190è Joc Literari : De broker a gos

Em guanyava la vida, és un dir, especulant amb els diners dels altres, fent d'intermediari en les compres i vendes, de vegades, bé serem sincers: la majoria de vegades, sense importar-me gens ni mica que tot plegat pogués produir patiment a terceres persones i realment tant em feia, encarir exageradament qualsevol transacció per cobrar una quantiosa  comissió que anava a engrossir el meu abundant cabal  financer....em vaig fer escandalosament ric, humanament però cada vegada perdia més: no tenia cap amic només clients potencials, l'amor es va esvanir, tot era vist sota el prisma dels colors del bitllets...res era un obstacle, la fi justificava els mitjans.....Ni tan sol vaig sentir cap espurna de compassió per haver enviat, indirectament, milers de persones a la misèria econòmica més radical.... Era cec a tot que no fos comercial, guanys i comissions, diners i accions ...el meu món era això. 

Un dia, el recordaré sempre mentre visqui, apressat amb el maletí a la mà, a punt d'aturar un taxi, se'm va apropar una dona pobrement vestida, si es pot dir vestits dels seus fastigosos i llardosos parracs, mig descalça i amb una ferum de por, em va pidolar diners , és clar....no li vaig fer ni cas i és més li vaig clavar una empenta.....quan era ja al taxi, vaig observar que la dona em feia un gest groller amb els dits i mormolava no sé què....En arribar al meu destí , el taxista em va fer fora a empentes i cops de peu.....m'havia convertit en un gos!!!! I aquí estic, rumiant sobre la vida, trist i sol, nu, esperant que algú em perdoni i s'apiadi de mi i em porti a casa seva, em doni una mica d'aigua o em faci una manyaga....