Als Garrulus .....sí ....mai als rossinyols

La felicitat  potser és oblidar-se de tot, entrar i sortir d'un llibre acompanyada per la veu d'una nena de vuit o anys , l'Scout , seguir, sentir aquesta veu narrant tot el que passa a Maycomb......vagament en el meu cap ,el lleu remot record d'un Gregory Peck .....molt ,molt millor, infinitament millor endinsar-se al sud , en un poblet d'Alabama  sense pel·lícules fetes, només resseguir amb els ulls i la veu d'una nena , mirar a través de la seva mirada   .....un pare molt proper que no anomenen  mai pare sinó Atticus , el seu nom......matar un rossinyol no pot ser de cap manera .....haver de cercar : gaig,  què és un gaig? , als que si podien tirar trets amb una escopeta de balins , als gaigs si però no dispareu mai a un rossinyol.....
By Th. Voekler - Own work, CC BY-SA 3.0, https://commons.wikimedia.org/w/index.php?curid=46448688

Dels ulls de les matemàtiques , la gran integral, les taules horàries ..... distòpia , nosaltres ....el gran benefactor,l'estat únic, on tot és de vidre transparent i la llibertat no existeix......i les persones són una lletra i unes xifres......encara hi visc entre les seves pàgines i no sé on em duran els unifs, els guardians i l'arrel de menys 1 .....

Llegir per entrar i sortir d'altres realitats que pots viure .....mentalment, anímicament......asseguda una estona de marge, mentre pujaves a peu cap al barri on es veu tota Barcelona i fins i tot el mar,  una estona de lectura asseguda en  un banc d'una plaça provisional .....  on abans i durant massa temps hi havia un gran, enorme forat d'unes obres de metro paralitzades..... la felicitat potser és això, llegir sense adonar-se del brogit del trànsit  rodat....sota un tebi i tímid sol de primavera .....i seguir pujant cap amunt ......

Llegir per viure un altra vida ....una altra realitat sense ulleres de cap realitat virtual, sense cap aparell, cap mapa ni GPS .....orientar-se per la pàgina de paper,girar-la ....passar full, olorar el perfum de tinta de la coberta ben nova .....potser la felicitat és això.....

La Jove decadent ( relats conjunts)

 

Ramon Casas, 1899 , Jove decadent

Content i cofoi , en Ferran Pardal va agafar l'aeri de Montserrat ,junt amb altres companys i companyes d'institut, els capitanejava la Pepa Puig professora d'història de l'art . El dia era net i clar i cantaven els ocells ( la ornitologia no la dominen pas els narrador omniscients , i per no decebre servidora tampoc , per això en lloc d'orenetes, aloses, estornells o garses escrivim ocells ).

Pujaven a Montserrat amb la missió de visitar el Museu , havien de fer un treball sobre la pintura modernista , en concret sobre Casas, i allà hi havia una de les col·leccions més importants del pintor   .....


Després de fer el recorregut diguem-ne habitual pel Monestir , amb visita a la Moreneta inclosa van anar cap el museu.  

En Ferran Pardal va quedar astorat, embadalit i sorprès davant el quadre de la jove decadent...... profe! profe! va exclamar.......
Digues Ferran , què passa? li respongué la Pepa .....

Profe , sempre ens diuen que llegim, i ens parlen dels beneficis de la lectura .....però aquesta dona....miri com està després d'haver llegit.....llegir és perillós profe?

Depèn del que llegeixis si Ferran .....al llarg de la història hi ha hagut molts llibres prohibits ...quan hi ha  manca de llibertat ens impedeixen llegir llibres que ens facin pensar, o que ens moguin a l'acció ...

dedicat als lletraferits i lletraferides  amb el desig d'un bon dia de lectures i roses per Sant Jordi

14 abril 1931

Visca la República Catalana!!!!

Let it be...

Un dia com avui , el Titànic, al llunyà 1912  , iniciava el seu primer i darrer viatge .....i em ve a la memòria un article ,crec recordar, d'un tal Fèlix d'Azúa , de fa anys on utilitzava metafòricament  el Titànic per referir-se a Barcelona i la cultura catalana en general   .....aquest insigne intel·lectual, acadèmic de la llengua castellana no fa gaires dies va arribar al deliri demostratiu de la seva vàlua titllant de  peixatera a l'alcaldessa de Barcelona ..... i La Colau  li va respondre......anant al mercat a fer-se fotografies amb les dependentes peixateres i lloant la seva feina ...

http://www.directe.cat/noticia/489272/colau-envia-records-a-felix-de-azua-des-de

Jo no malgastaria temps ni en contestar les seves atzagaiades .....

