Agafats de bracet s'allunyaven de la boira i caminaven feliços cap a la llum, més enllà de la fotografia en la que havíem viscut, sense adonar-se, els darrers anys....ara fugirien plegats. Ara es farien de carn, d'ànima i d'ossos . Sabrien trobar la sortida?
M'ha semblat molt suggerent això de passar de ser fotografia a carn i ossos, però l'ànima ja hi era, no? Ara no ho sé segur, es pot tenir ànima en una fotografia, després de tants anys?
15 comentaris:
Moltes gràcies Elfreelgang, m'ha agradat molt el teu micrconte.
Una abraçada i bon estiu!
Segur que la saben trobar! Quan hi ha empenta per a cercar un objectiu moltes coses es poden aconseguir!
Amb aquest fer de carn, d'ànima i ossos no en dubtis, que segur que trobaran, no la sortida, sinó la millor sortida.
...i tant que la sabran trobar. I amb l'ajuda d'en Tibau esperem que sigui una sortida digna.
Més val que assenyalen el camí amb pedretes, perquè voldran tornar quan vegen el que hi ha a fora
M'ha semblat molt suggerent això de passar de ser fotografia a carn i ossos, però l'ànima ja hi era, no? Ara no ho sé segur, es pot tenir ànima en una fotografia, després de tants anys?
Més enllà de la fotografia... és una molt bona idea! Sabran trobar-la, segur!
Precíós. Quatre anys són molt temps. Bones vacances!
Jo crec que sí... recte sempre endavant! :-))
Endavant...o aturant-se, és igual, el cas és fer...
Moltes gràcies pels vostres comentaris!
Preciós!
Gràcies Pilar ! has tornat de les vacances?
No,no...Encara no les he començades. Una abraçada!
Una abraçada Pilar!
Publica un comentari