Paisos Catalans

divendres, 29 d’abril del 2016

Als Garrulus .....sí ....mai als rossinyols

La felicitat  potser és oblidar-se de tot, entrar i sortir d'un llibre acompanyada per la veu d'una nena de vuit o anys , l'Scout , seguir, sentir aquesta veu narrant tot el que passa a Maycomb......vagament en el meu cap ,el lleu remot record d'un Gregory Peck .....molt ,molt millor, infinitament millor endinsar-se al sud , en un poblet d'Alabama  sense pel·lícules fetes, només resseguir amb els ulls i la veu d'una nena , mirar a través de la seva mirada   .....un pare molt proper que no anomenen  mai pare sinó Atticus , el seu nom......matar un rossinyol no pot ser de cap manera .....haver de cercar : gaig,  què és un gaig? , als que si podien tirar trets amb una escopeta de balins , als gaigs si però no dispareu mai a un rossinyol.....Corvidae beak Garrulus glandarius.jpeg
By Th. Voekler - Own work, CC BY-SA 3.0, https://commons.wikimedia.org/w/index.php?curid=46448688

Dels ulls de les matemàtiques , la gran integral, les taules horàries ..... distòpia , nosaltres ....el gran benefactor,l'estat únic, on tot és de vidre transparent i la llibertat no existeix......i les persones són una lletra i unes xifres......encara hi visc entre les seves pàgines i no sé on em duran els unifs, els guardians i l'arrel de menys 1 .....

Llegir per entrar i sortir d'altres realitats que pots viure .....mentalment, anímicament......asseguda una estona de marge, mentre pujaves a peu cap al barri on es veu tota Barcelona i fins i tot el mar,  una estona de lectura asseguda en  un banc d'una plaça provisional .....  on abans i durant massa temps hi havia un gran, enorme forat d'unes obres de metro paralitzades..... la felicitat potser és això, llegir sense adonar-se del brogit del trànsit  rodat....sota un tebi i tímid sol de primavera .....i seguir pujant cap amunt ......

Llegir per viure un altra vida ....una altra realitat sense ulleres de cap realitat virtual, sense cap aparell, cap mapa ni GPS .....orientar-se per la pàgina de paper,girar-la ....passar full, olorar el perfum de tinta de la coberta ben nova .....potser la felicitat és això.....

17 comentaris:

  1. No he llegit el llibre, però si que recordo la peli, perquè l'he vist més d'un cop. Tampoc he llegit Nosaltres, però malgrat això entenc molt bé la felicitat de la que parles. L'he sentida molts cops.

    Aquesta setmana caminant pel bosc he vist un gaig, veure'l volar ben a prop, amb les seves ales blaves, com un fet excepcional també és una altra mena de felicitat. Per descomptat no se m'hagués acudit mai matar-lo, als rossinyols tampoc. També en vaig veure un fa poques setmanes, en unes herbes, ran de terra, a la voracdel camí (drl meu carrer de fet)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Et recomano el llibre Carme , a mi m'ha transportat als anys 30 a Alabama ....em sap greu pels gaigs pobres .....és la metàfora de la novel.la i em reca el meu analfabetisme ocellaire ja que no sabia quina mena d'ocell eren ....per descomptat que mai mataria cap ocell sigui quin sigui....la felicitat de la lectura o del paisatge ....quins plaers !

      Elimina
  2. llegir i escoltar el silenci són dues variants compromeses amb la felicitat.

    ResponElimina
  3. I tant Joan i de vegades són una mena de raresa per tant encara mes preades

    ResponElimina

  4. Una de les millors adaptacions literàries al cinema. Un gran clàssic inoblidable. Llegir, una forma de viatjar a d'altres realitats.

    Abraçades, des de El Far.

    ResponElimina
    Respostes
    1. un munt d'abraçades per a tu també Jordi, llegir és una manera de viatjar que costa pocs diners , personalment em quedo amb el llibre abans que amb la pel·lícula

      Elimina
  5. Escoltar un rossinyol també és un petit moment de felicitat...La peli també l'he vista moltes vegades, preciosa, però el llibre no l'he llegit!
    Bon vespre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. doncs Rose et recomano molt el llibre , millor que la peli !

      Elimina
  6. Al cinema s'han fet grans adaptacions de grans novel·les, com la que cites, o "Cims Borrascosas", també "Orgull i prejudici". D'un temps ençà em sembla que les adaptacions de novel·les al cinema deixen molt a desitjar, en part perquè els grans escriptors han desaparegut del cinema en favor dels funcionaris del mateix.

    ResponElimina
    Respostes
    1. malgrat les grans adaptacions sempre preferiré mil vegades el llibre original , poques vegades m'ha agradat una pel·lícula si abans m'havia llegit la novel·la.....quan llegeixo vull imaginar-me jo les cares, els carrers, .....si que de vegades veure la versió cinematogràfica m'ha provocat la lectura posterior

      Elimina
  7. Personalment trobo que el gaig és un ocell simpàtic.
    També l'anomenen el vigilant del bosc, perquè quan hi entra un intrús, amb els seus crits alerta els altres ocells.
    Dic això perquè m'ho han explicat, jo tampoc no hi entenc gaire d'ocells.
    De literatura tampoc no en sé gaire, però estic amb tu, Elfree: és un plaer llegir.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo no sabia que era un gaig Xavier ho confesso ....llegir és un plaer inigualable!

      Elimina
  8. Doncs jo de vegades he preferit la peli al llibre (Blade Runner, El planeta dels simis, El tercer home) però primer havia vist la peli i m'havia deixat una imatge visual molt potent. En aquest cas podria passar el mateix... o no. Si ho provo, ja et diré!

    ResponElimina
    Respostes
    1. a mi no me passa gairebé mai ....suposo que és pel fet que si llegeixo el llibre les imatges i la peli me la faig jo mateixa i aleshores les que em donen fetes les rebutjo....veus el llibre original de Blade runner mai l'he llegit la peli és boníssima.....si si prova-ho!

      Elimina
  9. Sense el potser: la felicitat és això!

    ResponElimina
  10. A hores d'ara potser ja has acabat 'Nosaltres'. Jo el tinc aquí al costat, a la lleixa, esperant torn, però se li va complicant l'inici perquè es van intercalant llibres i les preferències canvien. No trigaré massa temps a llegir-lo, en tot cas, i ja el comentarem si vols.

    Pel que fa a 'Matar un rossinyol', la pel·lícula no crec que l'hagi vist, i el llibre el tinc força oblidat, però recordo que em va agradar, em va deixar la sensació d'haver llegit un bon llibre.

    Llegir, sempre llegir. No ens podem aturar mai.

    ResponElimina

benvinguts comentaris