Deu ser que quan camino per Barcelona, apart de la dèria de mirar les façanes i anar comptant, joiosa, les estelades que pengen de finestres i balcons o onegen al vent des dels terrats, també acostumo a observar els altres vianants, i també els ciclistes improvisats ,intermitents, o experimentals ,que se't creuen olímpicament pel davant , pel mig de la voravia ( ho sigui fan via ben a la vora ).....com a explicació afegida diré que respecto sobremanera els vianants i ciclistes que compleixen les normes elementals de la circulació viària i voraviària. Però aquest no és el tema d'avui,
El que em volta pel cap és un fenomen que porto ja veient i comprovant, fa setmanes, potser és per l'estiu, o és una epidèmia, el travessar el carrer tant a peu o muntant en bici, ( de moment no he vist cap genet a cavall) en vermell de manera sistemàtica ......ja ho sé , ho sé.... qui no ho ha fet alguna vegada? confesso jo també algun cop ! almenys t'assegures tot mirant a dreta i a esquerra que els cotxes, motos i altres vehicles quedin ben lluny .....oi? doncs bé ,darrerament és un com una moda més, estiuenca?, el preocupant daltonisme dels amables visitants d'altres països que fan estades per la ciutat, -s'anomenen turistes crec, el mot és un gal·licisme i prové del mot "tour" - , precisament avui , he presenciat el mencionat fenomen altre cop, un parell de noies turistes ( que a més eren ciclistes , de tour ....en feien ) que degut a ser daltòniques, suposo, s'han jugat la bicicleta i el cos sencer travessant alegre i perillosament en vermell ......i a més s'han esperat a passar en el moment just que s'ha posat el semàfor d'aquest color .....els improperis dels conductors s'han pogut sentir fins i tot des de les clavegueres ......
Patien de deuteranopia ? no és gaire corrent en dones , o de miopia ?o simplement eren eixelebrades ? en el seu país no hi ha semàfors? és una hipòtesi a considerar , no he reconegut la llengua que parlaven , potser eren de Groenlàndia? per si de cas que facin el test......
Els turistes sempre han sigut molt raros.
ResponEliminaQuines ganes de jugar-se la vida...
ResponEliminacom intentis fer tu el mateix al seu país veuràs tot el que son capaços de dir-te, i ho fan de manera que els entenguis perfectament...
ResponEliminaJo veig els colors perfectament (els 7 que hi ha), però passo en vermell sempre que és possible. No, no és que hi tingui afició, vull dir sempre que no m'hagin d'atropellar. Passo quan puc, i sé que ho faig malament, però la pressa sempre em pot, encara que no en tingui. L'excepció ja la vaig explicar al blog, des que vaig fer l'entrada, sempre que hi ha nens esperant per passar jo també m'espero. Si no, a tirar milles. Així que no seré jo qui critiqui cap turista.
ResponEliminaUs heu fixat que aquests que passen en vermell sempre son gent jove? Serà que si segueixen temptant a la sort no arriben a vells?
ResponEliminaEm sembla que s'han oblidat del que és un semàfor. Veuen el vermell i pensen: Corre, corre que aquí hi ha festa!! :(
ResponEliminaAferradetes!!
Potser és l'efecte vacances, que sempre hi ha més despreocupació (ara, que si et despreocupes a Anglaterra pots acabar malament...).
ResponEliminaL'altra dia al costat de casa va passar una senyora velleta en vermell, amb tota la patxorra, davant les queixes dels cotxes, que van haver de parar. Per cert, això d'esperar quan hi ha nens està molt bé, l'únic que de vegades ens saltem la norma, també, quan està molt "justificat", glups!
Jo ho sento molt , però critico els turistes i els d'aquí que passen quan no toca, normalment és qüestió de segons i per tant poc temps penso que un no s'ha de jugar la vida...I tan ho fan el jovent com la gent gran.
ResponEliminaAixò d'aquest test consisteix en veure quins números verds hi ha al cercle? Doncs no et pensis que ho tinc molt clar, jo hi veig un 74???
