Garbo , agent doble, espia de talent notable, català ,va idear i tramar una estratagema brillant per convèncer els alemanys que era a Calais on es produiria el desembarcament.....els alemanys ho van creure ....allà s'esperaven ....Normandia els va agafar ben bé per sorpresa. Es van quedar be retratats. De vegades una sola persona decidida a lluitar per la reconquesta de la llibertat pot prestar un gran servei, i més que les armes van ser els enganys, l'estratègia, l'enginy .....tan convincent va ser que ,a pesar de perdre la guerra ,els alemanys el van condecorar pels grans serveis prestats amb la creu de ferro, gràcies a ell l'operació Fortitude va triomfar.... amb una serie ben orquestrada d'agents inventats, d'informes falsos...un gran truc de màgia!
Tota la xarxa d'espionatge nazi, l'exèrcit totpoderós alemany i el mateix Hitler engalipats per un català.
I em pregunto ens cal un altre senyor o senyora Garbo?
Sempre fa falta gent així, perquè per aconseguir tot això cal ser molt intel·ligent, i la intel·ligència es pot posar al servei del que toca en cada moment.
ResponEliminaFelicitats, bona aportació històrica.
ResponEliminaMolt bona idea la referència a l'espia català.
ResponEliminaMolt bo, Garbo; un dels grans desconeguts de la gesta de Normandia.
ResponEliminaVaig veure el documental a TV3 i va ser força interessant. Persones que defensen els valors democràtics i el benefici de tots són indispensables per a la humanitat. Sempre fan falta de Garbos. Felicitats, molt ben trobat!
ResponEliminaEspero que no calgui cap Garbo perquè m'agradaria que tots els conflictes es poguessin resoldre de forma pacífica :-)
ResponElimina(Ostres!! T'ho prometo... Paraula de verificació: nation! A vegades penso que aquestes paraules de verificació són posades a mà per una ment espavilada!!)
M'has fet recordar un llibre que tracta de l'art de la guerra en què es diu que, la millor manera de guanyar-la és sense utilitzar armes. Que cal ser un bon estratega i saber enganyar.
ResponEliminaGarbo en sabia molt d'això, ja que el van condecorar els que va engalipar.
M'has dibuixat un somriure amb aquest espia català.
Hi, hi! es podria preparar algun desembarcament que ens dugui millores a Catalunya,oi?
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaMolt bona redescoberta d'en Garbo i la seva condecoració.
ResponEliminaPer cert, en Pujols va dir que un dia pel sol fet de ser catalans ho tindríem tot pagat pel món. Què hi ha del tema? Perquè fa temps que estem pagant força interessos...
Vaig a dormir sabent alguna cosa més...
ResponElimina:)
Bon diumenge, El...Elfreelang.
Quan la intel.ligència i els principis s'uneixen pot canviar la història, gràcies per compartir
ResponEliminaInteressant aportació doble: la del teu relat amb un protagonista directe, des de l'ombra; i la del doble espia Garbo. Ai! si la intel.ligència poguera enganyar per facilitar alliberacions i desembarcaments pacífics! Bon relat.
ResponEliminatan de bo es pugui resoldre tot sense Garbo..:)
ResponElimina'Garbo' va actuar com a espia doble i per això el van condecorar els alemanys, pels mérits contrets i la informació 'bona' que els va lliurar. Malgrat els seus posteriors i reconeguts mèrits,cal saber que aquest món de la informació militar esta farcit de clarobscurs i personatges tèrbols, a cavall entre la delació i l'engany.
ResponEliminaEntre els espies nostrats també hi havia en Josep Pla i en Carles Sentís, que donaven a en Franco informació d'objectius militars i moviments de vaixells... Un món molt fosc, si.
Una molt bona aportació a un aspecte no molt conegut de la batalla de Normandia.
Molt bona aportació. És veritat que l'enginy ben utilitzat té moltes vegades més força que la simple força bruta.
ResponEliminaGràcies pels vostres comentaris!
ResponElimina