Paisos Catalans

diumenge, 16 de gener del 2011

Roda el món i torna al born

Vés quines casualitats! ara que el bigoti d'aquell que va participar en la reunió coneguda com la de les Açores torna a pentinar-se reclamant a tort i a dret allò de les unitats sacrosantes i que miren cap a Catalunya amb la mateixa mirada que tant bé coneixem ....avui resulta que és l'aniversari, luctuós i trist del mal nomenat decret de nova planta ( ni nova ni planta) ....
Un dia com avui de 1716 es publicava el tal decret que ens anorreava com a poble, com a cultura, com a llengua.....em sembla que ha tornat el passat o hem viatjat en el temps....si us plau  Doctor Who, senyor del temps no pot fer-hi alguna cosa? ens tornen a invadir els Daleks!!!

divendres, 14 de gener del 2011

Una de la matinada

Setmana  densa, atapeïda, cansada, dura i feixuga que ha esborrat com per art d'encanteri dies passats de calma i descans que el cor ja no recorda ni el cap imagina ja....molt bons anys desitjats des de dilluns, tants que si les paraules tinguessin poder aquest seria el millor any de tots....

Primer llibre llegit enguany que em van portar els reis mags: L'elegància de l'eriçó  , una delícia de llibre que em vaig cruspir en tres dies consecutius i que ha deixat endarrerit els mig llegits ....i ara hauran d'esperar temps millors perquè qui no té  feina el gat pentina i ara vaig de feina curulla fins dalt del cap i més amunt....el postgrau d'enguany m'exigeix més dedicació, temps i espai personal i no em queda cap engruna de temps per a pentinar gats....i ara robo estona a la son per escriure això....

Muntada en la sínia del temps que giravolta tot va ràpid i lent alhora....oblits imperdonables i mots que no recordo si he dit o com ho he dit....fan allunyar gent que és lluny i volia apropar-se.....enganxada a la roda que gira, el cap i els peus rodolen i els pensaments escàpols passen apressats com un cometa ....prenc , desacostumadament , obligatòriament, el tallat sense fum i fumo a l'aire lliure ( lliure per quan temps?).....demano més hores de les 24 habituals per poder treballar, descansar, escriure i llegir  però s'estan estudiant la proposta i encara no sé si me les concediran.....El temps personal se m'aprima i el defenso amb ungles i dents deixant desfetes i cadàvers al costat, males notícies m'esberlen els batecs i em reconec impotent davant els camins i els túnels que xuclen cap a forats negres sense retorn algunes persones del meu passat ....i no puc fer-hi res.....

diumenge, 9 de gener del 2011

Com els ocells caiguts? o com l'au Fenix?

No sé si la caiguda d'ocells morts  a Lousiana i a Suecia  http://www.ara.cat/societat/Louisiana-investiga-centenars-docells-caiguts_0_403159861.html és o no és una paràbola, metàfora al capdavall cruenta,  de la caiguda o si més no retirada , temporal o definitiva (esperem que no) d'alguns blocs que darrerament han anunciat la seva marxa....començo a pensar que hi ha algú que té poders, en  XeXu, escrivia i reflexionava sobre aquestes qüestions en   La fi del somni blocaire , en Ferran ens deia Game over?, la Carme ens parlava de petites o grans absències blocaires preguntant-nos i preguntant-se sobre aquestes absències i l'enyor....
Un altre blocaire l'Albert escrivia sobre el futur dels blocs, la Bajoqueta, ens deia fins aviat, la Rits s'està plantejant deixar el vaixell, ui....és com el misteri dels ocells? hi ha alguna raó, algun motiu ocult, han escampat un virus per la catosfera que ens fa perdre bous i esquelles? algú vol que pleguem? 
A mi em sap greu perdre aquests companys/es, diria que amics, amigues....llegits i llegides....i espero que tard o d'hora s'ho replantegin i tornin a sentir per dins aquest cuquet que fa venir ganes d'escriure, de publicar-ho, o de penjar un vídeo o una fotografia o el que sigui....cuquet blocaire que deu estar ara en metamorfosi ....esperem que aparegui transformat en papallona i en posts.....I com han comentat per la catosfera  ens tornarem a trobar dins o fora  el 2012? o era el 2014?
Com l'au Fènix els blocaires renaixerem després d'un parèntesi , vull creure que és això....una aturada en un revolt del camí

divendres, 7 de gener del 2011

Intent d'haiku (col.lectiu)



( reedició 2.Com veieu l'intent d'haiku ha esdevingut col.lectiu, he afegit fins i tot els que no semblaven o no sé si tenien vocació d'haiku....diria que queda prou bé....moltes gràcies)




L'any encetat

pot de melmelada

prem la cullera
Elfreelang
quina pinta que té
l'any melmelada,
amb reflexos de cel..
lolita lagarto
Reflex de llum
lleparé la cullera
dolça claror

Carme 
Set cullerades
de melmelada al llavi
set dies de goig.
..............Anton

No els acabo
d'entendre
els haikus .Perdó
  maria
Ha començat 
dolçet l'any,
no?elporquet
Paga la pena prémer
la cullera 
per tastar dolçor
Pilar
No tapo el pot
i s'escampa l'aroma
regust amargant
Gregori Samsa

reflex de cel
dolçor de melmelada
clotet de plata
Zel

Jo també en vull
una torrada plena
si és d'albercoc
Assumpta
paladeig suau 
de dolç
que duri!!!
:-)calaix
Fredor de metall,
ple de galets calentons,
fan obrir boca.
 

