Paisos Catalans

dimecres, 18 d’agost de 2010

Vent del sud

Notos pels grecs és el déu del vent que bufa ara...vent del sud que porta humitat i tempestes....
El meu esperit ja nota a Notos que s'apropa. El noto  i ho anoto. Prefereixo  la tramuntana que pot ser  empipadora però porta fresca i és seca. Jo tinc una mica humides les neurones i això fa que les idees les tingui remullades .....
Aquest agost no estic inspirada. Potser més pirada que ins.
Què hi farem!

15 comentaris:

  1. Tranquil·la, mal de molts... Tots n'estem una mica de pirats! :-)

    ResponElimina
  2. pira que pira res-pira
    noto que notes Notos, anoto
    piranoto que inspira resnoto
    pirada... qui ins?

    ResponElimina
  3. Però el més important és que hi ets :) Petons grans!!

    ResponElimina
  4. Que bo aquest final, potser més pirada que ins...
    Jo també tinc certa piradura, m'invento el nom, i faig com la perdiu, que tant aviat plora com riu? doncs ben igual!

    ResponElimina
  5. Quan torni a venir el temps que et fa sentir millor segur que tornaràs a estar ins. No et preocupis!

    ResponElimina
  6. A la consulta només venen persones amb migranya...hi haurà canvi de temps penso...però és que ja portem dies canviant i no sé què pensar!
    Apa a prendre el sol i a assecar les neurones (hu)mides :)

    ResponElimina
  7. ja ens anirà bé una mica de tempesta que netegi l aire i regui els boscos...
    salut!

    ResponElimina
  8. Però jugar amb les paraules ho continues fent, així que no hi ha de què preocupar-se, trobo.

    ResponElimina
  9. Elvira,

    clar que les percepcions i les sensacions de cadascun, són les que són. Però vaja...a mi, aquest fragment ja m'agradaria haver-lo escrit, en el sentit de saber expressar d'aquesta manera tan sintètica, un munt.
    De vegades Notos també bufa per escampar les boires, o sigui que no t'amoïnis.
    I vés, a dia d'avui, potser seran els anys, m'inspiren més les persones que es piren una mica, que no pas les que només s'inspiren.
    O sigui que m'apunto al club dels més pirats que ins!

    ResponElimina
  10. Moltes gràcies Rita!
    lolita em piren els teus comentaris pirat-es!gràcies mil!
    Hi sóc sí Cris...gràcies i abraçada per a tu!
    benvinguda al món dels pirats i pirades zel!
    gràcies Albert mentre no 'arriba l'ins almenys em piro!
    Ai Joana segons els mapes del temps demà poc podré assecar-me les neurones!
    ricderiure que escampi sí que faci mal no....massa tempestes...però ja se sap és agost!
    Sí XeXu no cal amoïnar-se...el dia que ja no jugui amb els mots kaputt!
    fanal blau gràcies t'apunto al món dels pirats i pirades i deixem els ins...ja saps que em neguitegen les tempestes què hi farem!!!

    ResponElimina
  11. Demà ens quedem a caseta i en Notos ja pot bufar, ja... que la nostra caseta ni és de palla, ni de fusta, que és de pedra -com aquelles del conte... o les bíbliques, potser no tan conegudes- i resistirà :-))

    A mi també m'agrada més el vent del nord, ara bé, amb moderació, eh? :-))

    ResponElimina
  12. la meva caseta no sé si és de pedra...com a molt totxanes i ciment...com el conte dels tres porquets...gràcies Assumpta resistirà! ( això espero)

    ResponElimina
  13. M'has fet riure, Elvira... de pirats som molts.

    Us trobo a faltar, encara que el meu blog funciona sol, sempre tinc molts de posts avançats i programats... us puc llegir poc estant de vacances.

    ResponElimina
  14. a mi tampoc m'agrada gens aquest vent. fa molta xafogor i a mi tb se'm couen les neurones

    ResponElimina
  15. Si has seguit fent posts és que la caseta va resistir :-))

    Ah, bé, per mi les totxanes i el ciment és com si fos pedra!! hahaha volia dir que ni palla ni fusta, quelcom més fort :-))

    ResponElimina