I un dia com avui , el 2011, vam votar a Barcelona   en consulta popular sobre la Independència.......ha plogut ja molt des d'aleshores .....el 9 N ho vam tornar a fer   ....i ara estem en el camí parlamentari per a posar les bases que permetin assolir-la..... si em permeteu diré que com que volem peix ens seguirem mullant el cul.....malgrat el TC ......

I ......per acabar els aniversaris , un dia tal com avui el 1970 en Paul McCartney anunciava que deixava els Beatles ..... 



Al capdavall , deixem estar els qui no valen la pena i seguim fent camí .....

Fins a setanta d’abril no et llevis fil.

De moment tornen els refredats .....o millor dit es mantenen ben alimentats dels contrastos tèrmics, els locals que inicien ,alguns,  l'operació a gran escala de promoció dels mals de gola i els refredats engegant l'aire condicionat ( jo prefereixo l'aire respirar l'aire sense condicions ) ......en castellà , el refrany no parla de l'abril sinó del maig ...allò de " hasta el 40 de mayo no te quites el sayo "......

Mentrestant per fer agafar calfreds ens assabentem del gran escàndol, un altre? em refereixo als qui ,cap d'estat i parents reials i altres , tenien o tenen els calerons invertits en paradisos fiscals...........

Si volem gelar-nos més encara ....la ignomínia del "pacte" entre Europa i Turquia ......és indignant , llegiu el comunicat de l'agència de l'ONU pels refugiats on denuncien l'inici  de dit "acord" i el seu paper davant això us destaco uns fragments: "  ACNUR ha estado hasta ahora apoyando a las autoridades en los llamados “hotspots” o centros de registro en las islas griegas, donde los refugiados eran recibidos, asistidos y registrados. Según las nuevas disposiciones, estos centros se han convertido ahora en instalaciones de detención" 


Europa està incomplint drets, tractats,.....deures envers el proïsme

Participants en la Convenció sobre l'Estatut dels Refugiats:

•  Participants en la Conferència de 1951
•  Participants en els Protocols de 1967
•  Participants en ambdós tractats
•  No hi han participat

Fins  a setanta d'abril no et llevis fil

Clàssics....futbolístics i literaris

La premsa esportiva parla del clàssic referint-se al partit de futbol d'avui entre el Barça i el Reial Madrid .....espero que guanyi el Barça i si pot ser de golejada ...per homenatjar al incomparable i irrepetible Johan Cruyff  .....gallina de pell .....
Johan va ser un visionari del futbol ...."si tu tens la pilota el rival no la té  " un altre clàssic ....

17 de febrer de 1974 R Madrid 0- Barça 5

Uns altres clàssics són els referents literaris que per la seva qualitat, la seva vàlua perviuen a través del temps per exemple Shakespeare.....

Us copio un fragment dels més coneguts de l'obra Hamlet ,  per que si llegim bé comprovarem  que és molt actual , universal diria jo....
 Ho podeu aplicar al món , a la política, als comportaments humans .....preguntem-nos com fa Hamlet : ¿per què aguantem l'escarni , el jou dels opressors, el greuge dels superbs.....?
La consciència ens fa  covards o és precisament la inconsciència  ?
 

William Shakespeare

HAMLET
Ser o no ser, aquest és el dilema:
¿és més noble sofrir calladament
les fletxes i els embats d’una Fortuna indigna,
o alçar-se en armes contra un mar d’adversitats
i eliminar-les combatent? Morir, dormir: res més...
I si dormint s’esborren tots els mals del cor
i els mil estigmes naturals heretats per la carn,
¿quin desenllaç pot ser més desitjat?
Morir, dormir... dormir... i potser somiar...
Sí, aquest és l’obstacle: no saber
quins somnis acompanyaran el son etern,
un cop alliberats d’aquesta pell mortal,
És el que ens frena i fa que concedim
tan llarga vida a les calamitats.
¿Per què aguantem, si no, l’escarni d’aquests temps,
El jou dels opressors, el greuge dels superbs,
l’amor burlat, la lentitud de la justícia,
l’orgull de qui té un càrrec o el desdeny
dels ineptes pel mèrit pacient,
quan un mateix pot liquidar els seus comptes
amb una simple daga? ¿Qui arrossegaria
El pes d’aquest bagatge tan feixuc
tota una vida de suors i planys,
Si no fos que el temor d’alguna cosa
més enllà de la mort, aquell país inexplorat del qual
no torna mai cap viatger, confon la voluntat
i fa que preferim patir mals coneguts
a fugir cap a uns altres que desconeixem?
I així la consciència ens fa covards a tots,
els colors naturals del nostre impuls
empal·lideixen sota l’ombra de la reflexió,
i empreses de gran pes i gran volada
per aquesta raó desvien el seu curs, i perden
El nom d’accions... (....)

Traducció de Joan Sallent , Barcelona: Quaderns Crema, 2000, 133-134