques carnisseries quan m'han hagut de fer anàlisis. Més d'un cop m'he marejat i he perdut la consciència, he vist com es sortia la via, m'han punxat trenta cops abans d'encertar-la... això m'ha fet enrere d'anar-hi 'per plaer'. Tinc les venes fines i sembla que no és fàcil, però en honor a la veritat, he de dir que darrerament sembla que no tenen tants problemes, així que potser hauria de fer un pensament. Pels regals vull dir, eh!

    ResponElimina
  4. Jo també sóc donant, xicotetes acciones que poden fer un gran paper. Bon any

    ResponElimina
  5. mira que tinc tots els estris per soldar...estany inclòs, però el forat és tant gran que no val la pena posar-s'hi.....
    Feliços 888!!!!!!!!!!!!!!!!!!

    ResponElimina
  6. Jo vaig donar sang una vegada, a la universitat, però no ho faig gaire sovint perquè molt sovint perquè em vaig marejar i... aix, que fa cosa.
    però el que està clar és que som un poble solidari i lluitador dirigit per uns paparines... felicitats pels 888! :)

    ResponElimina
  7. Enhorabona per el hat-trick de vuits! Jo mai no he tingut pebrots per anar a donar sang. Sí, sí... pebrots! De ben menut em marejava com una sopa amb la simple punxada de l'agulla de les analítiques i sóc molt aprensiu...

    Fa temps, però, que ja estic pensant que he de vèncer aquesta maleïda obsessió i fer el pas per anar-ne a donar...

    ResponElimina
  8. I després del 8è comentarista, arriba la novena...jajajjaja
    És un gest molt generós el teu, que com si fos estany, permetrà soldar vides.
    Una abraçada, elfreelang!

    ResponElimina
  9. M'agraden els números cap-mig-cua...I les teves reflexions fetes en veu alta.

    ResponElimina
  10. Moooltes felicitats pel post 888! quin número tan xulo! hehehe

    A la feina, una companya que va estar malalta va proposar a l'anterior direcció poder fer venir una unitat mòbil a la feina per recollir sang. Des de fa 3 anys, cada any venen i estan contents. El primer any no vaig poder donar xq no hi era, el segon, xq com m'havien operat, encara no podia. L'any passat va ser la primera vegada. I et sents com satisfet, de fer allò que pots fer.

    ResponElimina
  11. De l'estany sempre m'ha encisat la seua particularitat de fondre's amb poca escalfor i refredar-se ràpidament, a més de la seua mal·leabilitat. M'ha caigut sempre d'allò més bé. Enhorabona pel 888.

    ResponElimina
  12. Ai, aquest estany em sona... sí, jo he vist fer soldadures amb l'estany aquest que es fa líquid... A veure si també serveix per soldar altres escletxes. Tant de bo!!

    Sempre m'he admirat dels donants de sang (A mi no em deixen perquè de petita vaig tenir hepatitis) Ho he vist fer a la meva mare durant molt de temps i em sentia súper orgullosa d'ella... I dius que tu has pogut salvar tres vides. Això sí que ha d'omplir. Ha de fer feliç pensar això :-))

    Som un poble resistent, insistent, persistent... sí, sí i sí!!!

    ResponElimina
  13. Ai, que em deixava una cosa :-)

    888... és xulíssim! :-))

    ResponElimina
  14. Un bon repàs per un apunt especial, el 888, i a més, repassant els laterals, molt treballats! Enhorabona!

    ResponElimina
  15. 888 felicitats.

    Bo és de recordar episodis d'una tossuderia insistent de poder ser.

    Paraula de comprovació : ositive , per què no li posem al davant una P ben majúscula ?

    ResponElimina
  16. Impressiona l'entrada 888...i totes superinteressants, això encara impressiona més. Una abraçada!!!

    ResponElimina
  17. Jo no puc donar sang (tampoc és que em faci gaire gràcia, però hi estic acostumada, m'he de fer analítiques cada tres o quatre mesos). Me n'alegro que en puguis donar!

