La nit estelada

Pinta Vincent, pinta i no t'aturis, de pressa ,de pressa guanya temps al temps, no deixis que la nit et venci....el cel fa remolins d'estels blancs i blaus i grocs i taronges....barreja més els colors, agafa amb fermesa la paleta que no se't escapin, que no et fugin de les mans...abasta amb la mirada el ball incessant d'aquest arbre que et dansa davant dels ulls i agafa'l fort ...el cor se t'accelera com quan et senties nu davant de tothom abans d'ingressar per pròpia voluntat en aquest hospital de la Provença.....en Theo s'ha casat....no li donis més feina...treballa treballa, fes anar els pinzells del teu cor esquinçat per la tela...que no et guanyi la nit, que no et venci l'esgarrifança de tots aquells obrers de mirada trista, capcots, que mig t'escoltaven quan els adreçaves aquells encesos sermons inflamats de messianisme i estirp espiritual...  No t'espanti el rastre de sang de l'orella tallada que vas enviar per carta....que no et faci recular la por i el pànic immens de qui se sent perseguit per la fúria dels deus ....

Pinta , pinta la vida Vincent i la mort...¿Veus entremig d'aquest cel que gira i es retorça en un ball frenètic, un camp de blat ?.....que vénen els corbs Vicent ai que vénen els corbs negres a resseguir amb els ulls la teva vida i a empastifar de negres i grocs les darreres petjades míseres  i tristes en la teva paleta de pintor....

Treballa Vincent, treballa, no sentis les veus, allunya el seu remor, no facis cas....saps que aquesta ni estelada la veuran milions d'ulls ...tal com la veus tu... i això serà bo Vincent...pinta...pinta...no t'aturis...