Paisos Catalans

dissabte, 24 de juliol de 2010

L'espasa de Dàmocles

Dissabte ....avui fa una setmaneta que ja estic de vacances, descontrol total d'horaris...anit per fi vaig poder dormir sense suar i m'he despertat tardíssim, son i cansament acumulats suposo.... esmorzo a l'hora de dinar europeu...descobreixo amb horror que al forat de l'espai entre l'edifici on visc ( de lloguer) i l'altre , espai on abans hi havia un edifici vell i atrotinat, i ara estan construint-ne un altre, estan muntant una llarguíssima, altíssima i d'unes quantes tones de pes, grua d'aquelles que tenen un contrapés en un dels braços que ara es situarà just damunt del meu cap, del meu i els altres soferts veïns i la veritat em fa por...vull dir que em neguiteja tenir un monstre d'aquest amb tant pes damunt del cap , i m'agafa la por del cap dels gals Abraracúrcix. que el cel em caigui damunt la meva closca! 

Tinc present que la vida comporta, eterna paradoxa, la mort i sense aquest final la vida no tindria sentit  i la mort potser tampoc...algun dia o altre ens morim i jo , sincerament voldria fer-ho tard, el més tard possible, sempre  que estigui en unes condicions psíquiques i físiques acceptables , però em fa angúnia tenir aquesta immensa i pesada grua per damunt meu...ja sé que no té perquè caure però també sé que algunes vegades ha passat, l'edifici on visc és vell, no està decrèpit  i hi tenim ascensor i encara que hi ha esquerdes arreu uns senyors arquitectes, que van inspeccionar ocularment la situació, van dir que no hi havia cap impediment per tirar a terra la casa del costat....tenia esperances que no apareixeria la dita grua ...és clar com s'ho haguessin fet per traginar els materials... Bé, el cas és que ara l'estan muntant i el contrapés voleia per damunt meu mentre escric això, i a més, ui ui ui seria una de les primeres a rebre l'impacte perquè visc sota terrat...sempre m'han dit que tinc el cap dur ...No sé em sento com Dàmocles i enlloc d'una espasa que em recordi la fragilitat de la vida,  tindré a partir d'ara mateix i per un quant temps una grua!!!

( Havia pensat de contemplar l'operació del muntatge de la grua des del carrer però al capdavall si ha de caure ni jo ni ningú ho podrem evitar i almenys que m'atrapi escrivint al meu bloc.....

11 comentaris:

  1. quantes emocions sense sortir de casa!
    això és com portaventura de franc :-)
    i a més t'inspira a filosofar sobre la vida i l mort ... i tot sense sortir de casa!!! :-)

    ResponElimina
  2. Fa un parell d'anys que convisc amb un paisatge semblant al teu. En el meu cas són dos gengants els que flanquegen part del carrer. La veritat és que fan estremir una mica, sobretot quan el vent converteix el contrapès en un trapeci. No obstant això, vaig decidir fe de quixot i vaig negar-los la seva essència de grues. Per a mi, són arbres. Es veu que les orenetes em van llegir el pensament i dibuixen les gegantines siluetes cada vespre, espargint per tot l'espai els seus trins...Impresionant, Elvira!

    ResponElimina
  3. Sí,sí un munt de sensacions.Però no deixis que la grua t'amargui les vacances.Els perills estan per tot arreu,però tot i així no els hem de tenir massa en compte a l'hora de viure.

    ResponElimina
  4. En tot cas, per la nostra tranquil·litat, ves actualitzant sovint, així sabrem que no hi ha hagut cap problema, com és d'esperar, i que la construcció de la casa del costat va com una seda, sense perill per tu i els altres veïns.

    ResponElimina
  5. No dona, no! Sigues positiva que estàs de vacances. Fes com si res...ni te la miris!

    Va, te'n deixo una altra molt més agradable.

    http://goear.com/listen/e3d563f/quina-grua-el-meu-estel-serrat

    ResponElimina
  6. Ves mirant per la finestra i ja tindràs tema per un post.
    El que hagi de passar...millor no pensar-hi.
    Bones vacances!

    ResponElimina
  7. Tampoc em faria cap gràcia tenir una grua damunt meu. L'únic que es pot fer és tenir clar que no caurà. Serveix per a trobar-se més tranquil.

    ResponElimina
  8. Ben mirat kika tens raó és com viure intensament sense fer cap despesa..:-)
    Pilar gràcies, miraré de veure-hi una sequoia per exemple, que és un arbre molt alt o potser el baobab del petit príncep....
    maria gràcies no puc evitar que em neguitegi el perill que tinc precisament damunt el meu sostre però miraré d'imaginar-me que no hi és...
    ostres XeXu :-)) miraré d'avisar si estic sense publicar no us penseu pas que la grua ja m'ha caigut al damunt...( espero que no tinc molta feina a fer encara)
    fanal miraré de no mirar-la....gràcies! la del Papasseit és una altra mena de grua ( desig, fal·lera,...gruar: delir-se, desitjar molt...bla bla bla)
    Gràcies Joana ja en faré més de post amb el tema de les obres...segur...gràcies bones vacances!
    Albert...si cau ja us faré saber ( si puc) esperem que no...

    ResponElimina
  9. Elvira, si la mort ha de venir a buscar-nos... millor que sigui fent el que ens agrada. Sí senyora, tu ves escrivint al blog que a nosaltres també ens agrada. :)

    Per altra part, dius: algun cop ha passat que hagi caigut una grua i tens raó... però quants cops ha passat que la grua s'ha aguantat perfectament i sense ensurts fins al final d el'edifici? Evidenement moltíssims més, dons l'estadística juga a favor teu i en contra de la caiguda de la grua. :) Optimistme ben justificat!

    Escriu, escriu al blog, ens agrada... una abraçada de diumenge... i bones vacances!

    ResponElimina
  10. Si que fan angúnia, sobretot quan hi ha ventades. on visc n'hi ha moltes, doncs hi ha molts edificis en construcció, i a més bufa fort el vent, i sempre fa una mica de iuiu,....xò després de que em caigués un test just davant meu fa un temps, vaig arribar a la conclusió que el que hagi de passar, passarà. Jo aniré amb precaució, xò hem de viure sense pensar-hi gaire en tot el que pot passar.

    tu, ves escrivint i gaudint de les vacances!!!!

    ResponElimina
  11. gràcies Carme espero que l'estadística jugui a favor meu i no en contra..però ben cert res millor que almenys m'agafi escrivint i llegint que m'ha agrada...
    rits gràcies veig que comprens el meu iuiu...és que la tinc just damunt el sostre...el que hagi de passar passarà..jo seguiré escrivint i llegint!

    ResponElimina

benvinguts comentaris