Paisos Catalans

dimarts, 3 d’agost de 2010

De llibres i de zapping

Ho confesso tinc fins a cinc llibres encetats ....és com si anés mossegant cinc peces de fruita diferent segons el moment i no em decidís a consumar la ingesta....i el cert és que hi ha dos que pràcticament els tinc del tot llegits només en queden unes quantes pàgines és com si em fes pena acabar-me'ls ....o que en el seu moment em va interessar força la lectura però se'm va creuar per davant un altre llibre que se'm va fer més atractiu....

No acostumo a deixar-me els llibres a mitges  ha anat així, això és tot...Us en faré cinc cèntims ( encara que amb la pujada dels impostos hauria de fer-ne un euro :-)), com a mínim....-la calor que m'afecta- 

Un dels que tinc a punt per enllestir és Petits plaers de Jane Bowles vaig per la pàgina 139 , em falten els dos darrers relats, unes 70 pàgines. Una petita joia en forma de narracions curtes.

Un altre que és El error de Descartes un interessantíssim assaig  d' Antonio Damasio , prestigiós i culte neuròleg que parla des de la medicina ( i el que es sap i s'ha investigat ) sobre el funcionament del nostre cervell....té capítols molt tècnics, amb molta explicació neurològica però a mi m'agrada i no es fa pesat de llegir, encara que no és una novel.la i la feina del lector és més laboriosa a codificar i assimilar el contingut....el trobo apassionant .....molt breument diria que Damasio ens explica que el cervell ( la ment és quan pensem sobre el nostre pensament) és inseparable de les percepcions, dels inputs que li ha anat proporcionant el nostre cos a través dels sentits i de les experiències viscudes ....i heus aquí l'error de Descartes que separava el cos de l'ànima ....
Bé doncs encara n'he de llegir cent pàgines i escaig, em manquen acabar els capítols: Comprobación de la hipótesis del marcador somático; El cerebro centrado en el cuerpo i el Posscriptum....però ara a l'estiu buf! 

Les Dones i els dies de Gabriel Ferrater, de fet no sé si compta perquè ja me'l vaig llegir en el seu moment i ara és la relectura pausada de poemes a l'atzar...però també és un del llibres que zappingueixo....

Azarel de Kàroly Pap; me'l vaig comprar perquè l'edició és d'editorial minúscula, que mai m'ha decebut i té uns llibres que són troballes; i perquè m'interessa molt la literatura hongaresa, txeca...Aquest Azarel el tinc veritablement a mitges, a la meitat estic i reconec que em costa fer-lo passar avall....està en castellà i potser és una mala traducció? em resulta un pèl pesat....

I em van regalar no fa gaire com a regal retardat d'aniversari un llibre excepcional d' Stefan Zweig : El món d'ahir. Memòries d'un europeu.....com podia resistir-me a iniciar la seva lectura? Zweig ens parla a través dels seus records i les seves vivències del món que ell va viure, la primera guerra mundial, la segona, el desenvolupament i  l'evolució del antisemitisme a Àustria, la desfeta d'un món que havia sigut relativament estable pels seus avantpassats i que ja mai més ho va ser...Zweig va escriure aquest llibre el mateix any que es va suïcidar, un any abans de la fi de la segona guerra mundial......ara no recordo si potser va ser dos anys abans...el llibre en tot cas es va publicar quan ell ja era mort.
I així estic.....no sé si aparcar temporalment El món d'ahir, que vaig encetar amb delectació i interès....i dedicar-me als Petits plaers i a l'error de Descartes....o descartar-los i dedicar-me a Zweig totalment fins al final i al fons.....
Qui no té feina el gat pentina.....
( bé em puc permetre aquests dubtes lectors si estic de vacances....oi?)





18 comentaris:

  1. Està bé això de zàppingueixir o zàppingllegir...
    Em sembla que som molts i moltes els que ho fem!
    De tota manera, jo ara, si un llibre se m'entrebanca, l'aparco, i ja el recuperaré (o no) en un altre moment.

    Zweig m'entusiasma, però aquest no l'he llegit; Les Dones i els dies, d'en Ferrater, tot i tenir-lo, vaig comprar-me la nova edició; el de Petits plaers no el coneixia, però si el recomanes, un dia o altre caurà; amb Descartes...em sembla que em vaig quedar amb "El discurso del método" (!), i, tens raó, la minúscula sol fer bones propostes.

    O sigui que continúa amb els teus dubtes lectors, només faltaria! :)

    ResponElimina
  2. Em guanyes, jo en tinc tres de començats. Un d'ells "El error de Descartes" del Damasio que el porto per la meitat més o menys.

    Després estic acabant Cami de sirga, que m'ha costat més d'acabar del que em pensava, pels altre s llibres de Moncada que els havia devorat en un moment.

    I un altre de neurologia que també tinc per la meitat i ar a mateix no me'n recordo del títol.. aix!

    De l'un al'altre... però els acabaré tots, que en tinc un pilonet que m'espera.

    Els petits plaers no el conec i me l'apunto

    ResponElimina
  3. Noiaaaaaaaaaaa si quasi m'he fet un embolic només de llegir el teu post!! jajaja CINC LLIBRES!! Jo ho faig a vegades amb dos, però prefereixo anar un a un (això és que tens un bon cervell jeje)

    ResponElimina
  4. Quina sort que siguin vacances i que puguem tenir encetats tants llibres i que el dubte sigui què fer-ne! L'estiu imposa nous ritmes... ai qui pogués a l'hivern oblidar-se de la feina més de tant en tant i tenir aquests dubtes d'estiu! I mira quina sort, hem tengut recomanacions de lectures. Visca el dubte!