Petonets.
Els turistes són molt observadors, prèviament han vist que els d'aquí ho fan sense manies i, creient que és aquesta la norma, no volen exposar-se a multes.
ResponEliminaHo confesso: jo sovint passo en vermell. Clar que vaig a peu i no sóc turista.
ResponEliminaJo també ho faig, però no en carreteres ni carrers complicats. Inconscientment devem pensar que a nosaltres, no ens passarà res.
ResponEliminaI si això fos tan sols un vici dels turistes, però em temo que és una cosa més generalitzada. Per aquí veig alguns blocaires que confessen passar-se els semàfors en vermell, però ho fan esquivant els cotxes que els passen pel costat a tota velocitat o només quan veuen que tenen temps de passar? Important matís. I jo afegiria els vianants que passen per on no han de passar, ciclistes circulant a tota velocitat per damunt de la vorera i conductors que ignoren totalment el pas de vianants.
ResponEliminaUn desgavell
Ja, ja, això és una invasió de daltònics... Ostres, no és cosa teva, jo també ho observo. Una bogeria. Pobretes, les iaies. Però mentre els turistes s'ho passin bé a casa i omplin hotels i restaurants, cap problema. Tenen carta blanca per anar com vulguin per Barcelona. En fi, no hem sabut fer res millor que transformà la nostra ciutat en un Parc Temàtic on tu i jo som els indígenes.
ResponEliminaFins ara.
ResponEliminaEls ciclistes que fan eslàlom amb el vianant -amb tu- són el meu punt feble pel que fa a la planificació de la ciutat. Altra cosa són els que de manera respectuosa no t'atropellen.
Sort que al Far les barquetes queden lluny enllà!
Jo en general sóc bastant respectuosa amb això i amb les normes en general tot i que n'hi ha algun d'aquests que van descompensats i que conec de sobres que si que me'ls passo. Però n'hi ha que diuen allò de que les normes hi són per a saltar-se-les i clar, després passa el que passa. El que penso que no és per a res un problema del turista, sinó de tot bitxo vivent.
ResponEliminaElfre, take it easy!
Jpmerch i tan! ben rarots!
ResponEliminaCarme deu ser atracció malaltissa pel risc!
bruixeta han i hem de recordar allò d'allà on vagis fes el que vegis....potser s'han copiat d'alguns d'aquí , però tens raó molts cops els turistes venen aquí a fer coses que al seu país mai farien
Xexu me'n recordo del teu post , la veritat crec que hi ha una diferència entre passar en vermell prenen una certa precaució i passar com aquestes noies....tu passes quan és possible i elles fregaven la impossibilitat!
pons no creguis tenim els iaios iaies propis que també acostumen a passar en vermell!
sa lluna m'has fet riure .....deuen pensar que el semàfor és un brau a torejar! aferradetes!
Gemma potser si que és l'estiu ....però com dius depèn d'on és jugar-se la vida ....dona qui no ha passat en vermell alguna vegada , sempre que vigilis...
M Roser felicitats és un 74! tu si que no ets daltònica!
Rafel ja pot ser així com dius....
Glòria no no ets turista però vaja....millor que miris si venen els cotxes no?
Loreto però de vegades es pot tenir un bon ensurt un cotxe que ve a tota pastilla per exemple!
Gregori a mi de petita a part d'allò tan caspós del espiritu nacional o no sé què em parlaven d'educació urbana , és a dir passar per la voravia, deixar pas als més grans, passar en verd etc etc és clar que els temps han canviat molt
Igor això que dius és ben cert i coincideixo els indígenes restem a la reserva mentre els altres campen per on volen i tot gràcies al sentor alcalde que estima tant els turistes!
Jordi un altre punt fosc els ciclistes que t'atropellen per la voravia.....al far s'ha d'anar en vaixell oi?
Laura sí? jo també crec que les normes tenen excepcions però de tant en tant convindria passar en verd ....