Paraules
Hi ha ocasions en que
les paraules separen més que no pas uneixen...és complicada la
comunicació. D'entrada el receptor del missatge ha de conèixer, i
compartir sinó tot gran part del mateix referent....altrament dit
context...que el codi sigui el mateix o similar, que interpreti
correctament el sentit denotatiu i connotatiu de les paraules de
l'altre...i encara més difícil que capti el sentit , el propòsit ,
la intenció...ah i a sobre estar amatent a l'entonació, volum de la
veu de l'interlocutor...i no parlem de la postura del cos, la mirada,
la direcció de les cames i dels braços...la gestualitat...
És realment complicat
comunicar-se. Molt complicat. Però també és enriquidor i
suggeridor. Els jocs de paraules, els dobles sentits, les ironies,
les indirectes, els malentesos, les metàfores...no serien possibles
sense tot aquest entramat d'elements .... ni la poesia..., els
jeroglífics, étc.
De
vegades volem dir quelcom i ens surt el contrari del que volem dir.
Altres pensem que l'altre espera una resposta o un comentari i no.
Només volia ser escoltat. Tothom parlem per ser escoltats. Però de
vegades parlem en veu alta per escoltar-nos a nosaltres mateixos. En
català hi ha un verb que és força precís: enraonar. Això costa
encara més. Enraonar.
I tenim el xerrar, parlotejar, dialogar, conversar, proferir, orar, parlamentar,comentar, dir....
I per escoltar, oir, i un verb preciós: sentir. Què no em sents? És fotut que no et sentis escoltat...però és pitjor que no et sentis sentit....
La complexitat de la comunicació... tot un tema que he viscut de ple, com a „exiliat“. Si ni tan sols en la nostra llengua materna és sempre possible fer-se entendre (o que t'entenguin) exactament com voldries, la cosa es complica força quan la llengua d'ús no és la teva materna. Tampoc els codis, que varien entre cultures. En fi, sí, és tot un tema.
ResponEliminaBon diumenge i setmana, Elfreelang!
gracies Ferran ....la setmana ja has vist ha estat molt trista
Eliminaet desitjo a tu i a tots nosaltres uns dies millors
M'agrada molt aquesta reflexió que has fet sobre les paraules, completament d'acord...
ResponEliminaPetonets.
gracies M Roser de fet és una reflexió de fa nou anys i encara és ben vigent
EliminaUn text recuperat, però que manté la seva vigència i la mantindrà... perquè la comunicació és i continuarà essent difícil i complicada, crec que per sempre.
ResponEliminaPerquè el llenguatge ja té prou complicació i intrpretacions diverses, però les actituds de els persones ho compliquen tot encara moltíssim més.
completament d'acord Carme
EliminaLlegint ara l'entrada antiga m'havia sonat, he pensat que potser ja l'havia llegit en el seu dia, però veig que no, o almenys no hi vaig comentar. La comunicació és difícil sempre, sobretot quan s'han de dir coses importants. Però aquest post és d'aquells que alguna cosa concreta t'empeny a fer-los...
ResponEliminasi crec que em va empènyer un fet o dos ben concrets ....ara mateix però torno a subscriure totalment el que vaig escriure
Elimina"Fer safareig" una altra manera de referir-se a la conversa, vist des d'un punt de vista de la conversa entre tafaneres (i tafaners, que els homes també ho som, i de tant en tant també garlem massa)
ResponEliminagràcies Xavier si sovint fem safareig.....
Eliminaveig que has adoptat la idea del Post vintage
ResponEliminadoncs sí
EliminaTant important és saber escoltar com saber parlar. Si fas bé el primer de ben segur que el segon tindràs més oients
ResponEliminaben cert Joan
EliminaSí, molt bona reflexió sobre la comunicació, hi ha el què i el com, molt important, i els referents...
ResponEliminagràcies Gemma
ResponElimina