    ResponElimina
  5. ostres, que una gran lectora tingui diversos llibres oberts em reconforta!! jo en tinc 3 ara mateix. El que llegeixo de camí a la feina i a casa i als vespres (si em dóna temps i no se'm cauen els ulls abans) "La solitud dels nombres primers", "Tot allò que podríem ser tu i jo...." de l'Espinosa que me'l vaig comprar xq pintava bé i no m'enganxa ni a la de tres i el vaig aparcant i un de contes del Bucay, que tinc a la tauleta i quan em dóna en llegeixo alguna historieta.
    I en canvi frisso per començar el proper "La meva família i altres animals" del Durrell i que passa a Grècia (on vaig al setembre).

    si tantes ganes tens amb el de Zweig, endavant a per ell tot solet. Tal i com en parles em ve de gust a mi i tot!

    ResponElimina
  6. Uala! mai he passat de tres alhora i una relectura.
    Amb el segon no podria, hehe.
    I tant que et pots peretre dubtes i fins itot, prendre l'opció d'encetar un altre, campiona!

    ResponElimina
  7. Això de Descartes és relacionat amb el títol del teu bloc, després de tot. Jo també em vaig llegir El discurs del mètode en el seu moment.

    ResponElimina
  8. Jo també tinc aquest insà costum. Com a mínim, en llegeixo dos a la vegada. Jo em marejo, no vull saber el mal de cap que pateixes tu!

    *Sànset*

    ResponElimina
  9. Jo n'acostumo a tenir dos en dansa. Un a casa (els grossos) i un a la bossa (els petits).

    Dels que ens parles no n'he llegit cap, però en tinc molt bones referències del d'en Zweig, me'l va recomanar molt una amiga. Només li he llegit alguns contes curts jo, que sempre m'agraden molt.
    Petons!

    ResponElimina
  10. fanal blau dons et recomano la lectura de Petits plaers de la Jane Bowles ....i aquest de Zweig és molt recomanable per copsar els grans canvis que es van produir des de finals segle XX fins les guerres mundials..
    Carme coincidim en alguns dels llibres que llegim....que bé! veus a mi Cami de sirga se'm va fer molt llegible ( tot i anar marcant paraules per cercar-les al diccionari...la riquesa lèxica d'en Montcada era brutal)
    Assumpta no creguis, és circumstancial ,normalment els començo i els acabo fins al final però com que molts els havia començat quan no era de vacances...ha anat així i se m'han acumulat...
    Gràcies Baraula si no puc llegir i fer zàping lector ara...després amb el tràfec de la feina ja no puc....s'ha d'aprofitar!
    rits :La solitud dels nombres primers me'l vaig llegir d'una tirada....em va agradar molt sobretot per com de vius, de reals semblen els personatges....i d'Albert Espinosa m'he llegit el Món groc que també em va sorprendre agradablement; la del Durrel també me'l vaig llegir fa temps però no és un autor que m'agradi rellegir....Zweig és un gran escriptor et recomano un llibre deliciós, i molt ben escrit i que no deixa indiferent: Carta d'una desconeguda...
    gràcies Pilar per això de campiona ...com no sigui de llegir...L'error de Descartes si que te'ls podries llegir...crec però s'ha de tenir ganes...
    Si Helena Descartes té la culpa del nom del meu bloc...gràcies!
    Ei Sànset que a mi m'agafa maldecap només dels llibres dolents! jejeje

    ResponElimina
  11. Petons Rita mira més casualitats tu i jo estàvem escrivint els comentaris quasi alhora! No te'n penediràs si el llegeixes...Ha llegit Carta d'una desconeguda? o Vint-i.quatre hores de la vida d'una dona?

    ResponElimina
  12. Quan començo un llibre, fins que no me l'acabo difícilment n'agafo un altre. Potser e´s que el meu cap és incapaç d'assimilar més d'una història a la vegada!

    ResponElimina
  13. Reconec molt bé això que expliques de llegir tants llibres alhora, darrerament em passa molt i trobo que la cosa és suportable si els llibres en qüestió pertanyen a gèneres diferents. Si fossin 5 novel·les seria molt més difícil, oi? I sobre els llibres que esmentes, Déu n'hi do! El d'Zweig és una meravella, d'en Ferrater no en diré res perquè m'agrada tant que no seria objectiu i el llibre d'en Pap a mi em va agradar força.
    Bé, acabo de trobar el teu blog i no m'he pogut estar de comentar-te, salutacions!

    ResponElimina
  14. Albert a mi normalment també em passa de llegir-me'ls d'una tirada...però no sé de vegades se't creua un altre pel camí ...
    David encantada del teu comentari i que hagis comentat...gràcies! tens bloc? et tornaré la visita ( veig que coincidim en algunes lectures excepte amb el del Pap...)

    ResponElimina
  15. Només conec el de l'Zweig, que és una absoluta joia. Bones vacacions!

    ResponElimina
  16. I tant que els he llegit, i d'altres, i tots són boníssims!

    ResponElimina
  17. Libant com l'abella de flor en flor, és l'estiu, a mi també em passa. ^_^
    A més sovint són els llibres qui t'escullen i no a l'inrevés.

    ResponElimina
  18. Gràcies Puigmalet! Rita què bé coincidir en lectures! aleshores aquest Món de l'ahir ja veuràs com t'agradarà! l'autor s'ho val!
    Ai La meva perdició és cert de vegades són ells qui ens trien...

    ResponElimina

benvinguts comentaris