Culleradeta,
plena de melmelada,
et diu bon dia.
  montse

El cel a la cullera
i al paladar el mirall.
Sabors als ulls.
 fanalblau

Veus el cel que no hi és.
Mel de la dolçor futura.
Flor còncava del vers.
 vicicle

Vull melmelada
i cullerades d'amor.
Dolçor de vida.

Cèlia 

Arquitectura reflectida
realitat deformada
bombolla d'argent en esclat.
 rafel





dimecres, 5 de gener del 2011

Els tres reis mags

Deixeu-me que una part de mi segueixi creient en la màgia....nit de reis...nit de petites i grans il·lusions i també de decepcions....encara no he escrit la carta però sé que m'escoltaran igualment perquè són mags poderosos i saben escoltar la música dels batecs dels cors dels humans....ells van dur tres regals que eren l'or, l'encens i la mirra...eren símbols, metàfores...no pas bens materials ....l'or seria, per a mi, les riqueses de l'amor i l'amistat, la tolerància , la solidaritat....l'encens seria l'aroma de la felicitat, l'olor que purifica aquest món de mentides i injustícies, la que dissimula una mica el fum del cigarret; la mirra....el toc de realitat que ens recorda que hi ha molta gent que pateix i que en la nostra quotidianitat podem fer milers de menuts i senzills gestos per alleugerir una mica...i de mica en mica s'omple la pica, el sofriment dels altres....amb un somriure...amb una frase amable, un elogi , ens ha tocat viure un època dolenta , però crec que encara hi ha possibilitats de canvi, de canvis...encara que semblen presoners ens hem podem deslliurar de les cadenes...comencem imaginant un món on tot és possible



dilluns, 3 de gener del 2011

Haurem de canviar

La llei que prohibeix fumar en espais privats - perquè jo em pregunto: quants bars i restaurants pertanyen a l'Estat?....ja ho sé.. he fet trampa són espais privats d'ús public...portarà més cua del que sembla...per exemple en les nadales tradicionals catalanes...encara es podrà cantar allò de 25 de desembre fum fum fum? No serem denunciats immediatament a la web dels dallonses ? I els tangos ...aquell de fumar es un placer....? canviaran la lletra? ara seria més o menys així: fumant espero que em denunciïn a la web , i mentre fumo sóc proscrita ,il·legal,  il-licita i mirant el fum....ara en faig una versió ( per cert la música és d'un català)
Fumar  no és un plaer
genial, sensual....és il-legal
Fumant espero davant d'aquest esguerro
que em denunciïn a la web dels dallonsis
rere els  verds arbres
que m'amaguen de mirades
Mentre trec fum,
ja no faig cap consum
perquè no entro
a cap bar per fer un cafè
Estirada al banc del carrer
passant fred i suor freda
Veure el denunciant que s'apropa
sol·licit i galant
sentir les acusacions
i les multes que vindran
i el flirteig de nicotina
sentir amb més desig
les ganes de fer fum
i que no em fumin més...


Espero que em disculpeu la boutade 
Nota: Elfreelang no té perquè està d'acord amb el que escriu Elfreelang, som així de contradictòries 

dissabte, 1 de gener del 2011

Dia 1, any 2011, Janus el de les dues cares

Avui ja és dia 1 d'un nou any....el mes de Janus, el qui té la clau de la porta del passat i de la porta del futur, la porta d'entrada i la porta de sortida, dues cares que miren una enrere i l'altra endavant...un rostre vell i un rostre jove....Janus el guardià de les portes, que és símbol del trànsit  ....del canvi. També és el deu dels finals i el deu dels principis....
De vegades ens costa veure els principis i ens quedem només amb els finals....
Que Janus ens ajudi a interpretar el present i a albirar un futur millor, ens resten tres-cents seixanta- quatre dies i nits d'aquest 2011 que tot just acabem d'iniciar....el cel avui s'ha llevat pintat de gris, la humitat es fica arreu ....potser demà  lluirà el sol...el meu bloc enguany farà dos anyets, el primer any 524 posts, l'any passat 207 ...i aquest és el número 1 del dia 1....ara fa un any escrivia El vent s'ho emporta tot