Dies d'intenses emocions , primavera exaltada amb astènia incorporada ....pujades i baixades de pressions atmosfèriques i pressions arterials conformen una primavera com han de ser, com eren, les primaveres, canviants, intenses, contradictòries, ara plou, ara fa fresca, ara vent, ara calma, ara calor i tornem-hi que no ha estat res.....un munt d'entrades no escrites i no publicades ,almenys enlloc més que dins el meu propi cap, em bullen per dins i volen sortir com la lava d'un volcà en erupció a punt d'esclatar i baixar a raig per convertir tot el que trobi al seu pas en una nova Pompeia .....
El que no vaig escriure dijous : D....t'escric per a fer-te tornar.....t'escric després que em expliquessin on ets i com hi has anar a parar...(...)presoner de tu mateix has trencat els límits del dins i del fora i rar i estrany et trobés perdut dins un terrorífic laberint amenaçador ....passarà ,això ha de passar aviat.....no lluitis contra això deixa't portar altre cop fins la riba...potser arribaràs extenuat, amb restes de pànic i cansat però te'n sortiràs, tornaràs ....després de la terrible tempesta vindrà la calma....feixuga, densa......però tornaràs, et farem tornar...tornaràs d'aquest viatge ....t'espero, t'esperen....has de tornar....tornaràs t'ho asseguro....
El que no he escrit encara: cansament i esgotament mental .....docència impossible entre barreres i pesos , saltar de camp de mines a camp de mines .....amb la moral tocada, companys i companyes presos i preses de contractures, hernies, pinçaments, esgotaments infinits i baixes que no es cobreixen, quan cau el del costat tocar agafar les armes caigudes incruentes i seguir amb la teva llança i la seva....com els antics grecs .....mirant de no caure.....mentrestant seguim immersos en un bany de follia financera i menyspreu dels drets bàsics ....pobra democràcia segrestada ......ni lliures som de parlar la nostra llengua......
I m'assabento que Teresa Forcades i Arcadi Oliveres promouen un manifest per un procés constituent a Catalunya, el podeu llegir i subscriure aquí benvingudes siguin les iniciatives .....seria bo que poguessin aplegar i reunir .....sumar esforços....
Com Cloris la nimfa primaveral unida a Zèfir el vent ....ens menin cap a un món millor
El cap de setmana recuperes el temps perdut i els posts no escrits, això està bé. Ara, no em sorprèn el cansament, sobretot mental, que et genera a tu i als teus companys la situació actual. Sembla que estiguin provant fins on arriba la nostra paciència, i com a models experimentals s'hi esforcin més amb determinats col·lectius...
ResponEliminaEntenc, jo també, molt i molt bé el teu cansament...
ResponEliminaI ja vaig llegir el manifest i els vaig sentir al Singulars, a tots dos. Tot plegat té bona pinta i crec que són de fiar, però si no aconsegueixen aglutinar, seran "uns més" a disgregar vots, em fa una mica de por, tot i la il·lusió inicial.
No dubtis ni un moment que si aquest parell comencen un bon camí per el poble.....se'ls treuran del mig en un tres i no res. No volen que ningú arregli res, ells ja viuen bé enmig de la pobresa aliena
ResponEliminaDoncs si els que manen només miren per ells i els que ho volen arreglar els "liquiden", que hem de fer nosaltres?
ResponEliminaJa comença ser molest tan tragar bilis...
Anim, Elfree, que ja estem a mitjans d'abril1
M'agraden els teus post-barreja!! hehehe ja ho saps! ;-))
ResponEliminaEl que no m'agrada tant és l'estrés, els nervis, aquest cansament... Ànim, valenta!!! Ens en sortirem!! Ho aconseguirem!!!
La docència haurà de ser declarada professió de risc (si és que no ho ha estat ja). És repugnant el que fan amb l'àmbit escolar, i incomprensible la nostra no-resposta (la no-resposta de tots).
ResponEliminaEspero que les nostres llances siguin moltes i indestructibles.
ResponEliminaUna mica com tu, visc en una etapa de pujades i baixades de moral, de ganes, d'empenta i d'idees. El blog el tinc mig oblidat, però el cap no para de pensar posts que després no sé (ni tinc temps) de dur a la realitat.
ResponEliminaEmbulls laborals que afecten vides personals.
I entre tot això notícies desgavellades...
No ens queda altre remei que seguir endavant, no?
Cada cop que respirem ens ve una altra clatellada...tenim moooolta paciència, jo diria que massa.
ResponEliminaPerò hem de seguir, forts i units, sabent perquè lluitem.
Ànims i endavant!!
Bessets.
L'esperança que no perdem, malgrat tot, de que un dia això ha de fer el gir és la que ens dona força per a continuar la lluita diaria contra tots els drags que surten de cantonada en cantonada.
ResponEliminaÀnims, ens n'hem de sortir!
Un petonet ben gran, Elfri. En un sol post has dit tantes coses.
ResponEliminaTornarà, com la primavera, tornarà, i veuràs rebrotar, seguríssima.
Ha estat un hivern dur, xò això ja ho té, ens enforteix. A mi m'agrada i aquest, especialment, ara em sento amb energia i esperança. I t'he de confessar que aquesta esperança tb té a veure amb l'anunci de l'Oliveras i Forcades. Aviam com evoluciona, jo hi tinc fe (mai més ben dit)
ps. jo tb tinc un munt de posts pendents no escrits, què hi farem!! les coses i el temps va com va. Lo bo, trobar un momentet de pau per asseure's i escriure. I de tant en tant, el trobes!!
El que no has escrit encara, si és dolent, no ho facis o millor, no ho visquis.
ResponEliminaM'agraden els teus post, desprenen energia i ganes de viure.
ResponEliminaQue un vent encertat ens mene pel camí adient.
ResponEliminaMolt agraïda pels vostres comentaris, de tots en trec profit i ànims moltes gràcies i disculpeu que no us respongui un per un !
ResponEliminaQue Sant Jordi us acompanyi a la llibreria més propera!