Sentir que sents
sentir que escoltes
que t'amagues
que et busques
que no et trobes.
Que no hi ets
que et converteixes
 |
| Caront travessant la llacuna Estígia |
en un cuc lent.
Que no saps dir
el pas del temps.
Que no mires
els rellotges.
que no importen
ni mesures ni hores.
Sentir que sents
sentir que escoltes
Que calles coses
que et venen silencis
de més enllà de l'infern.
Que no saps quina barca
ni quan et durà al llac .
Sentir que sents
darrers viatges.
sentir que escoltes
calladament.
Genial!! Ja els pots airejar més sovint poemes com aquest...
ResponEliminaSentir...
ResponEliminam'agrada sentir el teu poema...
Un poema preciós. I que et deixa una mica compulgida. No sé xq. Ho hauré d'esbrinar. Potser escoltant-me.
ResponEliminaJo també el sento una mica compungidament, tornar-te un cuc i a més lent... potser parles de solitud i d'incertesa, molt maco.
ResponEliminapreciós! segueix airejant poemes :)
ResponEliminaUna gran veritat, de vegades per més que et busquis no et trobes, tot i que els sentiments, si que es deixen sentir...
ResponEliminaPetonets.
Genial, Elfree!
ResponEliminaHo hauràs de fer més sovint això de compartir poesia!
Que maco, a mi també em sembla una mica trist.
ResponEliminamoltes gràcies! sí té un regust tristot, no recordo quin era el oment quan el vaig escriure
ResponElimina