Paisos Catalans
diumenge, 28 de febrer del 2010
dissabte, 27 de febrer del 2010
Cabòries d'humitat
Fa setmanes que tractem de veuren's una amiga meva i jo i les dues varem haver de consultar l'agenda....com a les pel.lícules....i no era pas una agenda plena d'activitats culturals i de lleure sinó de feines i compromisos....Com hi ha món! Hi ha gent que em retreu que em dediqui al bloc...és clar et treu temps de fer altres coses...t'organitzes malament..hi ha temps per a tot...No ho sé si hi ha temps pera tot... jo no el trobo i sempre me'n falta de temps....he de llegir-me uns quants treballs i posar-hi nota...vull anar al gimnàs a desfogar-me, ho necessito, vull llegir la muntanya, serralada quasi, de llibres que em deleixo per llegir però he de preparar classes....com que faig coses noves he de llegir-me moltes cosetes i informacions que no tinc "computades" al calaix corresponent del cap.....penjar activitats al moodle de l'institut....llegir-me els correus electrònics, respondre`ls....pensar en el treball del postgrau d'enguany que si no s'muntegarà a la pila de coses urgents per a fer.....
Una vegada vaig sentir dir " allò urgent es menja allò important".....també és cert que dec encara estar paint un dol....fa només quatre mesos.....que tanta foscor i tants dies grisos, de pluja, de ventades, fa anar el cap i el cor d'onada en onada de fred, de pluja o de calamarsa o de vent....
Que Èol bufi ben fort i escampi tot les mals averanys i les tristeses ....a veure si la vida torna a lloc
dimecres, 24 de febrer del 2010
El peix i la nina (Orla Wren)
Orla Wren - The Fish And The Doll from Tui on Vimeo.
No coneixia la feina tan meravellosa d'Orla Wren és un conte preciós.
dilluns, 22 de febrer del 2010
ADVERS AL VENT (Mrs Death 1952) i Espriu recitant al Price 1970
- ADVERS AL VENT
- No preguntis si penso
- encara en els vells dies
- dels senyors, si recordo
- com lentament morien
- els jardins, les paraules.
- He perdut. Ai, caiguda
- de l'allunyat per l'íntim
- camí que només porta
- on ja no sóc, designi
- d'oblidar hores, núvols,
- el meu nom de naufragi!
- Vençudíssim, sentint-me
- advers al vent, segura
- presa del mar, no vulguis
- saber si penso encara
- en la llum dels vells dies.
dissabte, 20 de febrer del 2010
Sol! entreacte entre borrasques
Per un cas , igual que la dona pintada per Hopper, aprofitem amb calma aquest intermig, aquest compàs d'espera fins la borrasca vinent , assegudes còmodament a la butaca del teatre de la vida.....
divendres, 19 de febrer del 2010
Sempre plou sobre mullat
Sí un tòpic que funciona...sempre plou sobre mullat....tot just a temps d'agafar l'autobús i arrenca a ploure a cors que vols...jo amb el meu paraigües inmens. Amb tants i tants dies i nits de pluja n'estava farta de mullar-me igualment per totes bandes amb el minso paraigües d'abans....o sia que em vaig comprar un de ben gros i gran ..el problema és que, com que sóc més aviat baixeta, semblo un gnom portant un bolet enorme damunt el meu cap....Doncs ni amb el meu desaforat paraigües no he pogut evitar la mullena dels pantalons fins als turmells i sort que sóc dona previsora i els peus els duia dins d'unes botes axirucades gore-text i la xaqueta és impermeable....M'he hagut de refugiar a la parada del bus, d'aquestes de disseny, que n'hi ha per tot Barcelona, i com tenen el sostre separat per un bon tros d'espai a la tímida paret de vidre...és com posar-se a recer d'un aiguat ficant-te de cap i de peus dins d'una piscina...una torrentada d'aigua feia bassals i rieres carrer avall i els tolls de les voravies creixien com un llac....i a sobre calamarsa....Mig xopa he pogut arribar a l'entrada del metro....uns bassals imponents pels passadissos i goteres caient del sostre....amb un paraigües tan gran ja podreu imaginar que no és pas plegable...i la feinada a tancar-lo és feixuga...fent aquesta operació de tancament l'aigua que regalima el paraigúes m'ha vessat braç avall per dins la màniga....amarada de pluja la tarja del metro rebregada.....I a mi que la pluja em posa dels nervis! aviat semblarem granotes...ja noto que em surten coses a la pell que denoten l'incipient metamorfosi....el pobre Gregor Samsa es va despertar convertit en escarbat i jo me n'aniré a dormir fent saltirons : CROAC CROAC CROAC
diumenge, 14 de febrer del 2010
La nit estelada
Pinta Vincent, pinta i no t'aturis, de pressa ,de pressa guanya temps al temps, no deixis que la nit et venci....el cel fa remolins d'estels blancs i blaus i grocs i taronges....barreja més els colors, agafa amb fermesa la paleta que no se't escapin, que no et fugin de les mans...abasta amb la mirada el ball incessant d'aquest arbre que et dansa davant dels ulls i agafa'l fort ...el cor se t'accelera com quan et senties nu davant de tothom abans d'ingressar per pròpia voluntat en aquest hospital de la Provença.....en Theo s'ha casat....no li donis més feina...treballa treballa, fes anar els pinzells del teu cor esquinçat per la tela...que no et guanyi la nit, que no et venci l'esgarrifança de tots aquells obrers de mirada trista, capcots, que mig t'escoltaven quan els adreçaves aquells encesos sermons inflamats de messianisme i estirp espiritual... No t'espanti el rastre de sang de l'orella tallada que vas enviar per carta....que no et faci recular la por i el pànic immens de qui se sent perseguit per la fúria dels deus ....
Pinta , pinta la vida Vincent i la mort...¿Veus entremig d'aquest cel que gira i es retorça en un ball frenètic, un camp de blat ?.....que vénen els corbs Vicent ai que vénen els corbs negres a resseguir amb els ulls la teva vida i a empastifar de negres i grocs les darreres petjades míseres i tristes en la teva paleta de pintor....
Treballa Vincent, treballa, no sentis les veus, allunya el seu remor, no facis cas....saps que aquesta ni estelada la veuran milions d'ulls ...tal com la veus tu... i això serà bo Vincent...pinta...pinta...no t'aturis...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)