 | ||
| Ramon Casas, 1899 , Jove decadent |
Content i cofoi , en Ferran Pardal va agafar l'aeri de Montserrat ,junt amb altres companys i companyes d'institut, els capitanejava la Pepa Puig professora d'història de l'art . El dia era net i clar i cantaven els ocells ( la ornitologia no la dominen pas els narrador omniscients , i per no decebre servidora tampoc , per això en lloc d'orenetes, aloses, estornells o garses escrivim ocells ).
Pujaven a Montserrat amb la missió de visitar el Museu , havien de fer un treball sobre la pintura modernista , en concret sobre Casas, i allà hi havia una de les col·leccions més importants del pintor .....
Després de fer el recorregut diguem-ne habitual pel Monestir , amb visita a la Moreneta inclosa van anar cap el museu.
En Ferran Pardal va quedar astorat, embadalit i sorprès davant el quadre de la jove decadent...... profe! profe! va exclamar.......
Digues Ferran , què passa? li respongué la Pepa .....
Profe , sempre ens diuen que llegim, i ens parlen dels beneficis de la lectura .....però aquesta dona....miri com està després d'haver llegit.....llegir és perillós profe?
Depèn del que llegeixis si Ferran .....al llarg de la història hi ha hagut molts llibres prohibits ...quan hi ha manca de llibertat ens impedeixen llegir llibres que ens facin pensar, o que ens moguin a l'acció ...
dedicat als lletraferits i lletraferides amb el desig d'un bon dia de lectures i roses per Sant Jordi
Després de fer el recorregut diguem-ne habitual pel Monestir , amb visita a la Moreneta inclosa van anar cap el museu.
En Ferran Pardal va quedar astorat, embadalit i sorprès davant el quadre de la jove decadent...... profe! profe! va exclamar.......
Digues Ferran , què passa? li respongué la Pepa .....
Profe , sempre ens diuen que llegim, i ens parlen dels beneficis de la lectura .....però aquesta dona....miri com està després d'haver llegit.....llegir és perillós profe?
Depèn del que llegeixis si Ferran .....al llarg de la història hi ha hagut molts llibres prohibits ...quan hi ha manca de llibertat ens impedeixen llegir llibres que ens facin pensar, o que ens moguin a l'acció ...
dedicat als lletraferits i lletraferides amb el desig d'un bon dia de lectures i roses per Sant Jordi
Molt bo, Elfree!!!
ResponEliminaFerran, sí, noiet, llegir és perillosíssim: mai no ets el mateix d'abans quan acabes un llibre. Arriscat, sí, però engrescador de totes, totes. T'atreveixes a provar-ho?
I tant que els llibres són perillosos, la lectura enganxa i una vegada t'hi aficiones la feina és teva per deixar-ho. Clar que, si no deixem els vicis dolents, menys encara ens hem de preocupar per deixar els bons, no?. Així que llegeix sense por, Ferran i no pateixis gens.
ResponEliminaFeliç Sant Jordi també per a tu, Elfreelang. :-)
Esplèndid, el teu relat, diferent als que he anat llegint fins ara.
ResponEliminaM'agrada molt: és divertit, dispers, profund, particular,... i sí, hi ha lectures que no ens convenen. Jo, cada cop, sé més què vull llegir i què no vull llegir. Per sort tenim el privilegi d'infinites possibilitats de lectura.
ResponEliminaTan perillosos que quan n'acabes un ja en vols un altre.
ResponEliminaBon relat, nina!
Aferradetes i bon Sant Jordi.
I tant que és un vici perillós, quant t'enganxa ja no és pot deixar!
ResponEliminaMolt bo, Elfree, has aprofitat Sant Jordi per fer un relat ben original.
llegir adoctrina.....perillós, molt perillós
ResponEliminaJo diria que aquest decandiment, no és pas conseqüència de la lectura...
ResponEliminaGràcies per la dedicatòria, espero que gaudissis del matí esplèndid d'ahir
Molt addient pel dia del llibre!! i no havia pensat que potser, aquesta actitud que té la dona és aquella que ens ve després de llegir un llibre que et fa pensar i necessites uns moments de reflexió i silenci per assimilar-ho tot... Molt bona!
ResponEliminaLlegir no pot ser mai dolent, tot i que està clar que hi ha coses millors i pitjors per llegir...
ResponEliminaMolt bona la resposta de la Pepa.
ResponEliminaSant Jordi va passar i, certament, vam quedar com la noia del llibre, que hi va llegir un amor que no era per a ella.
EliminaHa estat una lectura colpidora, però s'ha d'aixecar i tornar... a llegir, que no ha estat res
ResponEliminaMolt original aquesta dedicatòria.
ResponEliminaNooo, que no li passa res, pobre... el llibre és tan interessant que l'ha volgut llegir d'una tacada i, finalment, ha quedat mig adormida, però ara s'aixecarà, es rentarà la cara, i seguirà llegint fins acabar la novel·la ;-))
ResponElimina(aquest Ferran Pardal... que no Ferran Ocell...que en les persones hem de singularitzar hehehe) sempre tan patidor, pobre noi! :-))
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina
ResponEliminaBonica dedicatòria i reflexió interessant sobre els efectes de la lectura.
Abraçades, des de El Far.
mil gràcies a tots a totes i a tothom pels vostres comentaris
ResponElimina