 |
| Sesshū Tōyō,1470-90, Shukei-sansui |
Vivim un present ranci, tot fa olor de col bullida, de resclosit. Un present anagramàtic . Un no present fet d'absència , de presó i d'exili .....conceptes com democràcia, llibertat s'han desdibuixat i estan orfes de sentit, de significat....no hi ha rauxa ni disbauxa .....ni seny .....hem retornat a un paisatge pintat amb tinta, de tons grisos i prims ....s'ha esvaït el color, i amb l' aspi a la mà anem fent anar la troca .....fa més d'un any que fem tard .....que han fet tard , i estem a punt , a punt de perdre l'or de la comunió extraordinària que es va produir per fer possible votar contra la repressió i milers de policies ..l'1d' octubre fou el nostre apoderament ....la seva repressió ,que segueix repicant ,la seva vergonya....
Potser ens cal meditar el lent aspiatge que sota la pressió insuportable de les amenaces .....anem fent i desfent fil com si fóssim Penèlope tot esperant Odisseu o Ulisses.....Ulisses és presoner a l'illa de Circe i embruixat i confós no en pot sortir ......
Estem fets de tinta i paper? ho sembla ....el cor segueix bategant sense esma amb el rumb perdut sota la por , els atacs ens fan trontollar .....el campi qui pugui s'imposa i els enemics es freguen de joia les mans brutes .....
El paisatge és un aspiatge ......el Parlament un no lloc buit de poder i d'autoritat on la ment pot parlar sempre que ho faci telepàticament .......en moment difícils la unitat hauria de ser prioritat més enllà de qualsevol altra consideració .......Circe ens ha transformat i convertit en garrins ....i primer és menjar aglans , menjar més aglans que els companys i companyes......la bruixa no ens deixa veure ni la realitat ni escapar-nos ....la troca s'embolica .....hi ha molts nusos per desfer .....
Vull arribar a Ítaca ....vull deixar enrere Circe, els anagrames i l'aspi....
En el trajecte cap a Ítaca hem ensopegat amb una tempesta. De porres en lloc de llamps, de mentides en lloc de trons, de reixes en lloc d'onades.
ResponEliminaSi no reméssim junts, no hi arribaríem. És el que voldrien els adversaris.
Però hi arribarem, ni que sigui nedant conra corrent.
així sia Xavier
EliminaÉs difícil desenredar la troca perquè molts han ajudat a enredar-la. Ben trobat això del "present anagramàtic", ja és ben bé això...
ResponEliminai de vegades em penso que fins i tot és antònim
Eliminai tant que està ben trobat això del present anagramàtic! És impressionant com aquesta paraula defineix tan bé tantes coses.
ResponEliminaAnava a escriure "Quant de temps perdut!" sobretot perquè és com ho veig ara, però no em puc estar de pensar que potser quan ens en acabem sortint, ja no el considerarem perdut. Perquè ens en sortirem malgrat tot.
gràcies ...vull creure que ens en sortirem
EliminaNo tingues pressa d'arribar a Ítaca, tot arribarà.
ResponEliminaperò es fa llarg esperar
EliminaVeig que estàs molt pessimista i no m'estranya gens, perquè jo també sóc del teu parer...Jo em pregunto de què ens ha servit sortir el carrer una i una altra vegada, tants llaços grocs, no veig que haguem avançat per aquest camí que ja fa temps vam començar, il·lusionats...
ResponEliminaBona setmana, Elfre.
pessimista del tot no realista .....però malgrat tot vull seguir confiant
EliminaVa dona, estic segur que tu pots escriure algun relat que no tingui a veure amb la situació que estem vivint, evadeix-te una mica, que pararàs boja.
ResponEliminabé era un intent de literaturitzar-lo .....no hi puc fer més
EliminaMolta paciència, Elfree, em diuen a mi. Així que et faig la mateixa recomanació. Això que t'inspira el paisatge és molt angoixant. Respira! Ens en sortirem.
ResponEliminarespiro sí però de vegades l'aire em falta
ResponElimina