Mes de més divagacions

Aquests dies passejo sovint pels carrers de la vila olímpica i també vora el port....la platja no m'agrada però si m'agrada veure el mar, olorar el mar, caminar....he trobat racons prou amables i acollidors , que no recordava, quan treballo vaig de casa a la feina i de la feina a casa i no tinc temps...m'he pogut asseure i estirar en una cadira de pedra tipus gandula a prop d'un rellotge de sol que lluu la llegenda : temps vertader ....a prop hi ha uns tres o quatre aparells de fer gimnàstica ( i he pensat que està molt bé que qui no pot pagar-se un gimnàs pugui posar-se en forma gratis i a l'aire lliure davant el mar)....a les cadires de pedra hi havia una parella fent-se manyagues, a una altra un noi llegia tranquil.lament i en un dels aparells un home feia exercicis d'abdominals....Just al costat del rellotge de sol una família amb tres crios feia voleiar estels i una d'elles era una gavina ....m'havia oblidat dir que he escrit: passejo , però, en realitat ,camino més ràpid que  no pas passejo...vaig a pas mig ,no gaire accelerat però tampoc a ritme lent i quan duc uns tres quarts alenteixo i potser m'aturo , com ahir i després segueixo el meu particular periple de mirar-ho tot amb ulls de turista....Miro el mar, la mar...veig com els pescadors amb paciència planten la canya esperant que piquin....els peixos...

imatge obtinguda gogle imatges

També descobreixo coses que no m'agraden, en els meus tombs pseudoturístics per Barcelona...com que la llibreria Almirall del carrer Princesa  ha estat substituïda per un forn de pa ecològic...quantes vegades havia entrat i havia parlat amb el llibreter, un home culte, encantador que ho sabia tot o quasi tot sobre religions....Em va saber greu.