Paisos Catalans

dilluns, 28 de juny de 2010

Saturn devorant el seu fill ( Relats conjunts)



Els meus pares feia mesos que havien traspassat, encara calia fer i desfer un munt de gestions interminables i aquella tarda , en Francesc havia sortit de viatge de negocis a Londres , jo estava sola ,regirant paperassa, mobles resclosits i llibres amb les pàgines esmicolades i grogues dalt de l'altell .....n'hi havia muntanyes , serralades senceres de llibres amuntegats, quasi tots de mitologia, d'astronomia, alguns d'història....sempre havia sospitat que en la família s'hi amagaven secrets inconfessables, secrets que potser aquell vespre trobaria, alguna pista, un indici , una carta....qui-sap-lo!
 Mai vaig conèixer el meu avi patern i el més estrany és que ,si per una casualitat ,apareixia al bell mig d'una conversa tothom començava a estossegar, a aclarir-se la gargamella , o a restar mut dins un entotsolat i encaboriat silenci incomode ....jo m'engolia la saliva per desfer-me un possible nus i amb els ulls rodons com a plats tractava de seguir ,de fit a fit , amb l'esguard clavat en els ulls dels meus pares a veure si en treia l'entrellat... tot sovint em desviaven la conversa i la mirada...treien altres temes pera xerrar i no es comentava res més....Per cert l'únic que sabia de cert, almenys així m'ho havien contat, és que el meu nom era el que era ,en honor al meu avi ....em dic Saturnina....però em faig dir Nina o de vegades Satur......

Alguna cosa terrible devia haver...n'estava segura però no sabia el què....bé el què potser sí .....el meu pare era l'únic de sis germans que havia sobreviscut a no sé quina malaltia gravíssima.....La meva pobra àvia potser es devia trastocar per això....  la recordo temorenca, sorruda, vegetariana acèrrima ,no menjava més que verdura i ous ,res de carn mai dels mais .... la sang li feia pànic....i la sola visió de la carn l'aterria i es posava a tremolar com una fulla.....

Enmig de tant pensament i record i entre núvols de pols i lloms de llibres...la meva mà va topar amb una capsa de fusta , d'aquelles de puros havans , estava com precintada, i a la part del damunt , escrit en vermell posava: retrats de Saturn ( ja us havia dit que era el nom de l'avi)......vaig arrencar el precinte i vaig treure les fotografies.....Deus del cel i de la terra! vaig veure el que se suposa era l'avi en sis retrats diferents .....en cadascun  amb un dels seus sis fills.....menjant-se'ls! devorant-los! mossegant-los, esquinçant-ne les carns a queixalades......quin horror! quin fàstic! quina por! el meu avi era un monstre assassí! un caníbal!

No sé quanta estona havia passat....em devia caure, o desmaiar ....era estirada al llit i en Francesc em mirava atent ...mentre em deia : reina , que estàs embarassada?  és per això que t'has marejat? ai Nina tinc tanta gana de fill!


22 comentaris:

  1. Genial, Elvira, m'ha encantat, amb un final d'humor molt fi... Una abraçada.

    ResponElimina
  2. "Tinc gana de fill", igualet igualet que l'avi Saturn. :-)

    Un relat molt bo, m'ha agradat molt!

    ResponElimina
  3. Genial, esplèndid..!
    Després d'aquest argument tan ben tramat encara m'has fet riure al darrer paràgraf...
    de veritat, excel-lent!
    Saturnina..nina.. mai se m'hagués ocorregut!

    ResponElimina
  4. Si el teu avi hagués estat vegetarìà...

    no haguéssim tingut aquest mangífic relat!

    *Sànset*

    ResponElimina
  5. El teu humor satíric barrejat amb la història mitològica i amb un fet real, aconsegueixen una molt bona història, Elvira.
    M'han agradat especialment les descripcions i el llenguatge utilitzat, ple de mots que enganxen.
    Has posat el llistó molt alt.
    Feicitats!!!

    ResponElimina
  6. D'aquest dibuix tant tenebrós n'has sabut treure un gran relat i un final que fa riure i dóna un toc de color al quadre.

    Salut!

    ResponElimina
  7. Ostres, quina por!!! Boníssim, Elvira. Felicitats!

    ResponElimina
  8. Mare meva!!! Quin final, si us plaaaau!!!

    Em feu por tots plegats!!

    Em sembla que no m'atreviré més a caminar sola per la catosfera quan es faci fosc...

    :-PPP

    ResponElimina
  9. Final sorprenent, tot i que en la línia familiar.

    ResponElimina
  10. molt bé Elvira!! bon relat!
    molt bona idea entrar en la descendència de Saturn.
    salut!

    ResponElimina
  11. M'agrada el teu relat!Molt bé^^.

    ResponElimina
  12. déu n'hi dó quins relats que estan sortint!!!
    negres, ben negres! i que no es poden deixar de llegir perquè necessites saber com acaben!

    molt bó!

    ResponElimina
  13. Un descobriment que no pot deixar indiferent a ningú! I quin mal rotllo de comentari final del tal Francesc, poc sap com n'és de desencertat! Molt bon relat encara que ja es veia a venir que l'avi Saturn...

    ResponElimina
  14. Què bo, què bo, què bo el relat!
    Sort que no em dic Saturnina, que si no ara encara m'amoïnaria!
    Boníssim, Elvira! Un relat molt ben escrit!
    Jo no sé pas com sortir-me'n amb aquest...:(

    ResponElimina
  15. Molt bona aportació....tot i que si es te ganes de fill...hi han altres maneres més plaents...;)

    ResponElimina
  16. Moltes gràcies pels vostres comentaris!

    ResponElimina
  17. Redundància és l'única paraula que em ve al cap després de llegir els comentaris al teu genial relat.
    Perquè repetiria alguna cosa ja dita pels comentaristes ;)

    d.

    I també dic que estan sorgint relats ben bons i negres en aquesta proposta conjunta

    ResponElimina
  18. Buf, quina història!! Gallina de piel!

    ResponElimina
  19. Secrets inconfessables de família. Tots en tenim. Però els d'aquesta gent són formidables! I el millor és que sembla que els fets és perpetuen en la nova generació.
    Molt gran! Felicitats. ^_^

    ResponElimina
  20. Moltes gràcies deomises, PD40, la meva perdició!

    ResponElimina

benvinguts comentaris