    888 apunts ben soldats!

    Una abraçada

    ResponElimina
  18. Jo de més joveneta havia donat sang força vegades al Sant Pau, però vaig baixar de pes i ara no en puc donar.
    Recordo fa uns anys, arran de l'operació d'un familiar hi vaig tornar i tot i que passava justet dels 50 quilos em van deixar (confies en ells que si te la treuen és perquè poden fer-ho), el cas és que vaig anar a dinar a un restaurant xinès amb el meu germà i em vaig desmaiar. Va ser tot un espectacle i ho vaig passar fatal... Mirat amb la distància encara té gràcia i tot. Com que erem molt aprop de l'hospital era ple de metges i amb allò de "hi ha algun metge? es va aixecar mig restaurant. Atesa ho vaig estar, això sí.

    ResponElimina
  19. Mira que som pesats, sempre darrera la secessió d'Espanya, eh? I quina casualitat, precisament avui també en parlo, al blog :)

    Pel que fa a l'estany, tot el que ens caldria per tapar els forats provocats pels lladregots malparits que ens atenallen... no sé si sabrem d'on treure'l!

    ResponElimina
  20. gràcies Carme! et torno l'abraçada amb un cer retard i ben forta també! jo sóc donant des del 1998 ...no costa gens, almenys a mi no em costa...serem resistents!
    Yàiza et dono la raó ho fan força bé al Clínic! i al banc de sang! jo dec estar bé de venes sempre surt tot fàcil! t'hauré de dir bon acabament de dijous i inici de divendres!
    XeXu jo tinc la sort que mai m'ha passat res...al principi em feia una mica d'aprensió però ara fins i tot sóc capça de mira com surt la sang pel tub i no em marejo...queda clar que si no fos pels regalets...:-) entenc que no en donis si ho passes tan malament
    Montse suposo que resistir i soldar i donar sang!
    Bon any Estonetes company donant!
    Garbi si tu la soldes per aquí i jo la soldo per allí anirem tapant el forat i l'esvoranc! gràcies!
    Anna Griera sí senyora estem dirigits per uns paperines!gràcies!
    Porquet un hat trick? jijiji molt original el teu comentari, uns donem sang i altres feu altres coses ...de totes maneres si no proves no ho sabràs!

    ResponElimina
  21. fanal blau molt ocurrent estàs...si soldar vides...ben lligat! gràcies i una abraçada!
    Gràcies Pilar! moltes gràcies!
    Gràcies rits! quina bona idea la unitat mòbil oi? si et quedes satisfeta...tens raó! és tant guai com el capicua!
    Gràcies vicicle l'estany em cau simpàtic! com tu!
    gràcies Assumpta una abra(barça)çada! de fet per a mi donar sang és fàcil, no hi tinc cap mèrit! el proper serà el 889 i espero que serà la nova proposta de relats conjunts!
    Gràcies Cèlia! amb estany i sang resistim ara i sempre a l'invasor!
    Rafel gràcies! la resistència ens ve de lluny i dic jo al final ho aconseguirem! positive!
    Kweilan tu si que impressiones! gràcies! abraçada impressionant!
    Gemma cada tres mesos t'has de fer analítiques? carai...però estàs bé no, són per controlar....que tot vagi be...espero que sigui lleu...ja dono la meva sang per a tu també ....una mica més...i ja està...gràcies!
    Euphorbia en casos de mareig i tot plegat potser és millor no donar...jo per sort del banc de sang peso prou quilos com per a seguir donant! va ser una sort estar ben atesa!
    Ferran jo crec que al final ens em sortirem .....almenys així ho espero i desitjo...de lladres cada dia més en lladronici no hi ha crisi!

    ResponElimina
  22. Ei, felicitats pel ... ara 889 :) encara veurem tornar a estanyar pots i cassoles amb la crisi.

    ResponElimina
  23. jo no puc donar sang, no volen la meva sang >_<

    ResponElimina

benvinguts comentaris