Notos pels grecs és el déu del vent que bufa ara...vent del sud que porta humitat i tempestes....
El meu esperit ja nota a Notos que s'apropa. El noto i ho anoto. Prefereixo la tramuntana que pot ser empipadora però porta fresca i és seca. Jo tinc una mica humides les neurones i això fa que les idees les tingui remullades .....
Aquest agost no estic inspirada. Potser més pirada que ins.
Què hi farem!
Tranquil·la, mal de molts... Tots n'estem una mica de pirats! :-)
ResponEliminapira que pira res-pira
ResponEliminanoto que notes Notos, anoto
piranoto que inspira resnoto
pirada... qui ins?
Però el més important és que hi ets :) Petons grans!!
ResponEliminaQue bo aquest final, potser més pirada que ins...
ResponEliminaJo també tinc certa piradura, m'invento el nom, i faig com la perdiu, que tant aviat plora com riu? doncs ben igual!
Quan torni a venir el temps que et fa sentir millor segur que tornaràs a estar ins. No et preocupis!
ResponEliminaA la consulta només venen persones amb migranya...hi haurà canvi de temps penso...però és que ja portem dies canviant i no sé què pensar!
ResponEliminaApa a prendre el sol i a assecar les neurones (hu)mides :)
ja ens anirà bé una mica de tempesta que netegi l aire i regui els boscos...
ResponEliminasalut!
Però jugar amb les paraules ho continues fent, així que no hi ha de què preocupar-se, trobo.
ResponEliminaElvira,
ResponEliminaclar que les percepcions i les sensacions de cadascun, són les que són. Però vaja...a mi, aquest fragment ja m'agradaria haver-lo escrit, en el sentit de saber expressar d'aquesta manera tan sintètica, un munt.
De vegades Notos també bufa per escampar les boires, o sigui que no t'amoïnis.
I vés, a dia d'avui, potser seran els anys, m'inspiren més les persones que es piren una mica, que no pas les que només s'inspiren.
O sigui que m'apunto al club dels més pirats que ins!
Moltes gràcies Rita!
ResponEliminalolita em piren els teus comentaris pirat-es!gràcies mil!
Hi sóc sí Cris...gràcies i abraçada per a tu!
benvinguda al món dels pirats i pirades zel!
gràcies Albert mentre no 'arriba l'ins almenys em piro!
Ai Joana segons els mapes del temps demà poc podré assecar-me les neurones!
ricderiure que escampi sí que faci mal no....massa tempestes...però ja se sap és agost!
Sí XeXu no cal amoïnar-se...el dia que ja no jugui amb els mots kaputt!
fanal blau gràcies t'apunto al món dels pirats i pirades i deixem els ins...ja saps que em neguitegen les tempestes què hi farem!!!
Demà ens quedem a caseta i en Notos ja pot bufar, ja... que la nostra caseta ni és de palla, ni de fusta, que és de pedra -com aquelles del conte... o les bíbliques, potser no tan conegudes- i resistirà :-))
ResponEliminaA mi també m'agrada més el vent del nord, ara bé, amb moderació, eh? :-))
la meva caseta no sé si és de pedra...com a molt totxanes i ciment...com el conte dels tres porquets...gràcies Assumpta resistirà! ( això espero)
ResponEliminaM'has fet riure, Elvira... de pirats som molts.
ResponEliminaUs trobo a faltar, encara que el meu blog funciona sol, sempre tinc molts de posts avançats i programats... us puc llegir poc estant de vacances.
a mi tampoc m'agrada gens aquest vent. fa molta xafogor i a mi tb se'm couen les neurones
ResponEliminaSi has seguit fent posts és que la caseta va resistir :-))
ResponEliminaAh, bé, per mi les totxanes i el ciment és com si fos pedra!! hahaha volia dir que ni palla ni fusta, quelcom més fort :-))