Paisos Catalans

diumenge, 18 de març del 2018

Rescatant paraules de nou anys enrere

Doncs sí el 20 de març del 2009 el primer any de bloc , de fet feia un mes i escaig que havia nascut , vaig escriure això :
Paraules
Hi ha ocasions en que les paraules separen més que no pas uneixen...és complicada la comunicació. D'entrada el receptor del missatge ha de conèixer, i compartir sinó tot gran part del mateix referent....altrament dit context...que el codi sigui el mateix o similar, que interpreti correctament el sentit denotatiu i connotatiu de les paraules de l'altre...i encara més difícil que capti el sentit , el propòsit , la intenció...ah i a sobre estar amatent a l'entonació, volum de la veu de l'interlocutor...i no parlem de la postura del cos, la mirada, la direcció de les cames i dels braços...la gestualitat...

És realment complicat comunicar-se. Molt complicat. Però també és enriquidor i suggeridor. Els jocs de paraules, els dobles sentits, les ironies, les indirectes, els malentesos, les metàfores...no serien possibles sense tot aquest entramat d'elements .... ni la poesia..., els jeroglífics, étc.

De vegades volem dir quelcom i ens surt el contrari del que volem dir. Altres pensem que l'altre espera una resposta o un comentari i no. Només volia ser escoltat. Tothom parlem per ser escoltats. Però de vegades parlem en veu alta per escoltar-nos a nosaltres mateixos. En català hi ha un verb que és força precís: enraonar. Això costa encara més. Enraonar.

I tenim el xerrar, parlotejar, dialogar, conversar, proferir, orar, parlamentar,com
entar, dir....

I per escoltar, oir, i un verb preciós: sentir. Què no em sents? És fotut que no et sentis escoltat...però és pitjor que no et sentis sentit....




Yellow ribbon

16 comentaris:

  1. La complexitat de la comunicació... tot un tema que he viscut de ple, com a „exiliat“. Si ni tan sols en la nostra llengua materna és sempre possible fer-se entendre (o que t'entenguin) exactament com voldries, la cosa es complica força quan la llengua d'ús no és la teva materna. Tampoc els codis, que varien entre cultures. En fi, sí, és tot un tema.

    Bon diumenge i setmana, Elfreelang!

    ResponElimina
    Respostes
    1. gracies Ferran ....la setmana ja has vist ha estat molt trista
      et desitjo a tu i a tots nosaltres uns dies millors

      Elimina
  2. M'agrada molt aquesta reflexió que has fet sobre les paraules, completament d'acord...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. gracies M Roser de fet és una reflexió de fa nou anys i encara és ben vigent

      Elimina
  3. Un text recuperat, però que manté la seva vigència i la mantindrà... perquè la comunicació és i continuarà essent difícil i complicada, crec que per sempre.

    Perquè el llenguatge ja té prou complicació i intrpretacions diverses, però les actituds de els persones ho compliquen tot encara moltíssim més.

    ResponElimina
  4. Llegint ara l'entrada antiga m'havia sonat, he pensat que potser ja l'havia llegit en el seu dia, però veig que no, o almenys no hi vaig comentar. La comunicació és difícil sempre, sobretot quan s'han de dir coses importants. Però aquest post és d'aquells que alguna cosa concreta t'empeny a fer-los...

    ResponElimina
    Respostes
    1. si crec que em va empènyer un fet o dos ben concrets ....ara mateix però torno a subscriure totalment el que vaig escriure

      Elimina
  5. "Fer safareig" una altra manera de referir-se a la conversa, vist des d'un punt de vista de la conversa entre tafaneres (i tafaners, que els homes també ho som, i de tant en tant també garlem massa)

    ResponElimina
  6. veig que has adoptat la idea del Post vintage

    ResponElimina
  7. Tant important és saber escoltar com saber parlar. Si fas bé el primer de ben segur que el segon tindràs més oients

    ResponElimina
  8. Sí, molt bona reflexió sobre la comunicació, hi ha el què i el com, molt important, i els referents...

    ResponElimina

benvinguts comentaris