Paisos Catalans

dilluns, 30 d’agost del 2010

Fa cent anys va nèixer Màrius Torres

logo i proposta de la Carme
Avui 30 d'agost nasqué a Lleida un home, un poeta, en Màrius Torres. Va tenir una vida curta però intensa. La tuberculosi aleshores no tenia cura i com a molts altres se'l va endur al viatge sense retorn de la mort el 1942.
Si us voleu passar per Centenari Màrius Torres la web dedicada als actes del centenari, de la Paeria de Lleida podreu saber-ne més coses de la seva vida i la seva obra.
Us deixo un poema seu.

EL COMBAT DELS POETES

"Què esperes, esperit distès igual que un arc?"


Joan Sales, Amarint
Poetes, com l'arquer que es dreça d'entre els morts
i, tibant el seu arc, encara espera vèncer,
en el combat obscur per la nostra remença
tibem els nostres arcs amb un suprem esforç.
Sagitaris damnats, la nostra ànima tensa
dobleguem. És la corda dolorosa que es torç
i paga, sota els dits implacables i forts,
el vol de les sagetes amb la seva sofrença.
Com més dur serà el braç i més potent el puny,
els àgils projectils arribaran més lluny
i serà més daurat el vi de la victòria.
I del nostre esperit, distès igual que un arc,
els versos volaran amb un impuls tan llarg
que es perdran en el cel inútil de la glòria.
http://lletra.uoc.edu/especials/folch/mtorres.htm

16 comentaris:

  1. T'ENLLAÇO TAMBÉ, ELVIRA! GRÀCIES PER SER-HI!

    ResponElimina
  2. M'agrada la vostra iniciativa!

    La llàstima és que haguem de fer homenatges per recordar-lo. A ell com a tants d'altres, que molts només els saben si fa 50 o 100 anys que van néixer o que van morir.

    *Sànset*

    ResponElimina
  3. En SÀNSET segurament té raó però una bona colla de blogs ens hi hem afegit avui, almenys això serveix per recordar-lo. ;-)

    Bon homentage ELVIRA, la pàgina web que enllaces està molt bé.

    ResponElimina
  4. Gràcies per la participació, Elvira. I per l'enllaç a la pàgina de la Paeria.

    Molta informació, però no diuen res de tots aquests blogaires que avui ens hem afegit a l'homenatge. A veure si a toro passat... :-)

    ResponElimina
  5. Molt bon homenatge, Elvira, has escollit un poema preciós!

    ResponElimina
  6. Elvira FR una bona aportació la teva... a l'homenatge a Màrius Torres.

    "Com més dur serà el braç i més potent el puny, els àgils projectils arribaran més lluny i serà més daurat el vi de la victòria. "

    M'agrada especialment.

    Des del far una abraçada.
    onatge

    ResponElimina
  7. Ostres, m'agrada molt aquest poema, trobo que té molta froça!

    ResponElimina
  8. Preciós, Elvira, com tots els seus.

    ResponElimina
  9. A diferència d'altres blogs, entre ells el meu, has triat un poema gens malenconiós, diferent, que transmet força. Bona tria.

    ResponElimina
  10. A molts blogs no sé si deixar comentari o no... em fa mitja vergonya no haver participat, però és que si no coneixes pràcticament res (ja sé que quedo fatal dient això) de l'obra d'un escriptor pots fer dues coses, o documentar-te una mica -com ja he fet altres vegades en que em passava el mateix- o, dir-ho clarament i anar llegint els posts dels que hi enteneu més per aprendre'n :-)

    En ple més d'agost la meva reserva d'energia és tan poqueta que m'he estimat més ser sincera i, aquesta vegada, ser tan sols espectadora :-)

    Però no vull marxar sense dir que trobo preciós el poema que has triat... aquesta imatge de l'arc, dels versos, de l'esperit que impulsa... ho he trobat preciós :-)

    ResponElimina
  11. En som uns quants, oi? Així l'anem coneixent tots una mica millor! Has fet una tria poètica, com bé han dit, té molt força!

    ResponElimina
  12. Bon poema! Salut i visca la coincidència!

    ResponElimina
  13. Carme gràcies a tu per l'empenta i la bona idea!
    Sànset En Torres té la sort d'haver deixat obra seva i per això el recordem avui!
    McAbeu gràcies!
    Víctor jo crec que potser si que algú se n'adonarà de l'homenatge blocaire!
    Gràcies Ada!
    onatge una abraçada des del dubte fin els far!
    Gràcies Anna Tarambana !
    Gràcies kweilan!
    novesflors he triat precisament aquest per l'energia de l'arc i perquè potser no és tan conegut...gràcies!
    Assumpta ser sincera no ha estat mai motiu de vergonya....ara has conegut alguna coseta d'aquest gran poeta....gràcies per ser com ets!
    Sí Cèlia més que uns quants ja diria que molts en el nostre homenatge!
    Coincidència curiosa oi Begonya Mezquita! el mateix poema!

    ResponElimina
  14. A en Joan Sales li devem gran part d'aquest homenatge, realment.

    Bona tria!

    ResponElimina
  15. De nou gràcies Assumpta; cert Puigmalet i al logo de la Carme i la feina del Pàmies...gràcies!

    ResponElimina

benvinguts comentaris