Paisos Catalans

divendres, 14 de gener de 2011

Una de la matinada

Setmana  densa, atapeïda, cansada, dura i feixuga que ha esborrat com per art d'encanteri dies passats de calma i descans que el cor ja no recorda ni el cap imagina ja....molt bons anys desitjats des de dilluns, tants que si les paraules tinguessin poder aquest seria el millor any de tots....

Primer llibre llegit enguany que em van portar els reis mags: L'elegància de l'eriçó  , una delícia de llibre que em vaig cruspir en tres dies consecutius i que ha deixat endarrerit els mig llegits ....i ara hauran d'esperar temps millors perquè qui no té  feina el gat pentina i ara vaig de feina curulla fins dalt del cap i més amunt....el postgrau d'enguany m'exigeix més dedicació, temps i espai personal i no em queda cap engruna de temps per a pentinar gats....i ara robo estona a la son per escriure això....

Muntada en la sínia del temps que giravolta tot va ràpid i lent alhora....oblits imperdonables i mots que no recordo si he dit o com ho he dit....fan allunyar gent que és lluny i volia apropar-se.....enganxada a la roda que gira, el cap i els peus rodolen i els pensaments escàpols passen apressats com un cometa ....prenc , desacostumadament , obligatòriament, el tallat sense fum i fumo a l'aire lliure ( lliure per quan temps?).....demano més hores de les 24 habituals per poder treballar, descansar, escriure i llegir  però s'estan estudiant la proposta i encara no sé si me les concediran.....El temps personal se m'aprima i el defenso amb ungles i dents deixant desfetes i cadàvers al costat, males notícies m'esberlen els batecs i em reconec impotent davant els camins i els túnels que xuclen cap a forats negres sense retorn algunes persones del meu passat ....i no puc fer-hi res.....

16 comentaris:

  1. Hi ha temporades que la vida exigeix més que de costum, però també passen, ja veuràs. Paciència, calma, i a dosificar esforços. El temps personal és absolutament necessari, això sí. No deixis que la feina i les obligacions l'ocupin tot. De com omplir després aquest temps personal, això ja és qüestió de prioritats i de gustos. Llegir és un bona opció, és clar. Escriure també.

    ResponElimina
  2. Quan no es disposa del temps que un voldria, el truc consisteix a prioritzar. Segur que tu saps triar allò que et farà sentir bé a cada moment.
    Has fet una molt bona tria per iniciar les lectures d'enguany. Has vist la pel-lícula? Crec que t'agradarà.
    A mi em passa al contrari que a tu. Desprès d'uns quants anys, m'ha augmentat el "meu" temps. Tot passa, encara que la sínia ens maregi de tant en tant.

    ResponElimina
  3. Estem tots una situació semblant, veient el temps que s'escola i difícil de trobar espais personals.

    Mira, respira molt i almenys viu el moment present. Gràcies per compartir vivències.

    A veure si inventem hores extres de temps per un!

    ResponElimina
  4. Cal lliutar pel temps per a un mateix. I al final l'acabem trobant. Segur que sí i quin plaer quan el tens!

    ResponElimina
  5. Jo també estic llegint el llibre que comentes, a veure si em sembla tan bó com a tu.

    El temps, l'únic regal que tenim...
    Gaudim-lo!!

    ResponElimina
  6. Caram... doncs només llegint-te ja es veu que vas a baralla amb el rellotge per poder fer tot el que fas...

    Però pensa en el llibre tan bonic que has llegit, en lo boníssim que està el tallat sense fum i que... encara que vagis molt cansada: aquesta feina t'agrada, en saps i la fas bé :-))

    I la imatge que és? tu absorbida per un forat negre? hehehe... l'he mirat unes 15 vegades i no tinc massa clar si és quelcom immens o quelcom microscòpic :-)

    ResponElimina
  7. N'estic convençut que amb la gent preparada que n'hi ha avui en dia podríem treballar moltes menys hores i disposar de més lleure, bé que ens pagaren menys i els preus s'adaptaren al nou poder adquisitiu. Per què no es fa? Doncs perquè d'alguna forma han d'esclavitzar-nos.

