La Carme ens proposa que fem un relat o el que bonament ens suggereixi aquesta magnifica foto del gran Barbollaire , no endebades el nom de carme ens remet al llatí cançó, càntic, poema....i un barbollaire és un que xerra....encara que ell no és un barbollaire sinó un poeta i un excel·lent fotògraf
Un esclat de colors i geometria , coixins acollidors damunt bales de palla , tres copes per emplenar o potser ja tres copes buides ,de buidades ,de ja begudes , dues són més properes , talment una parella de copes i l'altra, tercera desaparellada o potser només observadora o només convidada per les altres dues, resten dempeus victorioses, ufanes, cristal·lines, transparents, netes, bufones....còmodament damunt la palla vestida de ratlles ....després d'un brindis , retudes i òrfenes dels llavis que les han tastades. Potser , les copes somien .
Comença descriptiu i acaba més semblant a un relat, on les copes somien.
ResponEliminaGràcies per participar, Elfree....
quina gràcia, llegir-te :)
ResponEliminapotser estes tres copes que tu descrius són les mateixes, al començament de la nit ;)
potser aquí és quan se troben, sobre els coixins, "retudes, òrfenes i transparents", i a poc a poc s'aniran animant, adaptant-se a les circumstàncies, aprofitant-les, disfrutant-les, trobant lo gustet de tirar-se a l'herba de tant en tant, fins que tornen a omplir-se, i a buidar-se... :)
potser no són tan remotes i llunyanes, i opten per somiar juntes, despertes ;)
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaSomni d'una nit d'estiu?
ResponEliminaun relat amb les copes com a protagonistes...
ResponElimina"Les copes somien", ho trobo genial. Descripció poètica, entre tots anem inventant noves formes de relats conjunts :)
ResponEliminaLa teva descripció ha completat la idea del meu relat. Vols dir que no és tot un relat, a mi m'ha encantat. Molt bé
ResponEliminaara que han quedat buides somien estar plenes i que les tornin a besar suaument...
ResponEliminaEl trobo genial, aquest relat, perquè si que ho és.
ResponEliminaLes copes somien...
Una abraçada, Elfree!
M'agraden aquestes copes somniadores...Segurament el seus somnis són de colors!
ResponEliminaPetonets.
I que deuen somniar les copes? En vins embriagadors o en llavis turgents i humits???
ResponEliminaDe fet no és cap secret que tothom anhela quecse l'hi acostin uns llavis.
ResponEliminaSón tan descriptives les teves paraules que hi he vist detalls que se m'escapaven.
ResponEliminaEn aquest cas podríem dir que mil paraules (en aquest cas moltes menys) valen més que una imatge. Però tampoc no ho direm perquè la imatge és molt bona.
Em fa que s'ho han passat molt bé "aquestes copes" ;)
ResponEliminaSalut!
Dones vida a unes copes, sembla que s'hagin de posar a moure's d'un moment a l'altre.... això passa de descripció a relat, efectivament :)
ResponEliminamoltes gràcies pels vostres comentaris!
ResponElimina