No sé si ja és oficialment plena la lluna, he aixecat la vista cap el cel i l'he vist ben rodona i he pensat és pleniluni i ja fa prou que és dimecres dia de mercuri ( no pas el dels termòmetres sinó el corresponent déu llatinitzat Hermes, el missatger ) i he d'anar a dormir però fins ara no he trobat el temps d'escriure....No tinc pas insomni no...és que el dia es queda curt i l'allargo una mica....la densitat del dies me'ls contrau curulls d'obligacions i em cal un període de descompressió relativament llarg fins que em trec del cap la feina....dintre de poques hores altre cop de cap a la feina....demà és el dia en que entro més d'hora però surto abans i almenys puc arribar a veure botigues obertes ....trobo trist tornar a casa passant per carrers on tota activitat, excepte la dels bars , ja no existeix perquè fa estona que han plegat....
Fa dies, des del desembre ja, que quan surto de l'institut no em trobo, al banc ,que hi ha prop de la parada del bus , un senyor del barri assegut amb la seva gosseta vella i mig cega la pobre, ella i ell descansant de la gran passejada que feia cada vespre....xerràvem...arribava l'autobús i ens dèiem adéu....ara m'estranya que no hi sigui...tampoc és un senyor tan gran....potser s'ha posat malalt? potser se li ha mort la gosseta? No sé ni el seu nom....però ni la setmana passada ni ahir ni avui no l'he vist...no hi era...espero que estigui bé i no li hagi passat res...a la millor ha canviat els costums i ja no surt a fer la gran caminada com abans....em sabria greu si li hagués passat alguna cosa dolenta...
M'encanta el teu comentari de l'home del gos... quantes vegades ens passen coses així, que ens preocupem o al menys pensem amb sentiment per algú que és pràcticament un desconegut? Això sempre em sembla un bon senyal, que alguna cosa en l'espècie humana encara va bé. O potser només és que va bé en l'Elfri? ;)
ResponEliminaBon dia de Mercuri, guapa!
Com diu la Carme, no oblidem mai la nostra humanitat. Quantes vegades podem trobar a faltar a algú que no coneixem?
ResponEliminaQuina sort quan deixes de ser una silueta borrosa en el pensament d'algú.
ResponEliminaPer poder gaudir d'escenes com les que expliques, val la pena repetir els camins a diari.
mai sabem de quina manera algú pot emocionar-nos.. importar-nos.. a vegades no cal coneixe's gaire per agafar apreci..
ResponEliminaespero que te'l trobis aviat..:)
A la plaça on visc, un home gran amb una cama impedida seu cap a la nit a un dels bancs. Al seu costat és el seu gos. Som al pleniluni. Parlem de gossos i homes. Elfree, ara em fa por continuar. Un bes.
ResponEliminaM'ha agradat molt el teu article. Unes paraules i el compartir espais ens fan més propers i més humans. No es tracta de saber els noms, quan no hi són pel motiu que sigui els trobem a faltar.
ResponEliminaÉs curiós com podem patir per desconeguts que acaben semblant més que coneguts. Esperem que estiguin bé.
ResponElimina*Sànset*
Aiix ja anava a dir: una altra al club de l'insomni, sort que has avisat que ja et feia de la panda. Però si l'endemà pots agafar-t'ho millor i plegar més d'hora aprofita i disfruta-ho.
ResponEliminaJo t'entenc, trobo ben trist quan vas a treballar i entres d'hora i quan surts ja està tot tancat, sembla que hagi passat un dia i te'l hagis perdut. A més aquesta època encara és molt tristoia perquè es fa fosc de seguida i a les 6 ja dóna la sensació que el dia s'ha fos.
Però avui com ja que som dijovedi (paraula llatina inventada per la ocasió, jiji) avui toca gaudir més.
Doncs a disfrutar-ho.
Vaja, una mena de bessona teva sóc jo!
ResponEliminaCom ens preocupem per tot, Elfree, quins farts de patir...
Esperem que només sigui una grip i te'l tornis a trobar. Un apunt excel.lent!
ResponEliminaAixò que dius de sortir de la feina i no tenir ja temps per a res és una de les coses que menys li agrada a la meva germana del seu horari nefast, pobre... Jornada partida, entrar d'hora i sortir tard. Mai té temps de fer res que sigui per a ella, qualsevol cosa sempre li va malament l'horari. Si ha d'anar al dentista, li donin l'hora que li donin, ha de demanar permís... si ha d'anar a comprar-se unes sabates, doncs esperar al dissabte...
ResponEliminaAra bé, sempre hi ha un pitjor... si estiguéssiu a l'atur com jo no tindríeu aquests problemes d'horaris...
No hi ha ningú a qui puguis preguntar per aquell senyor? Esperem que no li hagi passat res dolent :-)
Aquest matí, quan anava cap a la feina, m'he trobat la lluna, rodoneta però ja a l'altra banda, ja li comença a faltar un troçet. Aquests darrers dies he dormit molt, moltíssim. Segurament ho necessitava, i la lluna no m'ha fet cap mal. M'ha estat curiós, potser m'hi estic vacunant als seus efectes. Potser també necessito no allargar massa els dies, que ja prou durs que són.
ResponEliminaTambé a la feina les coses estan remogudes, però ara ja és divendres, descansar i desconnectar!!!
Saps, a piscina hi tinc un amic, d'uns 80 anys. Cada dia va al gimnàs. I sempre xerrem de coses banals. Durant un temps no el vaig veure, i em vaig preocupar moltíssim. Després va tornar. Em va dir que havia passat un constipat molt fort i que el fred el comença a espantar. Potser simplement és això, i el dia menys pensat te'l tornes a trobar!!
Gràcies Carme, la veritat és que el senyor i la seva gosseta va aparèixer un dia asseguts ( la gosseta també)al banc i cada vespre hi parlava una mica...estic amoïnada encara no ha tornat...jo penso que malgrat la humanitat encara té possibilitats de millorar ....
ResponEliminaClídice encara que fossin converses trivials era una mena de connexió amable...de fet ja no era tant desconegut
Gràcies Pilar de vegades un mal dia es fon per encanteri amb una mirada, un somriure o una conversa..
No ha tornat lolita , espero que només estigui malalt de grip i torni...potser és pitjor i és la gosseta....passejava per ella i amb ella....espero que no...
Vicicle sí parlem de gossos i d'homes ...abraçada viciclista!
Gràcies rafel! les petites coses que fan la vida més ...no sé...humana?
Gràcies Sànset així ho espero jo també!
Gràcies Nits...allargo les nits perquè és quan treballo millor, quan escric, quan tinc temps...ara ja és dies veneris ....jajaja en llatí era dies jovis!
Anna mortadelins ....tampoc és que pateixi cada moment però quan surto i veig el banc buit...
gràcies kweilan! tan debò !
Assumpta és ben cert que tot té inconvenients i avantatges....tinc familiars a l'atur també....no sé a qui puc preguntar el barri és gran i aquest senyor ,segons m'explicava feia una bona caminada, vull dir que no vivia pas a deu minuts...
Rits me n'alegro que la lluna no et fes pas mal...avui divendres precisament és el dia més dur que tinc....el que amoïna justament és que ja fa dues setmanes senceres....una grip pot durar tant! si torna en faré un post!