Abans d'ahir a la nit vaig escriure un post que
finalment vaig eliminar, en ell em desfogava , és a dir
tractava d'alliberar-me d'hipotètics fogots o desprendrem dels
nombrosos impactes emocionals de fogueig o no rebuts ja el primer dia
de la setmana.....
Vaig escriure sobre l'impacte de veure
un company plorar....de tensió, de cansament acumulat, de
frustració del dia a dia docent.....per sort fou rapidament i tendrament agombolat .....per companyes dones que som majoria......un sentiment d'agredolç tanmateix......
Avui ara fa uns moments m'assabento d'una explosió d'oxigen , casualitats? potser haurien de contractar a l'agencia de detectius de moda .....ja se sap els gasos s'acomoden i s'adapten a qualsevol tipus de recipient, però els gasos reclamen llibertat i en conseqüència ,de tant en tant,exploten......
Se m'acut que el trencament innumerable dels ossos reials, és una metàfora, l'esmicolament d' una institució inútil que cau a trossos per molt que tractin de posar pegats.....
M'indigna la persistència del govern de l'Estat que ens tenalla, ens oprimeix i ens saqueja sistemàticament des de fa anys en posar-nos cada vegada més en un cul-de-sac però igual que l'oxigen reclòs en una ampolla pot esclatar també pot esclatar un poble......
Avui ara fa uns moments m'assabento d'una explosió d'oxigen , casualitats? potser haurien de contractar a l'agencia de detectius de moda .....ja se sap els gasos s'acomoden i s'adapten a qualsevol tipus de recipient, però els gasos reclamen llibertat i en conseqüència ,de tant en tant,exploten......
Se m'acut que el trencament innumerable dels ossos reials, és una metàfora, l'esmicolament d' una institució inútil que cau a trossos per molt que tractin de posar pegats.....
M'indigna la persistència del govern de l'Estat que ens tenalla, ens oprimeix i ens saqueja sistemàticament des de fa anys en posar-nos cada vegada més en un cul-de-sac però igual que l'oxigen reclòs en una ampolla pot esclatar també pot esclatar un poble......
En la teoria sí. Però un gas segueix les lleis de la física, no té altre remei que explotar si la pressió augmenta. Un poble es regeix per unes altres lleis... les de l'estupidesa.
ResponEliminaBoooom va fer el poble quan ja no va poder aguantar la pressió
ResponEliminaDoncs per a tu també abraçades, moltes, perquè puguis aguantar fins que ens puguem alliberar d'aquesta tenalla i, també, seguir donant afecte a aquells que, en un moment donat, senten que no poden més.
ResponEliminaJo hi crec totalment en els exemples que van posant ERC i CiU o CiU i ERC quan, de tant en tant, van recordant "sense la compra d'un avió de combat tal, no caldria cap retallada a Catalunya"... "sense la despesa de qual, no caldria retallar a Catalunya..."
Mentre esperem, donar-nos ànims els uns als altres... s'han d'aconseguir algunes coses com és una opinió internacional totalment favorable (en això ajuden temes com la destitució del Fiscal Superior de Catalunya... No deixem d'explicar-ho, de fer-ho córrer, "feisbucs", "tuiters"... que ho sàpiga el món!
Estem una mica farts de tot, no sé si l'explosió serà com la dels gasos, però que li manca poc si ho sé.
ResponEliminaAferradetes i ànims!
Tot explota tard o d'hora, d'alguna manera o altra. Les persones no ens regim per les lleis de la física com els gasos (tal com diu el Xexu) però tenim uns límits. La metàfora del trencament dels ossos reials la trobo molt encertada. Tot es trenca, i després toca reconstruir. Plorar també és un pas més cap a l'explosió. Ànims, Elfree! Una forta abraçada!
ResponEliminaTot explota... pel cap o per la pota. Ànims, endavant, i prou de molles: la seua raó es va desfent, la nostra es força creixent...
ResponEliminaUn bon pet segurament ens fa més mal...... Controlem-ho millor.
ResponEliminaA vegades hi ha gent que li costa poc explotar, n'hi ha d'altes que els costa molt i el poble... jo què sé què farà!
ResponEliminaLa paciència s'acaba dia a dia...
Si peta hi predrem tots i si no peta continuarem perdent-hi els catalans...cada cop més exprimatxats.
ResponEliminaEm sorprèn la capacitat de resistència que tenim. Fins quan?
ResponEliminaVivim dies laborals molt i molt durs. Però és recomfortant tb sentir que davant la frustració i el dolor, els companys us recolzeu els uns als altres.
ResponEliminaNo sé quan trigarem a fer un boooom xò.....
Molts ànims i aquí una abraçada recomfortant!!!
Mil gràcies ! la veritat és que els qui no tenen treball estan molt fotuts però la situació dels qui si tenim feina és cada vegada més plena de desanim, de pèrdua de forces , aquesta setmana he hagut de presenciar varies mostres de flaquesa , per esgotament psíquic....no anem bé no....i si hem de seguir escampant la veritat de la situació arreu moltes gràcies i us faig també una agran abraçada!
ResponElimina