Paisos Catalans

divendres, 6 d’agost del 2010

Escenari per Ricderiure

 

ens proposa un nou joc literari de regals encadenats aquest cop és un escenari, paisatge, ambient etc......heus aquí el meu:
(potser m'avanço però em quedo de regal l'escenari deLa cambra perduda, de La meva perdició)

(Quadre d'Hopper)
Cap negre
Un camí costerut, que s'enfila, lenta però inexorablement, cap a roquissars i penya segats. La vegetació és escassa. Uns quants arbres assedegats i prou. El sol escalfa amb un poder pervers tot allò que troba i fa bullir l'aigua blavosa fins formar-ne escuma .
Desert  de gent, el cap negre s'enorgulleix de la seva dolça solitud....les roques planes i cantelludes, blanques i grises posen obstacles als peus que gosen trepitjar-les ....estan ardents i relliscoses....vores de groc tamisen les escletxes per on s'esmuny l'aigua de mar quan embravida s'hi enfila rabent fins dalt de tot....en equilibri. Integrat a la natura salvatge, un pintor ha plantat el cavallet i pinta, pinta el que veu i el que no veu....sua i les gotes de suor li taquen la camisa entreoberta...l'olor dels pinzells i la pintura el maregen ....El groc, el blanc, el blau i el verd li trasbalsen la paleta ....un toc de marró...més groc potser....L'aire udola entre els rocs. Les pedres callen.

15 comentaris:

  1. Una bona proposta i un bon començament!

    I qui pogués passejar-se per aquestes roques... i, en canvi, ha de treballar pràcticament tot l'agost.

    En fin...bon cap de setmana!

    *Sànset*

    ResponElimina
  2. El teu escenari m'ha portat al cap agradablement “Cims borrascosos”. Com a pintora d'aquest relat, no et quedes superes el pintor de l'escena.

    Pd: Què bé que “Cambra Perduda” arribi a les teves mans. ^_^

    ResponElimina
  3. Moltes gràcies per participar Elvira!!!
    la cambra perduda és teva, la mereixes i Perdició n'està força content sembla...
    m'agrada el teu "cap negre", segur que dona per una bona història... (me l'ensumo dramàtica no se per que...)
    serà un regal per al pròxim que participi a la cadena!
    apa salut!!!!
    i animeu-vos a participar a la cadena!!!! encara podem ser molts més!!!

    ResponElimina
  4. ai...ara no sé si ho he fet bé, o havia de seguir el teu escenari...
    bon relat com sempre, Elvira!

    ResponElimina
  5. Un preciós escenari :-))

    Però us asseguro que jo em perdo amb aquestes cadenes de regals, mai acabo d'entendre bé com funcionen :-)

    ResponElimina
  6. així que el Cap negre d'en Hopper i l'Elvira és per mi?

    Wow! Gràcies!

    ResponElimina
  7. ais, i com acaba el quadre? una gran obra mestra?
    quin neguit!!!

    ResponElimina
  8. Gràcies pels vostres comentaris Sànset, La meva perdició...Cims borrascosos...ja m'agradaria ja...gràcies :_)
    Tot un plaer ricderiure! gràcies a tu! Carme au posat-hi com més serem més llegirem... Fanal blau tot per a tu! Maria celebro que t'agradi....Assumpta si t'animes...ves al bloc de ricderiure està explicat...i gràcies eh!
    De res fanal blau....
    rits ...tachan les pedres callen!

    ResponElimina
  9. Elvira, el teu escenari és d´allò més inquietant...
    'Pinta el que veu i el que no veu...' curiosa forma de gestionar el figurisme plàstic!
    Un petó!

    ResponElimina
  10. He pogut observar, sentir, olorar, assaborir i tocar cada descripció del teu text.
    La teva interpretació creativa li dóna una llum real, en un moment precís, al quadre.
    M'ha encantat.

    ResponElimina
  11. Gràcies Judit!
    Pilar me n'alegro que t'hagi agradat gràcies!

    ResponElimina
  12. Amb retard, però repassant el que han escrit tots els participants de la proposta del ricderiure.

    El teu relat em fa pensar que els ulls dels pintors veuen més enllà del que veiem els altres. Pintes?

    Salutacions

    ResponElimina
  13. Holaaaa !!!
    aquesta és una circular, que serveix per fer circular la notícia, o el recordatori, de que la proposta : Que fer quan et regalen un escenari?
    http://ricderiure.blogspot.com/2010/08/que-fer-quan-et-regalen-un-escenari.html
    encara està viva!!!
    us convido, recomano, aconsello, bueno, vaja, fes el que et vingui més de gust...
    Animu!!!!

    salut!
    Ric

    ResponElimina

benvinguts comentaris