    ResponElimina
  8. És un llibres fantàstic, i també la pel·lícula, crec que d`un parell d`anysd

    ResponElimina
  9. Aquesta setmana ha estat de les més dures que he passat també jo, Elfree.
    Em costarà d'oblidar-la i no per la feina, m'agrada treballar, sinó per el comportament, mal comportament d'alguns. He estat a punt de llençar la tovallola. No ho he fet i ara n'estic satisfeta. No ho facis. Mira si pots d'aguantar una micona més. T'envio ànims, per pocs que me'n quedin.

    ResponElimina
  10. M'han quedat gravades les paraules d'un Tuareg: "Vosaltres teniu rellotge, nosaltres temps"

    ResponElimina
  11. el temps només es fa llarg quan no fas res, si tens molts objectius mai no en tindràs prou.. a vegades tinc la sensació de dir-me vinga, aconseguix aviat tots els objectius i així després tindràs temps perquè tot estarà fet.. però no, això no funciona així, a mi em sembla que per tenir temps cal un canvi d'actitud (m'ho dic a mi..) el canvi consisteix a no esperar un resultat futur sinó gaudir o no gaudir del moment de l'ara.. és llavors quan et ve el dubte... què preferixo, temps o avorriment?
    no sé com sempre intento esbrinar i acabo feta un garbuix..
    el que sí et puc dir és que el llibre de l'eriçó em va agradar moltíssim!! i que tu tens una mica de la nena... no? (ara no recordo el seu nom)
    petarronakus d'un dissabte on del temps en fem recapte!

    ResponElimina
  12. M'alegra veure tanta activitat frenètica

    És cert que s'hauria de trobar un terme mig, però em temo que això és prou dificil en una societat com la nostra

    Ara reposa

    salut

    ResponElimina
  13. Pensa que tot aquest esforç que estan esmerçant ara tindrà una recompensa el el futur. Encara que costi, cal seguir i no defallir. Molta força!

    ResponElimina
  14. Esperem que sigui només una temporada curta XeXu potser no sé mesurar el que sóc capaç de fer...seguirem escrivint això sí que em va bé per la salut mental
    Uf Pilar prioritzar...ja ho intento però a cops tot ve alhora, no he vist la pel-lícula, normalment quan he llegit el llibre em resisteixo a veure en imatges allò que ja he imaginat jo abans....a l'inrevés sí...veure una pel-lícula i entrar-me desig de llegir el llibre ...
    Gràcies Mònica a tu per llegir-me i comentar...esperem recuperar espais!
    Pandora ara mateix després de tenir el dissabte ocupat estic prenent-me temps per a llegir blocs i respondre els vostres comentaris...però la feina urgeix i demà l'hauré de fer!
    rosana espero que t'agradi tant com m'ha agradat a mi!
    Assumpta gràcies! em tens en massa bon concepte crec...sí sóc jo xuclada per un forat negre d'aquells que hi ha perduts pel firmament i s'ho empassen tot!
    Estic d'acord amb tu vicicle menys hores de treball i més espai i temps ...no volen provar-ho ...no saben o no volen veure que podríem canviar la manera de funcionar....esclaus moderns lligats de mans i peus...per sort els pensaments són lliures!
    Celebro coincidir amb tu Estonetes!
    Gràcies delin's ( m'ho copio) resistirem les dues eh! a viure i cap endavant amb la moral ben alta! la mala gent no mereix la pena...
    montse quanta raó tenen els tuaregs !!!
    lolita ja intento gaudir amb el que faig però encara que no m'agradi he de mirar el calendari i preveure i planificar, coses que detesto fer...jo sóc més d'improvisar! però el postgrau el vull fer i la feina no tinc més remei...jo m'assemblo a la nena....ospi! jo tampoc recordo ara el nom...un llibre genial oi?
    Gregori gràcies sí potser millor activitat que repòs total...ben mirat...salut!
    Gracies Albert! no defalliré uf suposo que no...

    ResponElimina
  15. Me n'alegro que hagis gaudit del llibre!!

    ResponElimina

benvinguts comentaris