Paisos Catalans

diumenge, 1 d’agost del 2010

Mes de més divagacions

Aquests dies passejo sovint pels carrers de la vila olímpica i també vora el port....la platja no m'agrada però si m'agrada veure el mar, olorar el mar, caminar....he trobat racons prou amables i acollidors , que no recordava, quan treballo vaig de casa a la feina i de la feina a casa i no tinc temps...m'he pogut asseure i estirar en una cadira de pedra tipus gandula a prop d'un rellotge de sol que lluu la llegenda : temps vertader ....a prop hi ha uns tres o quatre aparells de fer gimnàstica ( i he pensat que està molt bé que qui no pot pagar-se un gimnàs pugui posar-se en forma gratis i a l'aire lliure davant el mar)....a les cadires de pedra hi havia una parella fent-se manyagues, a una altra un noi llegia tranquil.lament i en un dels aparells un home feia exercicis d'abdominals....Just al costat del rellotge de sol una família amb tres crios feia voleiar estels i una d'elles era una gavina ....m'havia oblidat dir que he escrit: passejo , però, en realitat ,camino més ràpid que  no pas passejo...vaig a pas mig ,no gaire accelerat però tampoc a ritme lent i quan duc uns tres quarts alenteixo i potser m'aturo , com ahir i després segueixo el meu particular periple de mirar-ho tot amb ulls de turista....Miro el mar, la mar...veig com els pescadors amb paciència planten la canya esperant que piquin....els peixos...
També descobreixo coses que no m'agraden, en els meus tombs pseudoturístics per Barcelona...com que la llibreria Almirall del carrer Princesa  ha estat substituïda per un forn de pa ecològic...quantes vegades havia entrat i havia parlat amb el llibreter, un home culte, encantador que ho sabia tot o quasi tot sobre religions....Em va saber greu.




18 comentaris:

  1. Una de les coses que més m'entusiasmen quan passejo és poder mirar, observar. De vegades, sense voler, també accelero el ritme del pas, i ben segur que em perdo coses.
    No sé si ulls de turista, però si ben oberts que permeten veure molt!

    I evidentment, no sempre la mirada ens retorna un mirar plaent...

    Segur que el pa del forn està boníssim; la llàstima és que aquest llibreter-encantador no hagi pogut sobreviure al mercat econòmic tot i la seva saviesa.

    És una llàstima que es perdin algunes joies que alguns estimen.

    ResponElimina
  2. passejar a poc a poc, sense rumb, i anar badant ... què bé! jo també he dedicat part del cap de setmana a aquest esport! i com m'agrada!

    ResponElimina
  3. doncs jo hi passo sovint, però poques vegades passejo, sempre vaig ràpid per anar a algun lloc: la platja, sopar a la vila o a la barceloneta.... A l'hivern si que m'agrada baixar i sentir el mar. és fantàstic!

    ResponElimina
  4. una llibreria menys sempre és un mal símptoma

    ResponElimina
  5. Em sembla una bona maneRA DE GAUDIR DE LES VACANCES... encara que trobis alguna mala notícia de tant en tant.

    Anirem seguint les teves passejades, Elvira. Bona nit, maca!

    ResponElimina
  6. Tu divaga, que a mi m'agrada llegir-ho... i més si parles de la meva estimada Barcelona :-)

    ResponElimina
  7. És un plaer anar de turista a Barcelona. Jo que sóc de poble quan hi baixo descobreixo racons amables i d'altres no tant però uns i altres conformen la ciutat encarada al mar i amb olors diverses.
    Gaudeix-la!

    ResponElimina
  8. passejar així ens permet veure coses que normalment no veiem...
    gaudeix-les!

    ResponElimina
  9. Jo vaig passejar ahir i justament ahir vaig descobrir aquesta botiga de pa ecològic del carrer Princesa. Quina casualitat! :-)

    ResponElimina
  10. És ara , fanal blau,quan puc caminar tranquil.lament ...sóc força urbanita i sempre m'ha agradat descobrir, mirar amb ulls de sorpresa Barcelona...la llibreria que ja no hi és és una gran pèrdua ...potser el pa que fan és molt bo...però no el puc llegir ni parlar amb ell ( o potser sí...:-))
    Ja som dues kika a passejar i gaudir d'aquest esport...:-)
    rits jo a l'hivern no tinc temps de passejar ...el mar sempre val la pena...
    Sí Jesús M és una gran pèrdua, era una llibreria especialitzada en religions, sovint s'hi feien xerrades, exposicions...és una pena!
    gràcies Carme ja us aniré explicant...
    Assumpta gràcies seguiré divagant...per cert per qua el passi de bates d'estar per casa?
    Gràcies Joana seguiré gaudint...
    Mar no ho dubtis...gràcies
    Osti Rita sí és casualitat...sí...

    ResponElimina
  11. És molt agradable passejar per la platja, ja sigui remullant-te els peus o pel passeig. És tan necessari el mar... encara que només sigui per mirar-lo.

    ResponElimina
  12. Bones les passejades vora el mar. Millor que banyar-se, segur.

    Estic amb en Jesús. Un mal símptoma. Més si tenim en compte que, fins i tot els llibres, acaben sent mercaderia de grans empreses. Les llibreries "d'abans" es van perdent. És una llàstima. Sobretot si ens agrada cercar-hi petites joies...

    *Sànset*

    ResponElimina
  13. Pel que fa al pasiatge de la ciutat, ha canviat força els darrers anys.
    Tampoc m'agrada la platja, però amb aquesta narració m'has fet venir ganes d'anar-hi a fer un tomb!

    ResponElimina
  14. Gràcies Marta, Sànset, Albert continuaré passejant fent el turista a la meva pròpia ciutat i lamentant-me de trobar absències en el món de les llibreries....ai las!

    ResponElimina
  15. Igual i un dia et trobes amb una nova llibreria que substitueix qualsevol altre local.
    Fas un camí molt plaent, durant els teu passejos.
    Les vacances són precissament per fer el que un vol...Gaudeix-ne!

    ResponElimina
  16. Jajaja el passi està fet sense model... la model és vergonyosa :-))

    ResponElimina
  17. doncs hagués quedat de cine Assumpta!!! la primera desfilada de bates d'estar per casa a Reus...ja saps...Reus París Londres...

    ResponElimina

benvinguts comentaris