Doncs tu, gosset, ves a buscar aquella dona, ves-hi... avui que fa fred i que la gent camina embolcallada amb els seus tapaboques, amb els seus guants, gorres i abrics... busca en algun racó aquella dona a la que vas menysprear i empentar... mira pels caixers automàtics, a les entrades de les cases, sota els cartrons acumulats al costat d'algun contenidor... o, qui sap si ha tingut prou seny per deixar-se portar a un refugi d'algun servei social o d'alguna organització caritativa... busca-la, gosset, camina... no descansis fins que la trobis...
Busca dia i nit... i, mentre, ves pensant en totes aquelles parelles joves a les que vas trencar l'il·lusió de poder tenir una llar... pensa en aquells matrimonis de mitja edat, amb fills en edat d'estudiar que no podien tenir mai, mai, mai ell més petit caprici, doncs gairebé tots els seus ingressos eren per a tu... recorda aquella gent gran que vas fer fora de casa seva, pensa en aquella pobre dona viuda que es deixava la vista cosint i brodant per aconseguir el mínim per poder-te pagar el deute...
I, quan la trobis, gosset -perquè això és un Conte de Nadal i la trobaràs... et costarà, patiràs, però la trobaràs- plora el teu penediment i, segur, que ella, bruixa esperit protector dels que no compten per res a la societat sabrà valorar si ets sincer i, si així ho veu, et tornarà a la teva forma anterior.
Sé que hauràs aprés la lliçó. Quan, de nou en la teva forma humana, refacis el camí per tornar a casa teva, atura't davant la Parròquia del Barri de les Cases Barates i promet que demà mateix els hi portaràs un donatiu dels grossos... La quantitat, tu mateix tindràs prou seny per decidir-la... De fet, crec que perquè la història acabi bé del tot, no tan sols hauries de fer un donatiu, t'hauries de fer col·laborador habitual...
Ooooooooooh!! Mare meva :-))
ResponEliminaAixò és com un regal!!...
És que vaig veure el teu relat i em va agradar moltíssim, ho vaig trobar molt ben buscat i, justament que acabava de llegir els Contes de Nadal de Dickens i, immediatament, Elfri va ser Dickens... hehehe... però resulta que ell sempre hi feia sortir esperits, fades, fantasmes... hi ha gent que canviava de vida... i... ha d'acabar bé... i em vaig embalar... ostres, ostres!! M'ha fet molta il·lusió ;-))
Conte de Nadal, interessant, li quedaran seqüeles?
ResponEliminaMolt imaginatiu el relat
Hehehe jo estava escrivint aquí i tu al meu blog al mateix temps!! :-DD
ResponEliminaHem fet un bisbe Assumpta! no es deia així? ara me'n vaig a sopar i a veure el barça!
ResponEliminaGràcies estonetes el mèrit no és meu!
Ohhh! T'ho has currat molt, no? A mi el gos em pareix una monada!!
ResponEliminaI Assumpta és que és molt bona la continuació! a mi també m'agrada Dickens...la senyora indigent era una fada disfressada!
ResponEliminaEstà bé donar-li una oportunitat!!!
ResponEliminaBon conte, el...elfreelang!
Els que estan al camp acabaran glaçadets...!!! :)
Oh! Com m'ha agradat llegir-lo! Felicitats Elfree per deixar-nos compartir el seu conte, el de l'Assumpta, sempre li he vist una cosa a ella, una bondat com poques i una alegria immensa per tot. Assumpta ets GENIAL! Paraula. Jo t'hi trobo molt...
ResponEliminaJa havia llegit el conte al comentari... però així, sembla que es llegeix més bé i més de gust! Gràcies a les dues!
ResponEliminaHi ha encantaris que guanyen molt en ésser compartits.
ResponEliminaM'agraden les dues parts.
El mèrit sí que és teu ELFRI!! :-)
ResponEliminaSi tu no haguessis un relat inicial tan bo a mi ni m'hagués passat pel cap seguir... però està molt ben redactat i el vocabulari és boníssim (bé, darrerament em fixo molt en el vocabulari en català, m'agrada ampliar-lo, tant en coneixement de paraules noves com en l'us de les que ja conec però que no faig servir massa) i quan vaig veure tot això de "espurna de compassió", "llardosos parracs", "ferum de por", "pidolar diners"... t'asseguro que em semblava llegir la traducció catalana de Xavier Pàmies a Dickens i em pots ben creure que t'ho dic amb tota sinceritat :-))
El teu especulador podia ser una mena de Mr.Scrooge al qual, enlloc d'aparèixer-se-li (això no sé si ho he escrit bé) els tres fantasmes dels Nadals (passat, present i futur) una bruixa o fada... o esperit protector dels pobres... el convertia en gos.
Però en Dickens, totes aquestes coses són per donar oportunitat a canviar... a més hi ha esglésies, hi ha campanes, hi ha dies molt freds...
Li havia de donar al gos l'oportunitat de canviar :-))
En definitiva, que el teu relat em va agradar moltíssim i m'ho vaig passar pipa fent la continuació... i quan he vist que l'has convertit en post... uaaau... m'ha fet molta, molta il·lusió :-))
I per la teva bona acció el Barça ha guanyat 5-0 hehehe
************************
I gràcies també a tots els que dieu que us agrada!! :-))
molt bo! que continuï la ronda..
ResponEliminaJo crec que s'hauria d'haver convertit en rata de claveguera!!! Segur que sent tan maco i amb aquesta cara de bon jan, algú acollirà i donarà tota la seva estima al "broker"!!!! jeje
ResponEliminaMolt bó el conte
Sé de què va la història
ResponEliminajo actualment sóc un escarabat. No vulguis saber com va ser la meva vida anterior...
Felicitats, per aquesta iniciativa tan imaginativa i brillant......continuarà?
ResponEliminaQuè xulo!
ResponEliminaa veure si es veritat, i el canvi és real -no d'aquells "per quedar bé"- i que li hagi servit de lliçó!
ResponEliminaP.S. Ja estaria bé que alguna cosa de l'estil li passés a més d'un...
*Sànset*
Moltes gràcies a tothom si algú vol anar seguint el conte ja ho sap! que consti que aquest és de l'Assumpta ( et reitero les gràcies....deu ser perquè també he estat profe de català...m'encisa el lèxic....sí el Barça un altre cop 5!)
ResponEliminaDoncs veus? No sabia que havies estat profe de català però es nota moltíssim en llegir quelcom teu que tens un vocabulari molt ric, molt maco :-))
ResponEliminaI si algú vol seguir el relat... a mi també em farà molta gràcia!!
He estat profe de moltes coses Assumpta..hehehe... i saps no vaig aprendre el català escrit fins que em vaig treure el diploma de mestra de català als 20 i escaig! és ben cert...a veure si algú s'anima! a seguir el relat...i aprendre catlà també...-)
ResponEliminaui català volia dir!
ResponEliminaM'encanta aquesta frase: "M'encisa el lèxic" :-))
ResponEliminaEi, tu ja coneixes aquest blog?
http://lexicografia.blogspot.com/
:-))